TREBALL PREVI AL SEMINARI: “La Professionalització docent”, Francesc Imbernón En el text de “Politiques educatives i igualtat d’oportunitats, prioritats i propostes” es fa una reflexió sobre la professionalització que ha de tenir l’educador actualment, partint de la base que el context social on ens trobem és molt important. Així doncs, ens iniciem amb la idea que en la societat ha sofert una sèrie de canvis des del segle XX al segle XXI, alguns d’ells serien a nivell econòmic, tecnològic, polític, etc. Aquests han suposat una millora per part dels professionals, ja que han ser més competents per poder realitzar totes les tasques: difusor del procés d’ensenyament i aprenentatge, proposar valors, treball en comunitat... Si ens centrem més en el docent que hi ha actualment a Catalunya i analitzem les diferents dades que han anat sorgint veiem com: Ha augmentat el docent en centres de secundària i no pas en centres de primària, a més de que en els últims anys ha augmentat el nombre de dones, respecte els homes a les aules. D’altra banda, a Catalunya tenim una formació permanent de molt poca qualitat respecte altres països, a més de ser molt centralitzada en aspectes concrets. És necessari una descentralització, on la tasca de formació no sigui únicament remarcada al docent i que per tant tota al comunitat tingui la visió de que l’educació no és només dins l’aula o en els centres educatius. També seria bo, ajudar al docent perquè aquest pugui compaginar la formació permanent amb la tasca de docent. D’aquesta manera, el mestre pot seguir realitzant la seva tasca, i a la vegada introduir tots aquells conceptes nous per poder fer així un millor procés d’ensenyament i aprenentatge. Quan parlem de la formació del nostre professorat, veiem la necessitat d’establir un nou concepte de formació, on es busquin i s’imparteixin noves alternatives per a la millorar de l’educació; aquestes han de ser tant per la teoria com per la pràctica. Tot i així, cal tenir un compte que el canvi serà lent i que no es pot aconseguir tant fàcilment; podria ajudar la unió de la formació i el projecte de treball, les condicions perquè els diferents docents puguin aprendre, i també una formació lligada als canvis que ha patint la societat, que aquests són molt i molt constants. En alguns països han establert els estudis del professorat com a llicenciatures. Aquí encara no hem arribat a aquest canvi, potser és perquè no s’inverteix prou en educació per fer-lo. Fer aquest canvi implicaria: un increment del temps d’estudi, poc temps per reflexionar els coneixements perquè no es tractaria d’un aprenentatge significatiu ja que només es basa en la transmissió de coneixements, sense arriba’ls ni tan sols a qüestionar però alhora, la professió adquiriria un prestigi social que ara no té i que impulsaria una major motivació per part dels professionals que s’hi dediquen.
Hem d’introduir elements en la formació del professorat pensant en la forma de com volem que treballi. No es pot formar al professorat mitjançant únicament teoria i demanar que ells no ho facin així amb els seus alumnes. Per tant, una millor formació del professorat implica uns professionals més qualificats que podran donar pas a una educació de més qualitat.
La formació del professorat de secundària és feble i això denota una gran despreocupació per part de les administracions envers aquesta professió i alhora, envers l’educació. Així doncs, si l’administració se’n despreocupa, és normal que no millori ni es produeixen canvis positius en l’educació del nostre país. A més a més és un professió, que també necessita uns coneixement psicopedagògics per tenir uns valors morals i ètics i poder fer front a situacions amb alumnes problemàtics. És a dir, aquesta formació no només ha d’incloure continguts científics i racionals perquè és aleshores quan és insuficient. Abans no rebien cap formació, ara s’hi en reben però aquesta és deficient. Però és avançar gaire rebre una feble formació? No hi ha tanta diferència a com estàvem abans, és aquí on es veu com evoluciona la nostra educació. La proposta “ideal” seria una formació que combinés continguts científics i psicopedagògics per una titulació del professor de secundària com a llicenciatura. Però arribarem algun dia a aquest tipus de formació? És més, s’aconseguirà algun dia millorar la formació del professorat de secundària? Actualment, la nostra educació té un enfocament tecnològic, funcionalista i burocràtic però això és perquè encara s’està donant una formació als professionals per seguir ensenyant això. Cal començar a qüestionar-se alguns aspectes que durant molt de temps han estat inqüestionables. Per tant, per obtenir millores en la professió, primer es necessiten millores en la formació, la qual hauria d’estar plantejada d’una manera més crítica, per tal d’avançar. A més, també cal centrar-se més en la pràctica i no tant en la teoria i sobretot tenir en compte en la formació el context en el que mourà el professor perquè hi té molta influència. S’ha deixat de banda parlar de carrera docent, no està d’actualitat. Per aquest motiu, la carrera actual del docent té poca promoció, si vol promocionar-se, ha d’anar fora de l’escola o institut. Així doncs, persones qualificades se n’estan anant d’alguns centres educatius perquè allà no poden prosperar amb la seva carrera. Aleshores cal plantejar´se: si això és positiu això per aquests centres.
La carrera docent s’hauria de desenvolupar a partir de dos eixos:
Vertical: tenir la opció de promocionar-se cap a càrrecs de major prestigi ja que es tracta de les seves aspiracions individuals i els centres no els hi faciliten per poder-les complir.
Horitzontal: desenvolupament del professorat dins de les escoles i instituts, que no se n’hagin d’anar fora. Per tant, els centres hi guanyarien amb aquest canvi. D’aquesta manera, les aspiracions individuals del professorat es convertirien en un desenvolupament col·lectiu i de millora social.
Per tal de dirigir-se cap a un ensenyament més participatiu i que ofereixi noves alternatives de formació, caldrà tenir en compte conceptes com la innovació, la flexibilitat o el diàleg. Això podem concretar-ho a partir d’un seguit de mesures que a continuació resumirem. En primer lloc, caldrà formar uns professors en base a les competències necessàries actualment com el treball en equip, el tracte de les emocions o la incorporació de les noves tecnologies. Aquest fet és important, ja que cal que l’educació s’adapti a la realitat i a les noves necessitats dels educands. En referència a l’accés dels docents a la professió, es proposa de combinar la formació teòrica i pràctica, partint d’una formació bàsica i potenciant-la amb moltes més hores de pràctica. Amb això, es pretén fer èmfasi en el component cultural i el context i facilitar així el sorgiment de projectes innovadors. És molt important aquest apartat, ja que la teoria sovint queda massa apartada de la realitat i la pràctica pot aportar un coneixement més aproximat de la seva professió. A part d’això, quant a la formació inicial a nivell universitari també es pretén convertir tots els estudis de magisteri en llicenciatura (per tant, ampliar el temps de formació), així com eliminar el CAP a canvi de realitzar una formació teòrico-pràctica i psicopedagògica. Pel que fa a la formació permanent, es fa molt d’èmfasi en el fet que ha de ser, per sobre de tot, una formació autònoma, ja que ha de ser el propi professional el que tingui la iniciativa de formar-se i uns interessos fixats. També es comenta que ajudaria a l’èxit d’aquesta formació permanent el fet que pogués tenir cabuda dins de l’horari laboral i en els mateixos centres, per tal de facilitar la participació dels professionals en aquest aspecte tan important. Per últim, en relació a la carrera docent dels professionals i condicions laborals es pretén potenciar una promoció horitzontal, on els incentius no siguin a nivell econòmic sinó que ofereixin millores en relació a la jubilació i reducció de la jornada a certes edats, facilitar la mobilització entre les etapes educatives, avaluar la docència, etc. Aquesta mesura promouria la qualitat en educació i els seus professionals, en comptes de potenciar els actes individualistes i de competència que només buscarien la seva promoció econòmica. Cal afegir com a crítica a l’exposició d’Imbernón el fet que només fa referència als docents i no als professionals de l’educació en general i que, per tant, són propostes massa enfocades a l’àmbit de l’educació formal i de l’escola. Cites: 1. Sobre la formació en els centres: MARTÍN, E. (2005): La formació permanent del professorat centrada en institucions d’educació secundària. “Educar”, nº36, p. 104: “Efectivitat dels projectes de formació en centres: Globalment, la valoració ha estat positiva: - En relació amb el centre, s’ha contribuït, principalment, a introduir innovacions en l’organització, s’ha permès més participació i implicació del professorat en la vida del centre i s’han millorat les relacions professionals i l’intercanvi d’experiències. - En relació amb l’aula, s’han tractat aspectes pràctics, orientacions i suggeriments per al treball diari, s’ha contribuït a la recerca de solucions de les problemàtiques educatives i s’han millorat els processos d’ensenyament-aprenentatge. - En relació amb la satisfacció personal i el perfeccionament professional, els continguts treballats han permès traslladar la formació a la pràctica i s’ha desenvolupat l’hàbit de reflexionar sobre com es treballa a l’aula.”
Aquesta cita ens mostra els resultats positius que han tingut els projectes de formació de centres als quals es fa referència en el text anterior, ja que aquesta proposta ha permès innovar i incentivar la participació en la vida educativa. Explica els beneficis que ha comportat a nivell de centre, d’aula i de satisfacció personal. Per tant, és la mostra que una de les propostes fetes era viable i ha obtingut bons resultats.
2. Sobre la professionalització de la direcció dels centres: ESTRUCH TOBELLA, J. (2003): Una proposta de professionalització de la direcció de centres educatius. Treball online (http://www.axia.cat/13jornades/docs/estruch.pdf), p. 1: “És innegable que de les disposicions de la LOCE sobre la direcció se’n poden fer interpretacions orientades a crear un model directiu que contribueixi a renovar l’escola pública catalana. [...] En el cas concret de Catalunya, en els darrers temps s’ha avançat en l’acceptació de la professionalització de la direcció. Pràcticament tots els sectors de la comunitat educativa i les forces polítiques i sindicals accepten el principi que cal professionalitzar la direcció. [...] Cal dotar la direcció d’un seguit d’incentius [...] professionals: la categoria de director hauria de ser un mèrit valorat en els concursos de trasllats i de mèrits.”
Aquesta cita corrobora el fet que cal professionalitzar el càrrec de director i, a la vegada, mostra aquest “valor superior” que pot tenir aquest càrrec i que va més en la línia de la promoció vertical que l’autor comentava en el text que predominava per sobre de l’horitzontal.
3. Sobre la formació del docent: OCDE (2008): El paper crucial del professorat. Atraure, preparar i mantenir professors de qualitat. Informes Breus, Fundació Jaume Bofill, p. 45: “Les etapes de la formació inicial, de la iniciació i de la formació professional del professorat han d’estar connectades més estretament per elaborar un sistema d’aprenentatge i de formació més coherent. Una anàlisi de les normes relatives a les competències i a l’actuació dels professors en diferents etapes de la seva carrera assegurarà un marc per al procés continu de formació. Aquest marc inclourà un conjunt clar d’expectatives relatives a les responsabilitats dels professors relacionades amb la seva formació, i una estructura de suport per facilitar el seu desenvolupament.” En aquesta cita podem veure com es posa èmfasi en la importància d’interrelacionar les formacions inicial i contínua també en el cas del professorat per tal que aquesta formació pugui mantenir una mateixa línia i pugui donar millors resultats. Això es faria, segons la cita, analitzant les competències i les pautes d’actuació dels professionals en cadascuna de les etapes per les quals passa un professor.
TREBALL DEL SEMINARI: Propostes per als professionals educatius del territori amb els quals treballen els centres escolars (Formació)
Formació inicial: Resum del contingut de les propostes referents a la formació inicial.
1. Elaborar un document que sigui la base fonamental del procés de formació 2. Fer una formació per tal que es faciliti la incorporació posterior a diferents departaments del procés E-A (ex. inspecció, assessorament pedagògic...) 3. Formació bàsica en els graus 4. Homologació dels diplomats 5. Potenciar la mobilitat del professorat universitari amb recursos econòmics i formació 6. Convalidar els títols oficials de monitor i director 7, 8 i 9. Elaborar programes de “Gestió de projectes comunitaris”, “Gestió de la formació” i “Gestió administrativa en educació”
Formació contínua: Resum del contingut de les propostes referents a la formació contínua.
10. Institut de Formació Permanent per detectar les necessitats formatives segons el territori, establir convenis, etc. 11. Estades de formació
Les 3 propostes que destaquem:
De les propostes esmentades, n’hi ha tres que ens semblen de major rellevància. Primerament ens sembla important el fet d’establir una formació bàsica que tingui en compte la necessitat de combinar teoria i pràctica, ja que sovint la segona s’oblida o es deixa de banda relegant-la a l’àmbit professional i no tant del procés formatiu. També ens sembla una proposta interessant el fet de voler convalidar els títols oficials de monitor i director, ja que serà una motivació afegida per a tots aquells qui vulguin treure-se’l, ja que fins ara era un títol d’un valor professional molt limitat, a l’hora que permetrà que hi hagi molts més professionals preparats en aquests àmbits. Per últim, també hem volgut destacar la proposta de dur a terme un Institut de Formació Permanent, ja que permetria una descentralització de la formació i, per tant, un major ajustament a les necessitats de cada territori, així com distribuir de manera més equilibrada els recursos, etc.
“La Professionalització docent”, Francesc Imbernón
En el text de “Politiques educatives i igualtat d’oportunitats, prioritats i propostes” es fa una reflexió sobre la professionalització que ha de tenir l’educador actualment, partint de la base que el context social on ens trobem és molt important.
Així doncs, ens iniciem amb la idea que en la societat ha sofert una sèrie de canvis des del segle XX al segle XXI, alguns d’ells serien a nivell econòmic, tecnològic, polític, etc. Aquests han suposat una millora per part dels professionals, ja que han ser més competents per poder realitzar totes les tasques: difusor del procés d’ensenyament i aprenentatge, proposar valors, treball en comunitat...
Si ens centrem més en el docent que hi ha actualment a Catalunya i analitzem les diferents dades que han anat sorgint veiem com:
Ha augmentat el docent en centres de secundària i no pas en centres de primària, a més de que en els últims anys ha augmentat el nombre de dones, respecte els homes a les aules.
D’altra banda, a Catalunya tenim una formació permanent de molt poca qualitat respecte altres països, a més de ser molt centralitzada en aspectes concrets.
És necessari una descentralització, on la tasca de formació no sigui únicament remarcada al docent i que per tant tota al comunitat tingui la visió de que l’educació no és només dins l’aula o en els centres educatius. També seria bo, ajudar al docent perquè aquest pugui compaginar la formació permanent amb la tasca de docent. D’aquesta manera, el mestre pot seguir realitzant la seva tasca, i a la vegada introduir tots aquells conceptes nous per poder fer així un millor procés d’ensenyament i aprenentatge.
Quan parlem de la formació del nostre professorat, veiem la necessitat d’establir un nou concepte de formació, on es busquin i s’imparteixin noves alternatives per a la millorar de l’educació; aquestes han de ser tant per la teoria com per la pràctica.
Tot i així, cal tenir un compte que el canvi serà lent i que no es pot aconseguir tant fàcilment; podria ajudar la unió de la formació i el projecte de treball, les condicions perquè els diferents docents puguin aprendre, i també una formació lligada als canvis que ha patint la societat, que aquests són molt i molt constants.
En alguns països han establert els estudis del professorat com a llicenciatures. Aquí encara no hem arribat a aquest canvi, potser és perquè no s’inverteix prou en educació per fer-lo. Fer aquest canvi implicaria: un increment del temps d’estudi, poc temps per reflexionar els coneixements perquè no es tractaria d’un aprenentatge significatiu ja que només es basa en la transmissió de coneixements, sense arriba’ls ni tan sols a qüestionar però alhora, la professió adquiriria un prestigi social que ara no té i que impulsaria una major motivació per part dels professionals que s’hi dediquen.
Hem d’introduir elements en la formació del professorat pensant en la forma de com volem que treballi. No es pot formar al professorat mitjançant únicament teoria i demanar que ells no ho facin així amb els seus alumnes. Per tant, una millor formació del professorat implica uns professionals més qualificats que podran donar pas a una educació de més qualitat.
La formació del professorat de secundària és feble i això denota una gran despreocupació per part de les administracions envers aquesta professió i alhora, envers l’educació. Així doncs, si l’administració se’n despreocupa, és normal que no millori ni es produeixen canvis positius en l’educació del nostre país. A més a més és un professió, que també necessita uns coneixement psicopedagògics per tenir uns valors morals i ètics i poder fer front a situacions amb alumnes problemàtics. És a dir, aquesta formació no només ha d’incloure continguts científics i racionals perquè és aleshores quan és insuficient.
Abans no rebien cap formació, ara s’hi en reben però aquesta és deficient. Però és avançar gaire rebre una feble formació? No hi ha tanta diferència a com estàvem abans, és aquí on es veu com evoluciona la nostra educació.
La proposta “ideal” seria una formació que combinés continguts científics i psicopedagògics per una titulació del professor de secundària com a llicenciatura. Però arribarem algun dia a aquest tipus de formació? És més, s’aconseguirà algun dia millorar la formació del professorat de secundària?
Actualment, la nostra educació té un enfocament tecnològic, funcionalista i burocràtic però això és perquè encara s’està donant una formació als professionals per seguir ensenyant això. Cal començar a qüestionar-se alguns aspectes que durant molt de temps han estat inqüestionables. Per tant, per obtenir millores en la professió, primer es necessiten millores en la formació, la qual hauria d’estar plantejada d’una manera més crítica, per tal d’avançar. A més, també cal centrar-se més en la pràctica i no tant en la teoria i sobretot tenir en compte en la formació el context en el que mourà el professor perquè hi té molta influència.
S’ha deixat de banda parlar de carrera docent, no està d’actualitat. Per aquest motiu, la carrera actual del docent té poca promoció, si vol promocionar-se, ha d’anar fora de l’escola o institut. Així doncs, persones qualificades se n’estan anant d’alguns centres educatius perquè allà no poden prosperar amb la seva carrera. Aleshores cal plantejar´se: si això és positiu això per aquests centres.
La carrera docent s’hauria de desenvolupar a partir de dos eixos:
- Vertical: tenir la opció de promocionar-se cap a càrrecs de major prestigi ja que es tracta de les seves aspiracions individuals i els centres no els hi faciliten per poder-les complir.
- Horitzontal: desenvolupament del professorat dins de les escoles i instituts, que no se n’hagin d’anar fora. Per tant, els centres hi guanyarien amb aquest canvi. D’aquesta manera, les aspiracions individuals del professorat es convertirien en un desenvolupament col·lectiu i de millora social.
Per tal de dirigir-se cap a un ensenyament més participatiu i que ofereixi noves alternatives de formació, caldrà tenir en compte conceptes com la innovació, la flexibilitat o el diàleg. Això podem concretar-ho a partir d’un seguit de mesures que a continuació resumirem.En primer lloc, caldrà formar uns professors en base a les competències necessàries actualment com el treball en equip, el tracte de les emocions o la incorporació de les noves tecnologies. Aquest fet és important, ja que cal que l’educació s’adapti a la realitat i a les noves necessitats dels educands.
En referència a l’accés dels docents a la professió, es proposa de combinar la formació teòrica i pràctica, partint d’una formació bàsica i potenciant-la amb moltes més hores de pràctica. Amb això, es pretén fer èmfasi en el component cultural i el context i facilitar així el sorgiment de projectes innovadors. És molt important aquest apartat, ja que la teoria sovint queda massa apartada de la realitat i la pràctica pot aportar un coneixement més aproximat de la seva professió. A part d’això, quant a la formació inicial a nivell universitari també es pretén convertir tots els estudis de magisteri en llicenciatura (per tant, ampliar el temps de formació), així com eliminar el CAP a canvi de realitzar una formació teòrico-pràctica i psicopedagògica.
Pel que fa a la formació permanent, es fa molt d’èmfasi en el fet que ha de ser, per sobre de tot, una formació autònoma, ja que ha de ser el propi professional el que tingui la iniciativa de formar-se i uns interessos fixats. També es comenta que ajudaria a l’èxit d’aquesta formació permanent el fet que pogués tenir cabuda dins de l’horari laboral i en els mateixos centres, per tal de facilitar la participació dels professionals en aquest aspecte tan important.
Per últim, en relació a la carrera docent dels professionals i condicions laborals es pretén potenciar una promoció horitzontal, on els incentius no siguin a nivell econòmic sinó que ofereixin millores en relació a la jubilació i reducció de la jornada a certes edats, facilitar la mobilització entre les etapes educatives, avaluar la docència, etc. Aquesta mesura promouria la qualitat en educació i els seus professionals, en comptes de potenciar els actes individualistes i de competència que només buscarien la seva promoció econòmica.
Cal afegir com a crítica a l’exposició d’Imbernón el fet que només fa referència als docents i no als professionals de l’educació en general i que, per tant, són propostes massa enfocades a l’àmbit de l’educació formal i de l’escola.
Cites:
1. Sobre la formació en els centres:
MARTÍN, E. (2005): La formació permanent del professorat centrada en institucions d’educació secundària. “Educar”, nº36, p. 104:
“Efectivitat dels projectes de formació en centres:
Globalment, la valoració ha estat positiva:
- En relació amb el centre, s’ha contribuït, principalment, a introduir innovacions en l’organització, s’ha permès més participació i implicació del professorat en la vida del centre i s’han millorat les relacions professionals i l’intercanvi d’experiències.
- En relació amb l’aula, s’han tractat aspectes pràctics, orientacions i suggeriments per al treball diari, s’ha contribuït a la recerca de solucions de les problemàtiques educatives i s’han millorat els processos d’ensenyament-aprenentatge.
- En relació amb la satisfacció personal i el perfeccionament professional, els continguts treballats han permès traslladar la formació a la pràctica i s’ha desenvolupat l’hàbit de reflexionar sobre com es treballa a l’aula.”
Aquesta cita ens mostra els resultats positius que han tingut els projectes de formació de centres als quals es fa referència en el text anterior, ja que aquesta proposta ha permès innovar i incentivar la participació en la vida educativa. Explica els beneficis que ha comportat a nivell de centre, d’aula i de satisfacció personal. Per tant, és la mostra que una de les propostes fetes era viable i ha obtingut bons resultats.
2. Sobre la professionalització de la direcció dels centres:
ESTRUCH TOBELLA, J. (2003): Una proposta de professionalització de la direcció de centres educatius. Treball online (http://www.axia.cat/13jornades/docs/estruch.pdf), p. 1:
“És innegable que de les disposicions de la LOCE sobre la direcció se’n poden fer interpretacions orientades a crear un model directiu que contribueixi a renovar l’escola pública catalana. [...] En el cas concret de Catalunya, en els darrers temps s’ha avançat en l’acceptació de la professionalització de la direcció. Pràcticament tots els sectors de la comunitat educativa i les forces polítiques i sindicals accepten el principi que cal professionalitzar la direcció. [...] Cal dotar la direcció d’un seguit d’incentius [...] professionals: la categoria de director hauria de ser un mèrit valorat en els concursos de trasllats i de mèrits.”
Aquesta cita corrobora el fet que cal professionalitzar el càrrec de director i, a la vegada, mostra aquest “valor superior” que pot tenir aquest càrrec i que va més en la línia de la promoció vertical que l’autor comentava en el text que predominava per sobre de l’horitzontal.
3. Sobre la formació del docent:
OCDE (2008): El paper crucial del professorat. Atraure, preparar i mantenir professors de qualitat. Informes Breus, Fundació Jaume Bofill, p. 45:
“Les etapes de la formació inicial, de la iniciació i de la formació professional del professorat han d’estar connectades més estretament per elaborar un sistema d’aprenentatge i de formació més coherent. Una anàlisi de les normes relatives a les competències i a l’actuació dels professors en diferents etapes de la seva carrera assegurarà un marc per al procés continu de formació. Aquest marc inclourà un conjunt clar d’expectatives relatives a les responsabilitats dels professors relacionades amb la seva formació, i una estructura de suport per facilitar el seu desenvolupament.”
En aquesta cita podem veure com es posa èmfasi en la importància d’interrelacionar les formacions inicial i contínua també en el cas del professorat per tal que aquesta formació pugui mantenir una mateixa línia i pugui donar millors resultats. Això es faria, segons la cita, analitzant les competències i les pautes d’actuació dels professionals en cadascuna de les etapes per les quals passa un professor.
TREBALL DEL SEMINARI:
Propostes per als professionals educatius del territori amb els quals treballen els centres escolars (Formació)
- Formació inicial: Resum del contingut de les propostes referents a la formació inicial.
1. Elaborar un document que sigui la base fonamental del procés de formació2. Fer una formació per tal que es faciliti la incorporació posterior a diferents departaments del procés E-A (ex. inspecció, assessorament pedagògic...)
3. Formació bàsica en els graus
4. Homologació dels diplomats
5. Potenciar la mobilitat del professorat universitari amb recursos econòmics i formació
6. Convalidar els títols oficials de monitor i director
7, 8 i 9. Elaborar programes de “Gestió de projectes comunitaris”, “Gestió de la formació” i “Gestió administrativa en educació”
- Formació contínua: Resum del contingut de les propostes referents a la formació contínua.
10. Institut de Formació Permanent per detectar les necessitats formatives segons el territori, establir convenis, etc.11. Estades de formació
- Les 3 propostes que destaquem:
De les propostes esmentades, n’hi ha tres que ens semblen de major rellevància. Primerament ens sembla important el fet d’establir una formació bàsica que tingui en compte la necessitat de combinar teoria i pràctica, ja que sovint la segona s’oblida o es deixa de banda relegant-la a l’àmbit professional i no tant del procés formatiu. També ens sembla una proposta interessant el fet de voler convalidar els títols oficials de monitor i director, ja que serà una motivació afegida per a tots aquells qui vulguin treure-se’l, ja que fins ara era un títol d’un valor professional molt limitat, a l’hora que permetrà que hi hagi molts més professionals preparats en aquests àmbits. Per últim, també hem volgut destacar la proposta de dur a terme un Institut de Formació Permanent, ja que permetria una descentralització de la formació i, per tant, un major ajustament a les necessitats de cada territori, així com distribuir de manera més equilibrada els recursos, etc.