Recent Changes

Així doncs, els infants són escollits expressament degut a que els dos tests a realitzar són, com s’ha esmentat anteriorment, molt específics i aplicables només a infants amb unes condicions concretes.
S’ha cregut més convenient utilitzar un mostreig no probabilístic i no pas un mostreig probabilístic ja que, tot i que aquest segon garanteix molt millor que la mostra és representativa, resulta força difícil accedir a tota la població.
dels infants? --> NO EN TINC NI IDEA, LA SÒNIA A. I JO SI HO VA DIR A CLASSE SERIA QUAN JA HAVÍEM MARXAT :S
- Mètodes i tècniques de recollida d’informació:
a) Fonts d'informació (agents implicats i elements informants).

En el procés de recerca sobre la dislèxia es poden formular tant hipòtesis com objectius, ja que com s’ha esmentat en el marc teòric, aquesta és una investigació mixta.
Per una banda, la hipòtesi plantejada, de caire quantitatiu, per aquesta investigació serà la següent: Dels dos instruments explicats anteriorment al marc teòric, serà més eficaç i més vàlid que l’altre per tal de detectar la dislèxia, aquell que ens proporcioni uns resultats més precisos i exhaustius alhora de determinar el grau de dislèxia, el que tingui una menor dificultat de comprensió i realització per part d’aquells infants als quals se’ls hi aplicaran ambdós instruments i finalment, aquell dels dos tests que requereixi menys temps per a que els participants el completin.
Així doncs, per tal de poder realitzar una intervenció adient...
D’altra banda, en relació amb aquesta hipòtesi, s’han creat una sèrie d’objectius de tipus qualitatiu, que corresponen als següents:
- Comprovar l’eficàcia (seguint els criteris d’eficàcia esmentats a la hipòtesi) dels dos tests utilitzats: el Test de Dislèxia Bangor i el Test DST-J
La selecció dels subjectes es farà a partir d’una prèvia detecció a les escoles escollides. Els tutors d'aquestes detectaran aquells casos d'infants amb símptomes de dislèxia i delegaran els alumnes aun centre logopeda del municipi. Un cop agrupats els alumnes que presenten símptomes de dislèxia, es procedirà l'aplicació d'ambdós test.
c) Tipus de mostreig (procediment seguit)
raons teòriques.
Així doncs, els infants són escollits expressament degut a que els dos tests a realitzar són, com s’ha esmentat anteriorment, molt específics i aplicables només a infants amb unes condicions concretes.
S’ha cregut més convenient utilitzar un mostreig no probabilístic i no pas un mostreig probabilístic ja que, tot i que aquest segon garanteix molt millor que la mostra és representativa, resulta força difícil accedir a tota la població.

Pel que fa a la identificació i operativització de les variables, es podran identificar a partir de la hipòtesi i els objectius formulats. Per tant un cop plantejats ambdós, es pot concloure que la variable independent són els dos tests (el test de Bangor i el de DST-J) i la variable dependent és l’eficàcia. És a dir, que depenent de com sigui cada test en referència a la precisió dels resultats, el grau de dificultats que mostren els participants per la seva comprensió i el temps que s’empri en completar cadascun dels tests, podrem dir que un és més o menys eficaç que no pas l’altre.
- Disseny de la investigació
l’investigador també.
Si
Si concretem, en de postest.
D’altra banda, en aquells aspectes qualitatius de la recerca es realitzaran una sèrie d’entrevistes, per tal d’aprofundir més els resultats obtinguts a la part quantitativa. Aquestes entrevistes es realitzaran en els subjectes que reflecteixin casos extrems un cop finalitzats i avaluats els tests, tant el pretest com el postest.
la recerca.
- Delimitació de la mostra:
a) Població
La població deque s’ha escollit per fer la recerca seran alumnes desón infants que estiguin cursant primer cicle de primària (primer(que comprèn primer i/o segon de primària), és a dir, infants entre sis i per tant seran nens i/o nenes compresosvuit anys, indiferentment del seu sexe, condició socioeconòmica o model familiar, entre 6d’altres.
El motiu pel qual hem escollit aquest tipus de població és degut, tal i 8 anys.com s’expressà al marc teòric de la recerca, a que ambdós instrument de detecció de la dislèxia (el Test de Dislèxia Bangor i el Test DST-J) estan pensats per a subjectes majors de sis anys i menors d’onze. Tot i així, s’ha cregut convenient establir un marge d’edat més reduït per tal de que les variacions d’edat no afectin al resultat de la prova.
b) Criteris de selecció
La
La selecció dels subjectes seràes farà a partir prèvia detecció ena les escoles. Aquestesescoles escollides. Els tutors d'aquestes detectaran elsaquells casos que presentind'infants amb símptomes de els alumnes en unaun centre logopeda del barri.municipi. Un cop de dislèxia, passarem a realitzar els procés d’investigació.
c)es procedirà l'aplicació d'ambdós test.
c) Tipus de (procediment seguit)
Un cop seleccionats
El procés pel qual els subjectes es pot afirmar que el mostreighan estat seleccionats ha sigut de la investigació éstipus no probabilístic, ija que no s’ha utilitzat un procediment aleatori; més concretament s’ha utilitzat un mostreig ad hoc. El motiu d’aquesta selecció éshoc, mitjançant el qual s’agafa una mostra per raons teòriques.
Així doncs, els infants són escollits expressament degut a que els alumnes estan escollits expressament, ja que els a realitzar sónsón, com s’ha esmentat anteriorment, molt específics i busquen nens i nenes que tinguinaplicables només a infants amb unes condicions concretes.
Introductori d’un apartat a l’altre Quan
S’ha cregut més convenient utilitzar un mostreig no probabilístic i no pas un mostreig probabilístic ja que, tot i que aquest segon garanteix molt millor que la mostra està delimitada s’iniciaés representativa, resulta força difícil accedir a tota la població.
El procediment que s’ha seguit ha estat el procéssegüent: ?? QUÈ VOL DIR AIXÒ?? És allò que va dir a classe d'estratificaió? Selecció de mètodes i tècniquesmunicipi, selecció del barri, selecció de recollida d’informació..les escoles, selecció dels infants?
- Mètodes i tècniques de recollida d’informació:
a) Fonts d'informació (agents implicats i elements informants).

els comentaris per totes o d'altres coses, en LILA!
Notícies (les noves les aneu posant a dalt de l'anterior notícia):
11.04.2011: ei noies! ja he penjat la meva part, potser es veu molt curta, però ocupa més o menys mitja pàgina ben bona. espero q estigui més o menys bé! apa un petó
11. 02.2011: Noieees! ara penjo la part que em faltava de la professionalització docent segons el PSC, ho anat fent relacionat-ho amb el seminari de professionalització docent, crec que no m'he deixat per afegir o modificar. Tot i així m'ho repassaré i demano que us ho repasseu vosaltres també per si de cas siusplau. Però Ari aquesta és mes o menys la idea del que aniria en aquest apartat, ho dic pq d'aquesta manera puguis tenir una idea més o menys per fer les conclusions...
Laia, tu ja ajuntaràs les dues parts quan tinguis la teva. Això dels apunts m'ho he llegit i jo també penso que estaria bé incloura-ho en algun punt, potser en a l'introducció diria jo però no se com volgue perquè penso que tampoc quedaria malament a la conclusió, per exemple...ho deixo a les vostres mans!

Pel que fa a la identificació i operativització de les variables, es podran identificar a partir de la hipòtesi i els objectius formulats. Per tant un cop plantejats ambdós, es pot concloure que la variable independent són els dos tests (el test de Bangor i el de DST-J) i la variable dependent és l’eficàcia. És a dir, que depenent de com sigui cada test en referència a la precisió dels resultats, el grau de dificultats que mostren els participants per la seva comprensió i el temps que s’empri en completar cadascun dels tests, podrem dir que un és més o menys eficaç que no pas l’altre.
- Disseny de la investigació
procés de recerca ,recerca, tal i s’ha esmentat en elal llarg del marc teòric, una investigació mitxa , per tal d’aportarmitxa. El motiu pel qual s’ha escollit aquest tipus d’investigació és degut a la triangulació de mètodes i criteris, i així sercriteris. D’aquesta manera la recerca serà més objectius. Elobjectiva i la visió de l’investigador també.
Si concretem, en el disseny de la investigació dinss’observen diferències pel que fa a la recerca quantitativa i la qualitativa. Per això en els aspectes quantitatius de la investigació serà experimental, quasi experimental ambexperimental. Es tindrà com a referència el grup classe dels nens i aplicantnenes dislèxics, i a més s’aplicarà un prova de pretest i una altra de postest. D’altra
D’altra banda, en elsaquells aspectes qualitatius de la recerca es realitzaran una sèrie d’entrevistes, per tal d’aprofundir més els resultats obtinguts a la part quantitativa. Aquestes entrevistes es realitzaran en aquellsels subjectes que reflecteixin casos extrems. extrems un cop finalitzats i avaluats els tests, tant el pretest com el postest.
Així doncs, el disseny de la investigació té com a fi extreure el màxim d’informació possible per tal de poder validar i confirmar la hipòtesi i els diversos objectius plantejats en l’inici de la recerca.
- Delimitació de la mostra:
a) Població
c) Tipus de mostreig (procediment seguit)
Un cop seleccionats els subjectes es pot afirmar que el mostreig de la investigació és no probabilístic, i concretament ad hoc. El motiu d’aquesta selecció és degut a que els alumnes estan escollits expressament, ja que els dos tests a realitzar són molt específics i busquen nens i nenes que tinguin unes condicions concretes.
a l’altre QuanQuan la mostra
- Mètodes i tècniques de recollida d’informació:
a) Fonts d'informació (agents implicats i elements informants).
El disseny i l’elaboració de les tècniques serà diferent en el cas de la vessant quantitativa i qualitativa, ja que aquest procés és important realitzar-lo per separat i més endavant fer una valoració conjunta dels resultats.
Si parlem de la recerca quantitativa, el disseny dels test ja està predeterminat, ja que són proves de reconeixement internacional dissenyades per experts i que ja han passat el seu respectiu procés de validació. Per aquest motiu, tant el test de Bangor com el test DST-J tindran una fiabilitat alta, ja que han estat contrastats prèviament per professionals. Aquestes proves quantitatives només s’hauran d’aplicar als alumnes amb símptomes de dislèxia i analitzar posteriorment els resultats obtinguts segons els criteris establerts en la primera part d’aquest treball.
objectiva possible.

En la vessant qualitativa de la investigació, la tècnica emprada serà la de les entrevistes, que s’aplicaran als elements informants en aquells casos on els resultats siguin més extrems, i també es realitzaran als tutors i familiars, tal i com s’ha comentat abans, per tal de complementar i poder comprendre millor la informació obtinguda en els test.
c) Disseny i elaboració de les tècniques (validesa i fiabilitat)
les tècniques seran diferents, encara que parlem d’una investigació mitxa,serà diferent en el cas de la vessant quantitativa i qualitativa, ja que dels resultats.
Si
Si parlem de la recerca qualitativaquantitativa, el disseny serà propi, idels test ja està predeterminat, ja que són proves de reconeixement internacional dissenyades per experts i que ja han passat el seu respectiu procés de validació. Per aquest motiu, tant l’elaboració també.el test de Bangor com el test DST-J tindran una fiabilitat alta, ja que han estat contrastats prèviament per professionals. Aquestes proves quantitatives només s’hauran d’aplicar als alumnes amb símptomes de dislèxia i analitzar posteriorment els resultats obtinguts segons els criteris establerts en la primera part d’aquest treball.
Pel que fa a la recerca qualitativa, cal dir que el disseny de les entrevistes serà propi. En aquest qui ens adrecem.adrecem, que poden ser tant els mateixos alumnes, com els seus tutors i familiars. El tres tipus d’entrevistes persegueixenperseguiran una mateixa fita, que serà comprovar l’eficàcia dels dos test,test segons els criteris indicats, així com conèixer les circumstàncies que envolten cada cas (per exemple: veure les que proporciona l’escola, etc. ...
Enl’escola per tractar la recerca quantitativadislèxia, el disseny ja està predeterminat. Tant el testprocés de Bangordetecció dels símptomes tant a l’escola com a casa, etc.). Per tal que puguin aprofundir més, les entrevistes tindran un guió base, però no seran totalment tancades, de manera que hi hagi la possibilitat d’incorporar informació d’interès que hagi pogut passar per alt en el test DST-J, ja estan elaboratsdisseny d’aquesta entrevista. La validació prèvia de l’entrevista es farà a partir d’una selecció de jutges, que avaluaran aquesta tècnica qualitativa de recollida d’informació segons els criteris d’univocitat, pertinença i únicament s’hauran d’aplicar als alumnes amb símptomesimportància per l’objecte de dislèxia. ...la investigació. La fiabilitat de la informació obtinguda un cop aplicada aquesta tècnica estarà subjecte a les característiques dels informants i dels encarregats de recollir la informació, tot i que s’intentarà que el procés es faci de la manera més consensuada i objectiva possible.

Per tal d’iniciar la recollida d’informació és necessari delimitar les fonts. En aquest cas, els agents implicats dels quals extraurem aquesta informació seran els alumnes dislèxics procedents de les diferents escoles subjectes de la investigació, així com també d’altres elements informants del seu entorn com pot ser el cas dels tutors i familiars directes. Si bé és cert que l’estudi se centra en els nens i nenes que pateixen dislèxia i, per tant, la informació obtinguda directament d’ells serà clau en la investigació, també és cert que complementar-la amb entrevistes a l’escola i a la família ajudarà a entendre millor les circumstàncies de cada cas. Els tutors/es i professors/es ens podran donar informació respecte com es tracta la disfunció de l’alumne a l’escola i el procés de detecció i intervenció planificat, mentre que els familiars directes podran donar-nos detalls més específics del nen/a que puguin ajudar a perfilar les característiques del cas concret.
b) Selecció de les tècniques a emprar
fonts d’informació esse seleccionen les Així doncs, en la vessant quantitativa s’utilitzaran dos test DST-J, com a tècnica quantitativa,ja detallats anteriorment en el treball, i que seran als agents informants (alumnes). L’altra tècnicainformants; en aquest cas, els nens i nenes amb dislèxia. Cada nen/a completarà tots dos tests, distribuint l’ordre d’aquests aleatòriament per tal que influeixi el mínim possible en els resultats. A part dels resultats en sí obtinguts de les seves respostes, també s’hauran de tenir en compte variables com el temps de complementació d’aquests o les dificultats detectades en aquest procés.
En la vessant qualitativa serande la investigació, la tècnica emprada serà la de les entrevistesentrevistes, que s’aplicaran elements informants (alumnes,en aquells casos on els resultats siguin més extrems, i també es realitzaran als tutors i familiars)familiars, tal i com s’ha comentat abans, per tal de complementar i poder comprendre millor la informació obtinguda en els test.
c) Disseny i elaboració de les tècniques (validesa i fiabilitat)
El disseny i l’elaboració de les tècniques seran diferents, encara que parlem d’una investigació mitxa, ja que aquest procés és important realitzar-lo per separat i més endavant fer una valoració conjunta dels resultats.

- Mètodes i tècniques de recollida d’informació:
a) Fonts d'informació (agents implicats i elements informants).
és necessari reunirdelimitar les fonts. aquest cas, trobem comels agents implicats dels quals extraurem aquesta informació seran els alumnes dislèxics procedents de les diferents escoles, iescoles subjectes de la investigació, així com també d’altres elements informants els alumnes, elsdel seu entorn com pot ser el cas dels tutors i familiars directes. Si bé és cert que l’estudi se centra en els nens i nenes que pateixen dislèxia i, per tant, la informació obtinguda directament d’ells serà clau en la investigació, també és cert que complementar-la amb entrevistes a l’escola i a la família ajudarà a entendre millor les circumstàncies de cada cas. Els tutors/es i professors/es ens podran donar informació respecte com es tracta la disfunció de l’alumne a l’escola i el procés de detecció i intervenció planificat, mentre que els familiars d’aquests.directes podran donar-nos detalls més específics del nen/a que puguin ajudar a perfilar les característiques del cas concret.
b) Selecció de les tècniques a emprar
A partir de les fonts d’informació es seleccionen les tècniques, tant quantitatives com qualitatives, que es volen realitzar per tal de facilitar el procés. Així doncs, s’utilitzaran dos tipus de test: el test Bangor i el test DST-J, com a tècnica quantitativa, que seran aplicats als agents informants (alumnes). L’altra tècnica qualitativa seran les entrevistes que s’aplicaran als elements informants (alumnes, tutors i familiars)