Guió del treball (part orientativa per poder elaborar l'índex i anar treballant amb els punts q volem tractar) ELS GRÀFICS QUE UTILITZI CADASCUNA EN EL SEU APARTAT QUE ELS ELABORI ELLA MATEIXA, AIXI JA HO TINDREM FET!
- Història (perquè la seva importància, fases: evolució amb mandat altern, independència, motius...) --> LAIA - Demogràfiques (migració...) --> SÒNIA C. - Econòmiques --> SÒNIA A. (al guio del trball: ECONOMIA, a comentar: poblacio activa, inactiva, aturada (segons edat i sexe), ocupacio femenina i repercussio en latencio a la petita infancia, tipus docupacio (nivell jerarquic, qualificacio, sector, relacio contractual, subsector economic...), renda disponible (familiar o per capita) - Socials (ensenyament, política, sanitat...) --> ARIADNA - Conclusió --> TOTES - Annex (gràfiques, entrevistes...)
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
Explicació del títol --> justificació del treball
LOCALITZACIÓ
Badia del Vallès es troba a la comarca del Vallès Occidental, concretament entre els municipis de Sabadell, Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
- influència que té en la vida a la ciutat
- conseqüències del seu emplaçament, limitacions...
- imagination power!
DEMOGRAFIA:
Badia del Vallès és un municipi que actualment té un total de 13.703 habitants, una xifra que al llarg dels anys ha anat disminuint, ja que podem dir que en els seus inicis de creació i la cabuda que tenia era d’uns 20.000 habitants. La pregunta que ens podem plantejar és per què aquesta disminució i quins han sigut els motius pels quals s'ha reduït gairebé a la meitat? En aquest apartat del treball es pretén (TOTS ELS VERBS EN IMPERSONAL, NO 1A PERSONA!!) respondre aquestes preguntes i explicar més a fons la demografia de la ciutat de Badia del Vallès.
El municipi de Badia com s'ha esmentat a fou creat l’any 19?? amb l’objectiu de concentrar 20.000 persones en un mateix espai, sobretot persones immigrants de les zones del sud d’Espanya, com Andalusia o Extremadura. Aquestes eren famílies que els anys 60 immigraren a Catalunya amb l’esperança de trobar feina i poder gaudir de més oportunitats.
Un cop contextualitzats el motiu i l’evolució de Badia es pot observar que és un municipi en el qual viuen més persones d’edats compreses entre 15 i 64 anys, concretament un 69,2% de la població total. (annex mirar gràfica població per grups d’edat) És una dada que es pot trobar freqüentment en qualsevol taula demogràfica d’una població, però a Badia té més importància, perquè en aquesta edat s'hi troben primeres generacions que van viure al municipi i segones generacions que ja han nascut a Badia. Això és causat perquè el municipi, com s'ha esmentat anteriorment, no té més de 50 anys d’història, i per tant no s'hi pot trobar un nombre elevat de la població envellida. Tot i que si s'observa la piràmide d’edats (annex X o mirar més avall)hi destaca un nombre molt elevat de població compresa a partir dels 45 i 50 anys d’edat. D’altre banda Badia és un municipi que té més dones que homes en termes generals,¿?¿?¿? ?¿??¿?¿
Pel que fa als moviments naturals de la població es veu com hi ha més naixements que defuncions i, per tant, tenim un creixement natural positiu. El fet que hi hagi més naixements que defuncions pot dur a pensar que és degut a la petita immigració que rep Badia, i per tant ha fet augmentar aquest índex. D’altra banda, la mortalitat no és molt elevada, ja que les millores en sanitat han fet augmentar-la, i a més podem parlar de que Badia no és un municipi molt envellit com podem trobar en altres poblacions del Vallès o catalanes.
Tot i que el creixement natural és positiu, trobem que hi ha un canvi radical si observem dades del saldo migratori. Aquest és negatiu amb un percentatge d’un quart de la població, que desencadena a un creixement natural negatiu. A partir d’aquí és on sorgeixen les preguntes i s’intenta proporcionar una resposta aquest problema que té el municipi. NO HO ENTENC I CREC QUE NO CONCORDA AMB LES COSES QUE HE ESCRIT JO! DEMÀ HO REVISEM!
El fet que en el últims anys Badia hagi reduït tant la població fins el punt de ser totalment negatiu el seu creixement, ens porta a creure que un dels fets és l’urbanisme del municipi. Badia del Vallès com ja s’ha esmentat, és un municipi d’un quilòmetre quadrat escàs, i això comporta que no es pot edificar més del que ja està construït. El problema que sorgeix és que les famílies que van arribar als anys 60 han tingut fills i aquests ja tenen una tercera generació que ha de viure independitzada i no pot perquè les vivendes ja estan ocupades. A més, el fet que l’esperança de vida hagi augmentat és un altre factor pel qual la població jove no pot quedar-se al municipi. Si també afegim, que hi hagut una petita arribada d’immigració procedent de fora d’Espanya això també causa la impossibilitat de poder viure en el propi municipi. La solució o alternativa que els habitants troben a tot això és emigrar cap a les ciutats més pròximes a Badia com Sabadell, Barberà del Vallès o Cerdanyola del Vallès.
Quant al lloc de naixement de la població de Badia, s'observa que gran part d’aquesta ha nascut a Catalunya, ja que es tractaria de la segona generació resident al municipi. D’altra banda, hi ha tota la població que va arribar als anys 60 al municipi que són nascuts a la resta d’Espanya. Pel que fa a la població estrangera és un del municipis que té més immigració al voltant d’un 7%, dada que equival a tota la immigració que té Catalunya en aquests moments. Aquest fet és contradictori ja que trobem al municipi un nombre d’immigració que s’ha de contrastar amb la superfície que té el territori, d’un quilòmetre quadrat. Per aquest motiu es creu que és molt elevada però realment no és ben bé així. ¿?¿?¿? TOT AL CONTRARI DEL QUE HE TROBAT JO! S'HA DE REVISAR DEMÀ!
ANNEX:
Entrevista a la Marta del Casal de Joves
- A què es dedica, quins són els seus estudis, què l’ha portat a treballar al casal, on ha treballat prèviament:
Professió educadora, viu a Granollers. Actualment està fent tasques de tècnica de joventut, en els seu inici tractava temes de participació, sobretot amb les AMPAS de les escoles. Actualment, no té tant contacte amb els joves però si amb les famílies i per tant amb la comunitat. També s’encarrega de la franja d’edat de joves de 18-19 a 25 anys. Fa 5 anys i una mica més que treballa al casal.
- Situació dels joves a Badia (més que el que fan al casal): a nivell d’educació, d’oci, de família, d’ocupació laboral:
El casal treballa amb adolescents de 12 a 16 però a partir d’aquí no arriben aquesta franja d’edat 19-25, no saben que passa, on són... Conseqüència s’inicia un estudi sobre aquesta franja edat que està dins el pla local de joventut. El casal fa molts anys que existeix, abans havia sigut una escola bressol i mica en mica l’espai se’l van anar quedant els joves. El casal és molt vell i no ha tingut cap reforma. Té forma de L a una banda hi ha buks d’assaig que es gestiona per l’Associació d’Integrant de Grups de Música de Badia (AIGMB) i també la programació musical del casal. Hi ha molt moviment de joves amb diferents activitats com classes de guitarra etc. i a l’altre part de l’espai del casal és destinar el treball educatiu del lleure. L’any passat el casal es va tancar perquè es van posar a treballar al carrer. Motius: l’estat de l’edifici, era massa gran i generava un descontrol. L’idea del casal és un espai on es puguin reunir. Apareix un canvi de pensament anant els educadors a buscar-los pel carrer, pels seus espais per veure les necessitats que tenen i així arriben a tothom. De l’altre forma únicament arribes als que venen. Treballen per tota al població no només amb els que tenen risc social. Aquest any s’obre de mica en mica per usos. Funcionament: horari de dilluns a divendres per les tardes a partir de 5:30. La programació del casal són tallers, normalment els proposen ells mateixos (mínim 5 persones) per moure’s i que tinguin interès. També és un espai de trobada. Al cap de setmana no hi ha activitat (excepte algun esdeveniment), tot i que sí que està obert pels de la música. Un altre motiu pel qual no està obert és per falta de recursos humans, poc personal. Al casal s’intenta fer sortides amb els joves, sobretot els divendres, perquè sortint del territori i coneixin altres realitats.
El treball dels educadors és treballar en molts escenaris: escola, carrer, àmbit d’esports, el comunitari i amb equipaments (casal de joves, d’infants). A les hores del pati els educadors tenen presència, constantment, per relacionar-se amb els joves i d’aquesta manera arribes molt a ells.
Relacions dels joves entre ells: com tots els adolescents. El rol noi noia s’està treballant perquè hi havia patrons com del passat, antics (anys 50, 60..). Treball pel que fa als gèneres.
El treball del casal és molt transversal dins a una mateixa àrea trobem salut, infància i famílies, joventut, etc. Tot està molt lligat, interelacionat. Treball de la família amb els adolescents és difícil, perquè volen no anar amb les famílies. Es treballa molt amb les AMPAS i el seu punt d’implicació perquè es creu que el nen o nena a partir dels 10 o 12 anys ja no és tant important l’educació i no estant tant a sobre. I els joves ja van sols a l’escola. Apareix un projecte de voler reunir pares de sisè amb els de primer d’eso à d’aquí sorgeix que alguns dissabtes al mes es reuneixen per fer un vermut familiar i parlar de temàtiques per compartir amb els altres pares i així les famílies s’impliquin. Això es feia únicament amb els de 1er d’eso i s’ha fet durant anys. Ara es vol intentar fer-ho més amb els de sisè i 1er d’eso. Tot de cara els pares!
Fracàs escolar molt elevat va arribar fins a un 50%, actualment ha baixat. La crisis ha generat que la gent que no tenia formació, ara no té feina. Abans al batxillerat hi havia unes 6 - 8 persones a les aules. El fracàs escolar té a veure amb la importància que es dongui des de les famílies, si no li donen importància als estudis doncs això genera que no vulguin anar a l’escola. Hi ha una cultura molt gran de no fer els deures. Factors de la immigració ha influenciat també amb el fracàs. Abans de la crisis molts d’ells treballaven a la empresa de construcció del “meu tiet”... à d’aquí sorgeix el tema de no saber que fan aquets nois i noies de 19 a 25 anys. Hi ha un servei EINA que des de que acaben els estudis els van trucant per saber que estan fent, però desprès dels 19 anys ja no saben. Per exemple un noi o noia que comenci el batxillerat ja no està en contacte i desprès ho deixa, perds la pista del tot. Percepció (no es sap segur) que molts joves tenen fills d’hora i passen de joves a adults.
El casal i l’àrea on es troba inicia diferents projectes amb les escoles, però tots dos formen part i estan igual d’implicats, tot es treballa a la vegada. Es reuneixen els centres i els educadors un cop cada 3 setmanes. És veu fàcil perquè porten molts anys treballant en aquest sentit, ja es coneixen. Cal tenir clar que no sempre funciona perquè l’escola també té altres coses a fer, etc.
- Necessitats que tenen els joves de Badia:
El fracàs escolar per tenir igualtat d’oportunitats. Habitatges. Laboral no n’hi haurà perquè no hi ha polígons. No volen marxar, prefereixen quedar-se aquí i fer un mòdul que no els hi agradi. La visió que hi ha de Badia és irreal, és un lloc tranquil, però la gent és molt homogeni, estètica molt semblant. Quan surten ho veuen tot diferent. Per exemple no hi ha homosexuals.
- Influència de la història de Badia en els joves (en el sentit d’expectatives de futur, laborals, població envellida, etc.):
Les característiques de Badia fan que els joves no es moguin, és un lloc que no és de pas has de venir expressament, i per tant es senten segurs aquí. El poc nivell alt d’estudis o d’economia són persones que marxen per poder créixer. Futur es sortir del municipi. Es troben alguns pisos buits que els ocupen immigrants que no acabant d’arribar sinó que vivien a Barcelona i arriben aquí per comprar-se un pis. La poca immigració que no és de país. Primers habitants treballaven a la RENFE i a CORREUS.
Aspectes positius de badia: carrers amples i els pisos estan bé, amb llum i tots exteriors. Aspectes negatius: molt brut, espai com patis interiors que no es pot accedir, a les entrades dels pisos. La sensació de deixadesa no ajuda. Badia el 1994 es va independitza i les persones van lluitar molt per aconseguir-ho, a la població ha quedat molt arrelat aquest sentiment de lluita i de demanar. Per això es queixen molt a l’Ajuntament.
- Existència d’altres punts de trobada entre joves i famílies a part del casal:
Espai de trobada “parc”. L’espai que tenen és el que hi ha, poc comerç no hi ha industria, pisos de protecció oficial.
- Implicacions de l’Ajuntament amb el casal i amb d’altres temes relacionats amb els joves:
Els regidors són molt propers perquè l’Ajuntament s’involucra molt. Casal depèn de l’Ajuntament. Perquè el casal és l’Ajuntament. Pot passar que la població no vegi el casal com l’Ajuntament, perquè no t’ubiquen en el lloc de l’Ajuntament. Dins el casal hi ha l’àrea d’acció social i cultural. Educadors són contractats per una empresa externa. Badia té un pla educatiu d’entorn i es gestiona des de l’Ajuntament i des de l’àrea del casal.
EDUCACIÓ A Badia del Vallès s’hi poden trobar 2 llars d’infants, 4 CEIPs i 2 IES, tots ells públics i destinats a satisfer les necessitats educatives dels seus habitants en edat d’escolarització. Cal destacar que en tot el municipi no trobem cap centre educatiu de finançament privat. Si s’observa l’evolució d’alumnes a les aules de Badia (consultar l’Annex 1, Gràfica 1), es poden detectar diferents tendències en les diferents etapes escolars des de 1994 fins a 2006. Principalment, destaca la caiguda considerable d’alumnes d’Educació Primària entre els anys 1994 i 1997 i que, d’altra banda, coincideix amb l’ascens d’alumnes a l’ESO. Per tant, es pot interpretar una caiguda del nombre de nens i nenes en edat escolar de l’etapa de Primària perquè, a mesura que aquests s’anaven fent grans i començaven l’ESO, juntament amb la poca població d’etapa educativa Infantil que començava Primària, deixaven un buit d’alumnes d’edats compreses entre els 6 i 12 anys. A partir de 1997, però, les tendències en les diferents etapes són proporcionals i en concordança amb el descens de població que va haver-hi al municipi. Les últimes dades registrades en aquest sentit, de 2006, indiquen un nombre més elevat d’alumnes de Primària (cal dir que aquesta etapa educativa és la que inclou més generacions, des de 1r de Cicle Inicial fins a 2n de Cicle Superior) però un nombre d’alumnes d’ESO inferior al d’Infantil, cosa que apunta a un creixement de la població infantil respecte anys anteriors al municipi. Pel que fa a l’educació post-obligatòria i tal i com s’analitzarà més endavant, el nombre d’alumnes que cursen Batxillerat a Badia del Vallès no és gaire elevat, tot i que a la gràfica esmentada sí que hi destaca una important pujada el 1995, coincidint amb la creació dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM). El 2006, el nombre d’alumnes de Batxillerat i CFGM era igual i lleugerament superior al d’alumnes cursant un CFGS. De totes maneres, s’observa que hi ha un gran nombre d’alumnes que no segueixen endavant amb els seus estudis un cop finalitzada l’etapa obligatòria. Analitzant el nivell d’instrucció dels habitants majors de 10 anys de Badia (consultar l’Annex 1, Gràfica 2), destaca el 4% de població amb estudis universitaris, sent la majoria de la població pertanyent al 46% de persones que tenen o cursen estudis de 2n grau (inclou ESO, Cicles Formatius i Batxillerat), seguida del 32% d’habitants amb estudis de 1r grau. També cal tenir en compte el 18% de persones que no gaudeixen de cap titulació, incloent el 4,7% d’analfabets el 2000, un any abans (consultar Annex 1, Gràfica 6). Totes aquestes dades poden ser més fàcils d’interpretar si es té en compte el fins a 50% de fracàs escolar a què aquest municipi havia arribat (consultar l’Annex ?, Entrevista). Aquest fracàs escolar pot analitzar-se des de diferents perspectives i, segurament, inclusives entre elles. Tenint en compte els orígens de Badia del Vallès com a ciutat d’acollida d’immigrants espanyols que arribaven a Catalunya per treballar a finals dels anys 50 o principis dels 60, es pot entendre una major valoració al nucli familiar de l’àmbit laboral en detriment de l’àmbit escolar. A aquest fet també se li afegeix el fet econòmic, ja que són famílies d’un poder adquisitiu mitjà-baix (VEURE ANNEX?) o el fet que hi ha molts joves que formen una família quan encara estan en edat de cursar estudis post-obligatoris. La problemàtica que ha aparegut amb tot aquest col·lectiu que va abandonar prematurament els estudis per incorporar-se al mercat laboral per feines que no requerien de titulació (per exemple, en el sector de la construcció), és que amb l’arribada de la crisi econòmica el 2008 molts d’ells van trobar-se sense estudis i sense feina. Més endavant, també ho analitzarem. D’altra banda, trobem que en aquest context, les persones amb un nivell alt d’estudis o d’economia marxen de Badia, immobilitzant així la població i convertint-la en una mena d’oasi en el Vallès Occidental on prevalen encara molts valors tradicionals i on els rols noi-noia estan més marcats que en d’altres municipis del voltant (consultar Annex ?, Entrevista). En aquest sentit, també pot ser interessant consultar les dades dels desplaçaments que han de realitzar els estudiants majors de 16 anys no actius per tal de poder anar al seu centre d’estudis (consultar l’Annex 1, Gràfica 3). En aquesta gràfica, podem veure com el 42% dels estudiants de Badia d’aquesta edat prefereixen seguir cursant els seus estudis al municipi, tot i l’oferta no ser gaire ampla. Com ja s’ha comentat, en aquest percentatge es pot veure que, tal i com comentava la coordinadora del Casal de Joves (consultar l’Annex ?, Entrevista), els joves del municipi tenen una mentalitat d’immobilisme respecte Badia i que prefereixen estudiar alguna cosa que els interessi menys però que no els suposi haver de sortir de la localitat, que no pas buscar estudis del seu interès però fora de Badia del Vallès. El fet que, en un principi, els habitants de Badia del Vallès fossin provinents de la resta de l’Estat espanyol, pot fer pensar que el seu nivell de coneixement i ús de la llengua catalana no sigui gaire elevat. Tal i com es pot observar a la gràfica (consultar Annex 1, Gràfica 4), efectivament, la població més gran (entre 50 i 84 anys), que seria la que va arribar en els primers anys de la creació de Badia, és la que té un domini inferior de la llengua pròpia del nostre país: si bé és cert que un 80,9% de les persones l’entén, només el 29,9% el parla. Les edats que comprenen les generacions que segurament han nascut a Catalunya en la seva majoria, presenten unes taxes de comprensió i ús del català més elevades, destacant especialment els habitants entre 10 i 19 anys (en plena etapa escolar dins el sistema d’immersió lingüística): el 98,8% de la població d’aquesta edat entén el català i fins un 88% el parla. Pel que fa a la població més jove (entre 2 i 9 anys), el percentatge de persones que entén el català és del 86,4% però el de persones que el parlen és notablement inferior, del 42,2%. Aquesta dada es pot explicar segurament pel fet que la llengua materna d’aquests nens sigui el castellà, provinents de família d’ascendència espanyola no catalana en la seva majoria i que, per tant, aprenen abans la llengua que fan servir en el seu nucli familiar. Per poder entendre millor aquestes dades, pot ser útil comparar-les amb el nivell de comprensió i ús que es fa del català al Vallès Occidental i a Catalunya (consultar l’Annex 1, Gràfica 5). Mentre que el nivell de comprensió de la llengua és més o menys equivalent, tot i que una mica inferior a Badia del Vallès, el percentatge de població que parla el català sí que és notablement inferior al municipi: mentre que a Catalunya el parla el 74,5% de la població i a la comarca del Vallès Occidental el 71,3%, a Badia només ho fa el 55,9% dels habitants. Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, aquest fenomen es pot explicar segurament per l’origen immigrant de la població del municipi que, tot i que és capaç d’entendre el català degut als anys que fa que van arribar a Catalunya, no el parlen ni el tenen com a llengua d’ús quotidià.
VIDA POLÍTICA Si bé és cert que, degut a la recent independència de Badia del Vallès i tots els anys de lluita veïnal que la van precedir, el moviment social al municipi ha estat tradicionalment bastant actiu (consultar l’Annex ?, Entrevista), la participació a la vida política més recent no sembla demostrar-ho, ja que a les eleccions municipals de 2007, a les eleccions generals de 2008 i a les recents al Parlament, la participació ha estat inferior a Badia que a Catalunya (consultar l’Annex 2, Gràfica 1). En aquesta gràfica es pot observar que la participació política dels habitants de Badia va ser més elevada a les eleccions al Congrés dels Diputats de 2008, cosa que podria explicar-se pel fet que, al tractar-se de famílies originàries de la resta de l’Estat espanyol, tinguin una major identificació amb el govern central que no pas el català. De totes maneres, tal i com s’ha comentat al principi del paràgraf, sobta el fet que la participació més baixa fos a les eleccions municipals, quan sembla que les reivindicacions socials tradicionals a Badia s’haurien de fer més notòries en la participació local. Pel que fa a la ideologia dels habitants de Badia del Vallès reflectida als resultats electorals (consultar l’Annex 2, Gràfiques 2, 3 i 4), es pot concloure que, tot i que tradicionalment ha estat un municipi d’esquerres i socialista, la tendència dels partits de dreta en els últims anys ha anat a l’alça. En aquest sentit, a les eleccions municipals de 2007 (consultar l’Annex 2, Gràfica 2), el PSC va treure majoria absoluta (mentre que a Catalunya va obtenir la majoria però amb un 32% no gaire allunyat de CiU, amb un 25% de suport), seguit de lluny pel partit del municipi Alternativa d’Esquerres de Badia (AEB), amb un 20%. Aquest alt suport a AEB sí que podria reflectir la implicació tradicional que els habitants de Badia del Vallès han tingut amb el seu municipi. D’altres partits com el PP (9%), CiU (5%) o ERC (sense representació) van treure a les municipals de Badia resultats inferiors als obtinguts a Catalunya: en el cas de CIU fins a 20 punts menys, en el cas d’ERC 12 punts menys i, de manera menys notable, en el cas del PP, 1 punt menys que a Catalunya. A les eleccions generals de 2008 (consultar l’Annex 2, Gràfica 3), els resultats a Badia del Vallès van reflectir clarament el bipartidisme polític de l’Estat espanyol, sumant entre PSC-PSOE i PP més del 80% dels vots. En aquest cas, el PSC-PSOE va ampliar la seva majoria absoluta fins al 62% de suport, tot i que el PP va passar a ser la segona força política amb un 20% dels vots. Els partits tradicionalment amb menys representació o els partits catalanistes es repartien el 18% dels vots restants al municipi. Aquest fet contrasta amb els resultats a Catalunya, on el PSC-PSOE va obtenir la majoria del suport però amb un 45% dels vots i la segona força política va ser un partit catalanista com CiU, amb el 21% de suport. El PP a Catalunya va veure incrementats els seus vots respecte les municipals, tal i com havia passat a Badia, tot i que no d’una manera tan notable i ERC va baixar el seu suport respecte les eleccions de 2007 però en 4 punts. Així doncs, a les generals de 2008, precisament l’any en què esclataria definitivament la crisi, un partit d’ideologa de dretes com el PP es faria un lloc entre una població tradicionalment socialista com la de Badia. Aquesta tendència que s’insinuava a les eleccions al Congrés dels Diputats de 2008, s’ha vist confirmada a les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010 (consultar l’Annex 2, Gràfica 4). Novament, a Badia el PSC rebia el màxim suport amb un 32% dels vots però amb una forta davallada respecte les majories absolutes obtingudes a les dues eleccions anteriors. El PP i CiU van igualar-se en el suport rebut i van aglutinar la majoria dels vots perduts pels socialistes amb un 21% dels vots cadascun i va destacar també la crescuda d’ICV-EUiA respecte els anys anteriors. Aquests resultats contrasten amb l’àmplia majoria que CiU va obtenir a Catalunya, fregant la majoria absoluta amb un 43% dels vots però concorden amb la crescuda que el PP va fer també a nivell nacional. Respecte la crescuda general de les dretes, també destaca a nivell municipal el 10% dels vots que van sumar entre C’s i PxC, partits amb propostes totalment oposades als valors d’esquerres i socialistes que es relacionarien més amb la majoria de població treballadora del municipi.
VIDA SOCIOCULTURAL I PROBLEMÀTIQUES SOCIALS Un cop analitzada la localitat de Badia del Vallès des de la vessant més freda de les dades i les estadístiques, cal aprofundir en el dia a dia dels seus habitants i les problemàtiques de caire social del municipi. Després de realitzar l’entrevista amb la coordinadora del Casal de Joves de Badia (consultar l’Annex ?, Enrevista), es podria caracteritzar de manera general la seva població com una comunitat força tancada, amb por al canvi i amb uns arrelats valors i pautes tradicionals que, si bé són un dels trets identitaris de Badia, també formen un dels principals prejudicis cap als seus habitants des de fora. A aquesta visió hi col·laboren tot un seguit d’aspectes que seguidament s’analitzaran, com és el cas de l’altíssima densitat de Badia del Vallès, el seu aïllament quant a vies de comunicació o l’economia del poble, basada en petits comerços i que no proporciona grans possibilitats d’ocupació als seus habitants. Badia del Vallès és, paradoxalment, una de les ciutats més petites quant a extensió però més denses no només de Catalunya, sinó de tot l’Estat espanyol. En 0,9 km2 hi conviuen 13.703 persones, elevant la seva densitat als 14.734 habitants/km2. Aquesta superpoblació del municipi s’explica fàcilment amb la seva construcció, constituïda majoritàriament per edificis de nombroses plantes i d’espais no gaire grans. Aquest fet es pot veure reflectit en les diferents gràfiques que seguidament s’analitzaran. Observant la constitució d’aquests edificis (consultar l’Annex 3, Gràfica 2), destaca el 98% que sumen els habitatges de 6 plantes o més, sent majoritaris amb un 65% els edificis de 8 plantes, la qual cosa permet encabir tota la població del municipi en el seu reduït territori. A això, també hi ajuda el fet que no es tracti d’habitatges extraordinàriament espaiosos, ja que (consultar l’Annex 3, Gràfica 3) el 91% d’aquests gaudeixen d’un espai d’entre 60 i 89 m2, mesurant només un 7% del total dels habitatges més de 90 m2. Relacionant els habitatges amb el nivell econòmic general de la població, és destacable el fet que gairebé un 98% de tots aquests són de protecció oficial. Així doncs, tot i que el nivell adquisitiu de la població no sigui gaire elevat i ajuntat amb el fet que són edificis força vells en la seva majoria i que s’han anat pagant amb tots aquests anys, s’entén que el 72% dels habitatges ja siguin propietat dels seus inquilins (consultar l’Annex 3, Gràfica 1), mentre que un 24% de la població encara té deutes pendents amb els bancs per tal de liquidar les hipoteques que van haver de contraure-hi per tal de poder-se’n permetre la compra. Precisament en referència a aquest punt, cal fer especial esment a la problemàtica apareguda durant el darrer any, ja que es va destapar un frau en la venda d’alguns d’aquests habitatges. El conflicte va sorgir quan es va descobrir que habitatges de protecció oficial de règim especial, la qual cosa suposa que tenen el 50% del valor dels habitatges protegits normals, que no podien vendre’s per més de 40.000€ van ser venuts en plena esplendor de l’especulació fins a cinc cops més cars. Així doncs, com a mesura compensatòria, es va decidir el febrer de l’any passat duplicar el valor d’aquests pisos per tal de tapar-ne el frau. Tota aquesta trama va ser destapada amb l’augment sobtat de famílies que estaven en perill de ser desnonades pels seus deutes amb els bancs, ja que amb l’arribada de la crisi, no podien fer front a les hipoteques de fins a 200.000€ que havien contret amb les entitats per habitatges que no podien superar els 40.000€ de valor. Per tal de solucionar aquesta situació, la Generalitat de Catalunya va acordar amb CatalunyaCaixa (la màxima afectada pels deutes de les famílies) que l’entitat es quedés amb els pisos en qüestió, perdonés la hipoteca a les famílies endeutades i els cobrés un lloguer pel seu habitatge. Aquesta solució, però, no ha estat acceptada amb gaire satisfacció entre els afectats, ja que creuen que s’està beneficiant al banc (duplicant el valor real dels habitatges) quan pensen que van ser un dels principals culpables de la situació al concedir hipoteques tan elevades per edificis que no s’ho valien. A més, aquesta duplicació del valor dels edificis afectats pel frau implica que els impostos que els seus habitants han de pagar també incrementin i que, per tant, es vegin obligats a contraure nous deutes en forma de crèdits amb els bancs per tal de poder-hi fer front, cosa que no volen degut a l’experiència fraudulenta recent. Canviant de tema, la composició de la població de Badia del Vallès no sembla indicar cap dinàmica fora de l’habitual a la resta de Catalunya, ja que, per exemple, la taxa de població infantil (consultar l’Annex 4, Gràfica 2) se situa a nivells molt semblants a la nacional tot i el decreixement poblacional que ha patit el municipi darrerament. Aquest fet, però, segurament es pugui explicar des de la dada de la immigració estrangera (entenent-ho com a immigració de fora de l’Estat espanyol), ja que, (consultar l’Annex 4, Gràfica 1) en comparació amb el Vallès Occidental o Catalunya amb un 12% i 15,9% d’immigrants respectivament, a Badia és menys de la meitat amb un 6% el 2009. Tal i com ja s’ha anat explicant, aquest fet pot deure’s a dos motius principals: els orígens del municipi construït per població immigrant espanyola durant el règim franquista i la conseqüent superpoblació d’aquest i la falta d’oferta de treball que més endavant s’esmentarà de nou. A part d’aquests aspectes de la població, també destaca el fet que la taxa de població jove (consultar l’Annex 4, Gràfica 3) estigui per sobre de la mitja a la comarca i a Catalunya i fa encara més evidents les necessitats formatives i ocupacionals del municipi. En aquest sentit, ja anteriorment s’ha comentat la baixa varietat formativa que s’ofereix al municipi dins de l’àmbit de l’educació post-obligatòria i, aquest fet juntament amb l’alta taxa de persones amb un nivell baix o nul d’estudis, dificulta molt l’entrada al mercat laboral dels habitants de Badia del Vallès. Per aquest motiu, a la localitat hi ha una Oficina de Drets Socials que ofereix un servei gratuït d’assessorament, intercanvi i cooperació contra la precarietat laboral i social al municipi. El fet que l’economia de Badia se centri principalment en petits negocis, sent la restauració i l’alimentació els sectors més destacats i el fet que no hi hagi indústria, fa que la majoria dels habitants del poble es vegin obligats a sortir fora del municipi per treballar (consultar l’Annex 5, Gràfica 3). Fins a un 80% dels habitants residents a Badia del Vallès es desplacen fora del municipi per motius laborals i només un 11% treballa a la mateixa localitat on resideix. Per aquest fet, la ciutat de Badia del Vallès és coneguda popularment també com a ciutat dormitori, ja que la majoria dels seus habitants han de guanyar-se la vida fora del seu territori. Encara en referència a les problemàtiques derivades de l’ocupació, ja hem vist com la taxa d’ocupació per sexes era notablement diferent l’any 2000 (consultar l’Annex 5, Gràfica 1), tot i que l’ocupació masculina era superior que al Vallès segurament explicada pel nombre de treballadors a la construcció que va estar un dels principals afectats amb l’arribada de la crisi de 2008. Deixant aquest aspecte ja analitzat de banda, però, respecte als rols noi-noia encara molt marcats que s’han comentat repetidament (consultar l’Annex ?, Enrevista), es pot veure com la taxa de dones no actives que fan tasques de la llar és més elevada a Badia del Vallès que al Vallès Occidental i a Catalunya, amb gairebé 7 punts més que la mitja nacional i 10 punts més que la comarcal (consultar l’Annex 5, Gràfica 2). Una altra de les característiques del poble que més han marcat els seus habitants és la seva localització, ja que, tot i trobar-se al costat de dues autopistes com la C-58 i l’AP-7, no en té cap sortida ni entrada directes, la qual cosa fa que l’única manera d’accedir a Badia sigui a través de Sabadell o Barberà. És, per tant, una població que no queda de pas i on cal anar-hi expressament, tot i que actualment s’estan realitzant obres en aquest sentit per tal de millorar la comunicació del municipi. Tal i com ja s’ha dit, per tant, el caràcter immobilista dels badiencs i badienques pot ser també explicat des d’aquest aspecte. Val a remarcar, però, que Badia del Vallès gaudeix de 4 línies d’autobusos que la comuniquen amb Barberà, Barcelona, Cerdanyola, Sabadell i la UAB, i d’una línia de RENFE que comparteix amb el municipi veí de Barberà del Vallès. Finalment, quant als serveis que ofereix el municipi, cal fer èmfasi en el fet que, a nivell sanitari, compta amb 4 farmàcies i un CAP, tot i que els seus habitants s’han de desplaçar fins a Sabadell per anar a l’hospital (cosa que, d’altra banda, explica l’absència de naixements a Badia del Vallès). A nivell cultural, la localitat disposa de dues biblioteques, una de pública i una d’especialitzada i d’un gran i nou auditori. Quant als equipaments esportius, cal destacar que Badia del Vallès compta amb 2 pavellons i fins a 10 pistes poliesportives, a part d’altres camps poliesportius, de tennis o piscines. L’esport és una activitat molt important per la població jove, i encara més tenint en compte les característiques ja esmentades dels habitants de Badia, molt reticents a sortir de la localitat on no gaudeixen de gaire oferta d’oci. A aquest aspecte i potser de manera anecdòtica, també cal destacar la irrupció d’un badienc il·lustre a primera fila esportiva com és el cas del jugador del FCBarcelona Sergio Busquets, que ha esdevingut un mirall pels joves de la localitat i un reclam important per aquesta petita població. Per últim, el tipus de comerç més freqüent a la ciutat són locals destinats a satisfer primeres necessitats com l’alimentació i, en menys mesura, comerços com ferreteries, lampisteries, estancs, perruqueries o papereries. A primer cop d’ull, el negoci que més destaca són bars que, d’altra banda, serveixen de punt de trobada pels habitants de Badia del Vallès juntament amb els parcs de què gaudeix la ciutat. Així doncs, s’entén i es corrobora el fet que la majoria dels badiencs i badienques hagin de sortir del seu municipi per motius de feina.
ELS GRÀFICS QUE UTILITZI CADASCUNA EN EL SEU APARTAT QUE ELS ELABORI ELLA MATEIXA, AIXI JA HO TINDREM FET!
Fonts usades:
- llibres Biblioteca de Badia (algú sap els títols?!)
- http://www.idescat.cat
- http://www.badiadelvalles.cat
- http://www.gencat.cat
- http://www.diba.cat
- http://www.generales2008.mir.es
- http://www.migracat.cat
- Introducció del treball --> TOTES
- Localització de Badia (comunicació, ciutats pròximes, comarca, forma geogràfica, conseqüències...) --> SÒNIA A. (al guió del treball, seria lu referen a GEOGRAFIA I URBANISME, a comentar: comarca i importancia en la comarca, centralitat o ubicació perifèrica, relació amb ciutats veïnes, xarxes de comunicació, limitacions al creixement, tipus d'habitatge, polítiques d'urbanisme i resultat (zones verdes, equipaments publics, sol urbanitzat.. per sobre, cm a presentacio), reptes de futur)
- Història (perquè la seva importància, fases: evolució amb mandat altern, independència, motius...) --> LAIA
- Demogràfiques (migració...) --> SÒNIA C.
- Econòmiques --> SÒNIA A. (al guio del trball: ECONOMIA, a comentar: poblacio activa, inactiva, aturada (segons edat i sexe), ocupacio femenina i repercussio en latencio a la petita infancia, tipus docupacio (nivell jerarquic, qualificacio, sector, relacio contractual, subsector economic...), renda disponible (familiar o per capita)
- Socials (ensenyament, política, sanitat...) --> ARIADNA
- Conclusió --> TOTES
- Annex (gràfiques, entrevistes...)
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
Explicació del títol --> justificació del treball
LOCALITZACIÓ
Badia del Vallès es troba a la comarca del Vallès Occidental, concretament entre els municipis de Sabadell, Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
- influència que té en la vida a la ciutat
- conseqüències del seu emplaçament, limitacions...
- imagination power!
DEMOGRAFIA:
Badia del Vallès és un municipi que actualment té un total de 13.703 habitants, una xifra que al llarg dels anys ha anat disminuint, ja que podem dir que en els seus inicis de creació i la cabuda que tenia era d’uns 20.000 habitants. La pregunta que ens podem plantejar és per què aquesta disminució i quins han sigut els motius pels quals s'ha reduït gairebé a la meitat? En aquest apartat del treball es pretén (TOTS ELS VERBS EN IMPERSONAL, NO 1A PERSONA!!) respondre aquestes preguntes i explicar més a fons la demografia de la ciutat de Badia del Vallès.
El municipi de Badia com s'ha esmentat a fou creat l’any 19?? amb l’objectiu de concentrar 20.000 persones en un mateix espai, sobretot persones immigrants de les zones del sud d’Espanya, com Andalusia o Extremadura. Aquestes eren famílies que els anys 60 immigraren a Catalunya amb l’esperança de trobar feina i poder gaudir de més oportunitats.
Un cop contextualitzats el motiu i l’evolució de Badia es pot observar que és un municipi en el qual viuen més persones d’edats compreses entre 15 i 64 anys, concretament un 69,2% de la població total. (annex mirar gràfica població per grups d’edat) És una dada que es pot trobar freqüentment en qualsevol taula demogràfica d’una població, però a Badia té més importància, perquè en aquesta edat s'hi troben primeres generacions que van viure al municipi i segones generacions que ja han nascut a Badia. Això és causat perquè el municipi, com s'ha esmentat anteriorment, no té més de 50 anys d’història, i per tant no s'hi pot trobar un nombre elevat de la població envellida. Tot i que si s'observa la piràmide d’edats (annex X o mirar més avall) hi destaca un nombre molt elevat de població compresa a partir dels 45 i 50 anys d’edat.
D’altre banda Badia és un municipi que té més dones que homes en termes generals,¿?¿?¿? ?¿??¿?¿
Pel que fa als moviments naturals de la població es veu com hi ha més naixements que defuncions i, per tant, tenim un creixement natural positiu. El fet que hi hagi més naixements que defuncions pot dur a pensar que és degut a la petita immigració que rep Badia, i per tant ha fet augmentar aquest índex. D’altra banda, la mortalitat no és molt elevada, ja que les millores en sanitat han fet augmentar-la, i a més podem parlar de que Badia no és un municipi molt envellit com podem trobar en altres poblacions del Vallès o catalanes.
Tot i que el creixement natural és positiu, trobem que hi ha un canvi radical si observem dades del saldo migratori. Aquest és negatiu amb un percentatge d’un quart de la població, que desencadena a un creixement natural negatiu. A partir d’aquí és on sorgeixen les preguntes i s’intenta proporcionar una resposta aquest problema que té el municipi. NO HO ENTENC I CREC QUE NO CONCORDA AMB LES COSES QUE HE ESCRIT JO! DEMÀ HO REVISEM!
El fet que en el últims anys Badia hagi reduït tant la població fins el punt de ser totalment negatiu el seu creixement, ens porta a creure que un dels fets és l’urbanisme del municipi.
Badia del Vallès com ja s’ha esmentat, és un municipi d’un quilòmetre quadrat escàs, i això comporta que no es pot edificar més del que ja està construït. El problema que sorgeix és que les famílies que van arribar als anys 60 han tingut fills i aquests ja tenen una tercera generació que ha de viure independitzada i no pot perquè les vivendes ja estan ocupades. A més, el fet que l’esperança de vida hagi augmentat és un altre factor pel qual la població jove no pot quedar-se al municipi. Si també afegim, que hi hagut una petita arribada d’immigració procedent de fora d’Espanya això també causa la impossibilitat de poder viure en el propi municipi.
La solució o alternativa que els habitants troben a tot això és emigrar cap a les ciutats més pròximes a Badia com Sabadell, Barberà del Vallès o Cerdanyola del Vallès.
Quant al lloc de naixement de la població de Badia, s'observa que gran part d’aquesta ha nascut a Catalunya, ja que es tractaria de la segona generació resident al municipi. D’altra banda, hi ha tota la població que va arribar als anys 60 al municipi que són nascuts a la resta d’Espanya. Pel que fa a la població estrangera és un del municipis que té més immigració al voltant d’un 7%, dada que equival a tota la immigració que té Catalunya en aquests moments. Aquest fet és contradictori ja que trobem al municipi un nombre d’immigració que s’ha de contrastar amb la superfície que té el territori, d’un quilòmetre quadrat. Per aquest motiu es creu que és molt elevada però realment no és ben bé així. ¿?¿?¿? TOT AL CONTRARI DEL QUE HE TROBAT JO! S'HA DE REVISAR DEMÀ!
ANNEX:
Entrevista a la Marta del Casal de Joves
- A què es dedica, quins són els seus estudis, què l’ha portat a treballar al casal, on ha treballat prèviament:
Professió educadora, viu a Granollers.
Actualment està fent tasques de tècnica de joventut, en els seu inici tractava temes de participació, sobretot amb les AMPAS de les escoles. Actualment, no té tant contacte amb els joves però si amb les famílies i per tant amb la comunitat. També s’encarrega de la franja d’edat de joves de 18-19 a 25 anys.
Fa 5 anys i una mica més que treballa al casal.
- Situació dels joves a Badia (més que el que fan al casal): a nivell d’educació, d’oci, de família, d’ocupació laboral:
El casal treballa amb adolescents de 12 a 16 però a partir d’aquí no arriben aquesta franja d’edat 19-25, no saben que passa, on són... Conseqüència s’inicia un estudi sobre aquesta franja edat que està dins el pla local de joventut.
El casal fa molts anys que existeix, abans havia sigut una escola bressol i mica en mica l’espai se’l van anar quedant els joves.
El casal és molt vell i no ha tingut cap reforma.
Té forma de L a una banda hi ha buks d’assaig que es gestiona per l’Associació d’Integrant de Grups de Música de Badia (AIGMB) i també la programació musical del casal. Hi ha molt moviment de joves amb diferents activitats com classes de guitarra etc. i a l’altre part de l’espai del casal és destinar el treball educatiu del lleure.
L’any passat el casal es va tancar perquè es van posar a treballar al carrer. Motius: l’estat de l’edifici, era massa gran i generava un descontrol.
L’idea del casal és un espai on es puguin reunir. Apareix un canvi de pensament anant els educadors a buscar-los pel carrer, pels seus espais per veure les necessitats que tenen i així arriben a tothom. De l’altre forma únicament arribes als que venen. Treballen per tota al població no només amb els que tenen risc social.
Aquest any s’obre de mica en mica per usos.
Funcionament: horari de dilluns a divendres per les tardes a partir de 5:30. La programació del casal són tallers, normalment els proposen ells mateixos (mínim 5 persones) per moure’s i que tinguin interès. També és un espai de trobada. Al cap de setmana no hi ha activitat (excepte algun esdeveniment), tot i que sí que està obert pels de la música. Un altre motiu pel qual no està obert és per falta de recursos humans, poc personal.
Al casal s’intenta fer sortides amb els joves, sobretot els divendres, perquè sortint del territori i coneixin altres realitats.
El treball dels educadors és treballar en molts escenaris: escola, carrer, àmbit d’esports, el comunitari i amb equipaments (casal de joves, d’infants). A les hores del pati els educadors tenen presència, constantment, per relacionar-se amb els joves i d’aquesta manera arribes molt a ells.
Relacions dels joves entre ells: com tots els adolescents. El rol noi noia s’està treballant perquè hi havia patrons com del passat, antics (anys 50, 60..). Treball pel que fa als gèneres.
El treball del casal és molt transversal dins a una mateixa àrea trobem salut, infància i famílies, joventut, etc. Tot està molt lligat, interelacionat.
Treball de la família amb els adolescents és difícil, perquè volen no anar amb les famílies. Es treballa molt amb les AMPAS i el seu punt d’implicació perquè es creu que el nen o nena a partir dels 10 o 12 anys ja no és tant important l’educació i no estant tant a sobre. I els joves ja van sols a l’escola.
Apareix un projecte de voler reunir pares de sisè amb els de primer d’eso à d’aquí sorgeix que alguns dissabtes al mes es reuneixen per fer un vermut familiar i parlar de temàtiques per compartir amb els altres pares i així les famílies s’impliquin. Això es feia únicament amb els de 1er d’eso i s’ha fet durant anys. Ara es vol intentar fer-ho més amb els de sisè i 1er d’eso. Tot de cara els pares!
Fracàs escolar molt elevat va arribar fins a un 50%, actualment ha baixat. La crisis ha generat que la gent que no tenia formació, ara no té feina. Abans al batxillerat hi havia unes 6 - 8 persones a les aules.
El fracàs escolar té a veure amb la importància que es dongui des de les famílies, si no li donen importància als estudis doncs això genera que no vulguin anar a l’escola.
Hi ha una cultura molt gran de no fer els deures.
Factors de la immigració ha influenciat també amb el fracàs.
Abans de la crisis molts d’ells treballaven a la empresa de construcció del “meu tiet”... à d’aquí sorgeix el tema de no saber que fan aquets nois i noies de 19 a 25 anys.
Hi ha un servei EINA que des de que acaben els estudis els van trucant per saber que estan fent, però desprès dels 19 anys ja no saben. Per exemple un noi o noia que comenci el batxillerat ja no està en contacte i desprès ho deixa, perds la pista del tot.
Percepció (no es sap segur) que molts joves tenen fills d’hora i passen de joves a adults.
El casal i l’àrea on es troba inicia diferents projectes amb les escoles, però tots dos formen part i estan igual d’implicats, tot es treballa a la vegada. Es reuneixen els centres i els educadors un cop cada 3 setmanes. És veu fàcil perquè porten molts anys treballant en aquest sentit, ja es coneixen. Cal tenir clar que no sempre funciona perquè l’escola també té altres coses a fer, etc.
- Necessitats que tenen els joves de Badia:
El fracàs escolar per tenir igualtat d’oportunitats.
Habitatges.
Laboral no n’hi haurà perquè no hi ha polígons. No volen marxar, prefereixen quedar-se aquí i fer un mòdul que no els hi agradi. La visió que hi ha de Badia és irreal, és un lloc tranquil, però la gent és molt homogeni, estètica molt semblant. Quan surten ho veuen tot diferent. Per exemple no hi ha homosexuals.
- Influència de la història de Badia en els joves (en el sentit d’expectatives de futur, laborals, població envellida, etc.):
Les característiques de Badia fan que els joves no es moguin, és un lloc que no és de pas has de venir expressament, i per tant es senten segurs aquí.
El poc nivell alt d’estudis o d’economia són persones que marxen per poder créixer.
Futur es sortir del municipi.
Es troben alguns pisos buits que els ocupen immigrants que no acabant d’arribar sinó que vivien a Barcelona i arriben aquí per comprar-se un pis. La poca immigració que no és de país.
Primers habitants treballaven a la RENFE i a CORREUS.
Aspectes positius de badia: carrers amples i els pisos estan bé, amb llum i tots exteriors.
Aspectes negatius: molt brut, espai com patis interiors que no es pot accedir, a les entrades dels pisos. La sensació de deixadesa no ajuda.
Badia el 1994 es va independitza i les persones van lluitar molt per aconseguir-ho, a la població ha quedat molt arrelat aquest sentiment de lluita i de demanar. Per això es queixen molt a l’Ajuntament.
- Existència d’altres punts de trobada entre joves i famílies a part del casal:
Espai de trobada “parc”.
L’espai que tenen és el que hi ha, poc comerç no hi ha industria, pisos de protecció oficial.
- Implicacions de l’Ajuntament amb el casal i amb d’altres temes relacionats amb els joves:
Els regidors són molt propers perquè l’Ajuntament s’involucra molt.
Casal depèn de l’Ajuntament. Perquè el casal és l’Ajuntament.
Pot passar que la població no vegi el casal com l’Ajuntament, perquè no t’ubiquen en el lloc de l’Ajuntament. Dins el casal hi ha l’àrea d’acció social i cultural.
Educadors són contractats per una empresa externa.
Badia té un pla educatiu d’entorn i es gestiona des de l’Ajuntament i des de l’àrea del casal.
EDUCACIÓ
A Badia del Vallès s’hi poden trobar 2 llars d’infants, 4 CEIPs i 2 IES, tots ells públics i destinats a satisfer les necessitats educatives dels seus habitants en edat d’escolarització. Cal destacar que en tot el municipi no trobem cap centre educatiu de finançament privat.
Si s’observa l’evolució d’alumnes a les aules de Badia (consultar l’Annex 1, Gràfica 1), es poden detectar diferents tendències en les diferents etapes escolars des de 1994 fins a 2006. Principalment, destaca la caiguda considerable d’alumnes d’Educació Primària entre els anys 1994 i 1997 i que, d’altra banda, coincideix amb l’ascens d’alumnes a l’ESO. Per tant, es pot interpretar una caiguda del nombre de nens i nenes en edat escolar de l’etapa de Primària perquè, a mesura que aquests s’anaven fent grans i començaven l’ESO, juntament amb la poca població d’etapa educativa Infantil que començava Primària, deixaven un buit d’alumnes d’edats compreses entre els 6 i 12 anys. A partir de 1997, però, les tendències en les diferents etapes són proporcionals i en concordança amb el descens de població que va haver-hi al municipi. Les últimes dades registrades en aquest sentit, de 2006, indiquen un nombre més elevat d’alumnes de Primària (cal dir que aquesta etapa educativa és la que inclou més generacions, des de 1r de Cicle Inicial fins a 2n de Cicle Superior) però un nombre d’alumnes d’ESO inferior al d’Infantil, cosa que apunta a un creixement de la població infantil respecte anys anteriors al municipi.
Pel que fa a l’educació post-obligatòria i tal i com s’analitzarà més endavant, el nombre d’alumnes que cursen Batxillerat a Badia del Vallès no és gaire elevat, tot i que a la gràfica esmentada sí que hi destaca una important pujada el 1995, coincidint amb la creació dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM). El 2006, el nombre d’alumnes de Batxillerat i CFGM era igual i lleugerament superior al d’alumnes cursant un CFGS. De totes maneres, s’observa que hi ha un gran nombre d’alumnes que no segueixen endavant amb els seus estudis un cop finalitzada l’etapa obligatòria.
Analitzant el nivell d’instrucció dels habitants majors de 10 anys de Badia (consultar l’Annex 1, Gràfica 2), destaca el 4% de població amb estudis universitaris, sent la majoria de la població pertanyent al 46% de persones que tenen o cursen estudis de 2n grau (inclou ESO, Cicles Formatius i Batxillerat), seguida del 32% d’habitants amb estudis de 1r grau. També cal tenir en compte el 18% de persones que no gaudeixen de cap titulació, incloent el 4,7% d’analfabets el 2000, un any abans (consultar Annex 1, Gràfica 6).
Totes aquestes dades poden ser més fàcils d’interpretar si es té en compte el fins a 50% de fracàs escolar a què aquest municipi havia arribat (consultar l’Annex ?, Entrevista). Aquest fracàs escolar pot analitzar-se des de diferents perspectives i, segurament, inclusives entre elles. Tenint en compte els orígens de Badia del Vallès com a ciutat d’acollida d’immigrants espanyols que arribaven a Catalunya per treballar a finals dels anys 50 o principis dels 60, es pot entendre una major valoració al nucli familiar de l’àmbit laboral en detriment de l’àmbit escolar. A aquest fet també se li afegeix el fet econòmic, ja que són famílies d’un poder adquisitiu mitjà-baix (VEURE ANNEX?) o el fet que hi ha molts joves que formen una família quan encara estan en edat de cursar estudis post-obligatoris.
La problemàtica que ha aparegut amb tot aquest col·lectiu que va abandonar prematurament els estudis per incorporar-se al mercat laboral per feines que no requerien de titulació (per exemple, en el sector de la construcció), és que amb l’arribada de la crisi econòmica el 2008 molts d’ells van trobar-se sense estudis i sense feina. Més endavant, també ho analitzarem.
D’altra banda, trobem que en aquest context, les persones amb un nivell alt d’estudis o d’economia marxen de Badia, immobilitzant així la població i convertint-la en una mena d’oasi en el Vallès Occidental on prevalen encara molts valors tradicionals i on els rols noi-noia estan més marcats que en d’altres municipis del voltant (consultar Annex ?, Entrevista).
En aquest sentit, també pot ser interessant consultar les dades dels desplaçaments que han de realitzar els estudiants majors de 16 anys no actius per tal de poder anar al seu centre d’estudis (consultar l’Annex 1, Gràfica 3). En aquesta gràfica, podem veure com el 42% dels estudiants de Badia d’aquesta edat prefereixen seguir cursant els seus estudis al municipi, tot i l’oferta no ser gaire ampla. Com ja s’ha comentat, en aquest percentatge es pot veure que, tal i com comentava la coordinadora del Casal de Joves (consultar l’Annex ?, Entrevista), els joves del municipi tenen una mentalitat d’immobilisme respecte Badia i que prefereixen estudiar alguna cosa que els interessi menys però que no els suposi haver de sortir de la localitat, que no pas buscar estudis del seu interès però fora de Badia del Vallès.
El fet que, en un principi, els habitants de Badia del Vallès fossin provinents de la resta de l’Estat espanyol, pot fer pensar que el seu nivell de coneixement i ús de la llengua catalana no sigui gaire elevat. Tal i com es pot observar a la gràfica (consultar Annex 1, Gràfica 4), efectivament, la població més gran (entre 50 i 84 anys), que seria la que va arribar en els primers anys de la creació de Badia, és la que té un domini inferior de la llengua pròpia del nostre país: si bé és cert que un 80,9% de les persones l’entén, només el 29,9% el parla. Les edats que comprenen les generacions que segurament han nascut a Catalunya en la seva majoria, presenten unes taxes de comprensió i ús del català més elevades, destacant especialment els habitants entre 10 i 19 anys (en plena etapa escolar dins el sistema d’immersió lingüística): el 98,8% de la població d’aquesta edat entén el català i fins un 88% el parla. Pel que fa a la població més jove (entre 2 i 9 anys), el percentatge de persones que entén el català és del 86,4% però el de persones que el parlen és notablement inferior, del 42,2%. Aquesta dada es pot explicar segurament pel fet que la llengua materna d’aquests nens sigui el castellà, provinents de família d’ascendència espanyola no catalana en la seva majoria i que, per tant, aprenen abans la llengua que fan servir en el seu nucli familiar.
Per poder entendre millor aquestes dades, pot ser útil comparar-les amb el nivell de comprensió i ús que es fa del català al Vallès Occidental i a Catalunya (consultar l’Annex 1, Gràfica 5). Mentre que el nivell de comprensió de la llengua és més o menys equivalent, tot i que una mica inferior a Badia del Vallès, el percentatge de població que parla el català sí que és notablement inferior al municipi: mentre que a Catalunya el parla el 74,5% de la població i a la comarca del Vallès Occidental el 71,3%, a Badia només ho fa el 55,9% dels habitants. Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, aquest fenomen es pot explicar segurament per l’origen immigrant de la població del municipi que, tot i que és capaç d’entendre el català degut als anys que fa que van arribar a Catalunya, no el parlen ni el tenen com a llengua d’ús quotidià.
VIDA POLÍTICA
Si bé és cert que, degut a la recent independència de Badia del Vallès i tots els anys de lluita veïnal que la van precedir, el moviment social al municipi ha estat tradicionalment bastant actiu (consultar l’Annex ?, Entrevista), la participació a la vida política més recent no sembla demostrar-ho, ja que a les eleccions municipals de 2007, a les eleccions generals de 2008 i a les recents al Parlament, la participació ha estat inferior a Badia que a Catalunya (consultar l’Annex 2, Gràfica 1). En aquesta gràfica es pot observar que la participació política dels habitants de Badia va ser més elevada a les eleccions al Congrés dels Diputats de 2008, cosa que podria explicar-se pel fet que, al tractar-se de famílies originàries de la resta de l’Estat espanyol, tinguin una major identificació amb el govern central que no pas el català. De totes maneres, tal i com s’ha comentat al principi del paràgraf, sobta el fet que la participació més baixa fos a les eleccions municipals, quan sembla que les reivindicacions socials tradicionals a Badia s’haurien de fer més notòries en la participació local.
Pel que fa a la ideologia dels habitants de Badia del Vallès reflectida als resultats electorals (consultar l’Annex 2, Gràfiques 2, 3 i 4), es pot concloure que, tot i que tradicionalment ha estat un municipi d’esquerres i socialista, la tendència dels partits de dreta en els últims anys ha anat a l’alça. En aquest sentit, a les eleccions municipals de 2007 (consultar l’Annex 2, Gràfica 2), el PSC va treure majoria absoluta (mentre que a Catalunya va obtenir la majoria però amb un 32% no gaire allunyat de CiU, amb un 25% de suport), seguit de lluny pel partit del municipi Alternativa d’Esquerres de Badia (AEB), amb un 20%. Aquest alt suport a AEB sí que podria reflectir la implicació tradicional que els habitants de Badia del Vallès han tingut amb el seu municipi. D’altres partits com el PP (9%), CiU (5%) o ERC (sense representació) van treure a les municipals de Badia resultats inferiors als obtinguts a Catalunya: en el cas de CIU fins a 20 punts menys, en el cas d’ERC 12 punts menys i, de manera menys notable, en el cas del PP, 1 punt menys que a Catalunya.
A les eleccions generals de 2008 (consultar l’Annex 2, Gràfica 3), els resultats a Badia del Vallès van reflectir clarament el bipartidisme polític de l’Estat espanyol, sumant entre PSC-PSOE i PP més del 80% dels vots. En aquest cas, el PSC-PSOE va ampliar la seva majoria absoluta fins al 62% de suport, tot i que el PP va passar a ser la segona força política amb un 20% dels vots. Els partits tradicionalment amb menys representació o els partits catalanistes es repartien el 18% dels vots restants al municipi. Aquest fet contrasta amb els resultats a Catalunya, on el PSC-PSOE va obtenir la majoria del suport però amb un 45% dels vots i la segona força política va ser un partit catalanista com CiU, amb el 21% de suport. El PP a Catalunya va veure incrementats els seus vots respecte les municipals, tal i com havia passat a Badia, tot i que no d’una manera tan notable i ERC va baixar el seu suport respecte les eleccions de 2007 però en 4 punts. Així doncs, a les generals de 2008, precisament l’any en què esclataria definitivament la crisi, un partit d’ideologa de dretes com el PP es faria un lloc entre una població tradicionalment socialista com la de Badia.
Aquesta tendència que s’insinuava a les eleccions al Congrés dels Diputats de 2008, s’ha vist confirmada a les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010 (consultar l’Annex 2, Gràfica 4). Novament, a Badia el PSC rebia el màxim suport amb un 32% dels vots però amb una forta davallada respecte les majories absolutes obtingudes a les dues eleccions anteriors. El PP i CiU van igualar-se en el suport rebut i van aglutinar la majoria dels vots perduts pels socialistes amb un 21% dels vots cadascun i va destacar també la crescuda d’ICV-EUiA respecte els anys anteriors. Aquests resultats contrasten amb l’àmplia majoria que CiU va obtenir a Catalunya, fregant la majoria absoluta amb un 43% dels vots però concorden amb la crescuda que el PP va fer també a nivell nacional. Respecte la crescuda general de les dretes, també destaca a nivell municipal el 10% dels vots que van sumar entre C’s i PxC, partits amb propostes totalment oposades als valors d’esquerres i socialistes que es relacionarien més amb la majoria de població treballadora del municipi.
VIDA SOCIOCULTURAL I PROBLEMÀTIQUES SOCIALS
Un cop analitzada la localitat de Badia del Vallès des de la vessant més freda de les dades i les estadístiques, cal aprofundir en el dia a dia dels seus habitants i les problemàtiques de caire social del municipi.
Després de realitzar l’entrevista amb la coordinadora del Casal de Joves de Badia (consultar l’Annex ?, Enrevista), es podria caracteritzar de manera general la seva població com una comunitat força tancada, amb por al canvi i amb uns arrelats valors i pautes tradicionals que, si bé són un dels trets identitaris de Badia, també formen un dels principals prejudicis cap als seus habitants des de fora. A aquesta visió hi col·laboren tot un seguit d’aspectes que seguidament s’analitzaran, com és el cas de l’altíssima densitat de Badia del Vallès, el seu aïllament quant a vies de comunicació o l’economia del poble, basada en petits comerços i que no proporciona grans possibilitats d’ocupació als seus habitants.
Badia del Vallès és, paradoxalment, una de les ciutats més petites quant a extensió però més denses no només de Catalunya, sinó de tot l’Estat espanyol. En 0,9 km2 hi conviuen 13.703 persones, elevant la seva densitat als 14.734 habitants/km2. Aquesta superpoblació del municipi s’explica fàcilment amb la seva construcció, constituïda majoritàriament per edificis de nombroses plantes i d’espais no gaire grans. Aquest fet es pot veure reflectit en les diferents gràfiques que seguidament s’analitzaran. Observant la constitució d’aquests edificis (consultar l’Annex 3, Gràfica 2), destaca el 98% que sumen els habitatges de 6 plantes o més, sent majoritaris amb un 65% els edificis de 8 plantes, la qual cosa permet encabir tota la població del municipi en el seu reduït territori. A això, també hi ajuda el fet que no es tracti d’habitatges extraordinàriament espaiosos, ja que (consultar l’Annex 3, Gràfica 3) el 91% d’aquests gaudeixen d’un espai d’entre 60 i 89 m2, mesurant només un 7% del total dels habitatges més de 90 m2.
Relacionant els habitatges amb el nivell econòmic general de la població, és destacable el fet que gairebé un 98% de tots aquests són de protecció oficial. Així doncs, tot i que el nivell adquisitiu de la població no sigui gaire elevat i ajuntat amb el fet que són edificis força vells en la seva majoria i que s’han anat pagant amb tots aquests anys, s’entén que el 72% dels habitatges ja siguin propietat dels seus inquilins (consultar l’Annex 3, Gràfica 1), mentre que un 24% de la població encara té deutes pendents amb els bancs per tal de liquidar les hipoteques que van haver de contraure-hi per tal de poder-se’n permetre la compra.
Precisament en referència a aquest punt, cal fer especial esment a la problemàtica apareguda durant el darrer any, ja que es va destapar un frau en la venda d’alguns d’aquests habitatges. El conflicte va sorgir quan es va descobrir que habitatges de protecció oficial de règim especial, la qual cosa suposa que tenen el 50% del valor dels habitatges protegits normals, que no podien vendre’s per més de 40.000€ van ser venuts en plena esplendor de l’especulació fins a cinc cops més cars. Així doncs, com a mesura compensatòria, es va decidir el febrer de l’any passat duplicar el valor d’aquests pisos per tal de tapar-ne el frau. Tota aquesta trama va ser destapada amb l’augment sobtat de famílies que estaven en perill de ser desnonades pels seus deutes amb els bancs, ja que amb l’arribada de la crisi, no podien fer front a les hipoteques de fins a 200.000€ que havien contret amb les entitats per habitatges que no podien superar els 40.000€ de valor.
Per tal de solucionar aquesta situació, la Generalitat de Catalunya va acordar amb CatalunyaCaixa (la màxima afectada pels deutes de les famílies) que l’entitat es quedés amb els pisos en qüestió, perdonés la hipoteca a les famílies endeutades i els cobrés un lloguer pel seu habitatge. Aquesta solució, però, no ha estat acceptada amb gaire satisfacció entre els afectats, ja que creuen que s’està beneficiant al banc (duplicant el valor real dels habitatges) quan pensen que van ser un dels principals culpables de la situació al concedir hipoteques tan elevades per edificis que no s’ho valien. A més, aquesta duplicació del valor dels edificis afectats pel frau implica que els impostos que els seus habitants han de pagar també incrementin i que, per tant, es vegin obligats a contraure nous deutes en forma de crèdits amb els bancs per tal de poder-hi fer front, cosa que no volen degut a l’experiència fraudulenta recent.
Canviant de tema, la composició de la població de Badia del Vallès no sembla indicar cap dinàmica fora de l’habitual a la resta de Catalunya, ja que, per exemple, la taxa de població infantil (consultar l’Annex 4, Gràfica 2) se situa a nivells molt semblants a la nacional tot i el decreixement poblacional que ha patit el municipi darrerament. Aquest fet, però, segurament es pugui explicar des de la dada de la immigració estrangera (entenent-ho com a immigració de fora de l’Estat espanyol), ja que, (consultar l’Annex 4, Gràfica 1) en comparació amb el Vallès Occidental o Catalunya amb un 12% i 15,9% d’immigrants respectivament, a Badia és menys de la meitat amb un 6% el 2009. Tal i com ja s’ha anat explicant, aquest fet pot deure’s a dos motius principals: els orígens del municipi construït per població immigrant espanyola durant el règim franquista i la conseqüent superpoblació d’aquest i la falta d’oferta de treball que més endavant s’esmentarà de nou.
A part d’aquests aspectes de la població, també destaca el fet que la taxa de població jove (consultar l’Annex 4, Gràfica 3) estigui per sobre de la mitja a la comarca i a Catalunya i fa encara més evidents les necessitats formatives i ocupacionals del municipi. En aquest sentit, ja anteriorment s’ha comentat la baixa varietat formativa que s’ofereix al municipi dins de l’àmbit de l’educació post-obligatòria i, aquest fet juntament amb l’alta taxa de persones amb un nivell baix o nul d’estudis, dificulta molt l’entrada al mercat laboral dels habitants de Badia del Vallès. Per aquest motiu, a la localitat hi ha una Oficina de Drets Socials que ofereix un servei gratuït d’assessorament, intercanvi i cooperació contra la precarietat laboral i social al municipi.
El fet que l’economia de Badia se centri principalment en petits negocis, sent la restauració i l’alimentació els sectors més destacats i el fet que no hi hagi indústria, fa que la majoria dels habitants del poble es vegin obligats a sortir fora del municipi per treballar (consultar l’Annex 5, Gràfica 3). Fins a un 80% dels habitants residents a Badia del Vallès es desplacen fora del municipi per motius laborals i només un 11% treballa a la mateixa localitat on resideix. Per aquest fet, la ciutat de Badia del Vallès és coneguda popularment també com a ciutat dormitori, ja que la majoria dels seus habitants han de guanyar-se la vida fora del seu territori.
Encara en referència a les problemàtiques derivades de l’ocupació, ja hem vist com la taxa d’ocupació per sexes era notablement diferent l’any 2000 (consultar l’Annex 5, Gràfica 1), tot i que l’ocupació masculina era superior que al Vallès segurament explicada pel nombre de treballadors a la construcció que va estar un dels principals afectats amb l’arribada de la crisi de 2008. Deixant aquest aspecte ja analitzat de banda, però, respecte als rols noi-noia encara molt marcats que s’han comentat repetidament (consultar l’Annex ?, Enrevista), es pot veure com la taxa de dones no actives que fan tasques de la llar és més elevada a Badia del Vallès que al Vallès Occidental i a Catalunya, amb gairebé 7 punts més que la mitja nacional i 10 punts més que la comarcal (consultar l’Annex 5, Gràfica 2).
Una altra de les característiques del poble que més han marcat els seus habitants és la seva localització, ja que, tot i trobar-se al costat de dues autopistes com la C-58 i l’AP-7, no en té cap sortida ni entrada directes, la qual cosa fa que l’única manera d’accedir a Badia sigui a través de Sabadell o Barberà. És, per tant, una població que no queda de pas i on cal anar-hi expressament, tot i que actualment s’estan realitzant obres en aquest sentit per tal de millorar la comunicació del municipi. Tal i com ja s’ha dit, per tant, el caràcter immobilista dels badiencs i badienques pot ser també explicat des d’aquest aspecte. Val a remarcar, però, que Badia del Vallès gaudeix de 4 línies d’autobusos que la comuniquen amb Barberà, Barcelona, Cerdanyola, Sabadell i la UAB, i d’una línia de RENFE que comparteix amb el municipi veí de Barberà del Vallès.
Finalment, quant als serveis que ofereix el municipi, cal fer èmfasi en el fet que, a nivell sanitari, compta amb 4 farmàcies i un CAP, tot i que els seus habitants s’han de desplaçar fins a Sabadell per anar a l’hospital (cosa que, d’altra banda, explica l’absència de naixements a Badia del Vallès). A nivell cultural, la localitat disposa de dues biblioteques, una de pública i una d’especialitzada i d’un gran i nou auditori.
Quant als equipaments esportius, cal destacar que Badia del Vallès compta amb 2 pavellons i fins a 10 pistes poliesportives, a part d’altres camps poliesportius, de tennis o piscines. L’esport és una activitat molt important per la població jove, i encara més tenint en compte les característiques ja esmentades dels habitants de Badia, molt reticents a sortir de la localitat on no gaudeixen de gaire oferta d’oci. A aquest aspecte i potser de manera anecdòtica, també cal destacar la irrupció d’un badienc il·lustre a primera fila esportiva com és el cas del jugador del FCBarcelona Sergio Busquets, que ha esdevingut un mirall pels joves de la localitat i un reclam important per aquesta petita població.
Per últim, el tipus de comerç més freqüent a la ciutat són locals destinats a satisfer primeres necessitats com l’alimentació i, en menys mesura, comerços com ferreteries, lampisteries, estancs, perruqueries o papereries. A primer cop d’ull, el negoci que més destaca són bars que, d’altra banda, serveixen de punt de trobada pels habitants de Badia del Vallès juntament amb els parcs de què gaudeix la ciutat. Així doncs, s’entén i es corrobora el fet que la majoria dels badiencs i badienques hagin de sortir del seu municipi per motius de feina.