Caracterització de les necessitats i quines són les necessitats que preten satisfer el programa.
A partir dels indicadors i de les necessitats bàsiques dels voluntaris. Tipología: normatives, expressades, percebudes i/o comparatives.
A partir de les competències bàsiques del voluntari hem pogut extreure els indicadors que ens han servit per detectar les necessitats bàsiques dels voluntaris que pretén satisfer el programa Servei de Voluntariat Europeu.
Tenint en compte les característiques que han de reunir els voluntaris i aplicant-les al context del Servei de Voluntariat Europeu, hem extret sis competències bàsiques que ha de tenir el voluntari europeu. Seguidament les anomenem i expliquem breument la seva importància:
Empatia i capacitat de compartir: tenir la capacitat d'entendre i compartir sentiments i experiències ens permet crear amb les persones lligams més íntims, cosa que afavorirà l'espontaneïtat i l'expressió sense complexes. És important que el voluntari tingui la cultura de compartir i la convicció que la suma dels esforços de tots dóna millors resultats que els individuals.
Comunicació en la llengua estrangera corresponent al país d'acollida: és imprescindible una mínima habilitat lingüística per tal que el voluntari pugui desenvolupar el projecte en tots els seus àmbits. Això inclou la comprensió i expressió a tots nivells (oral, escrit, escoltat i llegit) i amb diferents persones de diferents contextos per tal de poder expressar les necessitats i desitjos.
Aprendre a aprendre: és important que el voluntari tingui la capacitat d’organitzar-se el propi aprenentatge, prioritzant-lo en funció de les necessitats, aspiracions o expectatives de futur. També és necessari que sigui capaç d'adaptar els aprenentatges que vagi adquirint durant el procés en les seves accions futures, de manera que estigui en evolució constant.
Sentit emprenedor i iniciativa: ha de tenir l'habilitat de posar les idees en acció. Per tal que sigui possible, es requereix que el voluntari tingui motivació i determinació en la consecució dels seus objectius. És important que el voluntari no hagi de dependre constantment d'una tercera persona i pugui tenir el criteri suficient com per decidir per ell mateix en segons quines ocasions.
Social i cívica: al contrari del que pugui semblar pel seu nom, no n'hi ha prou amb la bona voluntat del voluntari, sinó que fa falta que aquest estigui informat de la realitat que l'envolta per tal que pugui actuar amb més criteri i pugui realment col·laborar en el projecte en qüestió. Aquesta competència ens permet participar democràticament i activa en la vida civil.
Expressió i consciència cultural: fa referència a l’apreciació de la importància de l’expressió creativa de les idees, experiències i emocions en tots els medis possibles ara com la literatura, la música, les arts escèniques, arts visuals, etc. Aquesta competència fa que el voluntari pugui integrar-se millor en l'entorn del seu projecte.
De les competències anteriors extraiem un seguit d'indicadors que ens ajudaran a detectar les necessitats dels futurs voluntaris europeus, independentment del projecte concret que trïin posteriorment. Aquets indicadors són diferents per cada competència i seguidament els enumerem:
Empatia i capacitat de compartir: identificació de les emocions i motivacions pròpies, identificació de les emocions i motivacions dels altres, expectatives positives de cara al treball grupal, acceptació dels altres tal i com són, autocontrol davant de les diferents reaccions i estats d'ànim, actuació sense inhibicions, tolerància al fracàs i la frustració, alegria davant de l'èxit dels altres, disposició a col·laborar sempre.
Comunicació en la llengua estrangera corresponent al país d'acollida: escolta activa, comprensió del llenguatge oral, expressió oral bàsica, comprensió escrita, expressió escrita bàsica, participació activa a les converses, ús de registres i vocabulari adequats a cada situació, identificació de les idees principals, coneixement de les estructures gramaticals bàsiques de la llengua en qüestió, capacitat d'expressar sentiments i necessitats.
Aprendre a aprendre: organització autònoma del temps de treball, identificació de les motivacions, identificació dels obstacles, preparació dels materials necessaris pel treball, formulació i resolució de problemes, definició d'objectius i metes, autoavaluació del procés i del resultat, iniciativa per informar-se i preparar activitats.
Sentit emprenedor i iniciativa: presa de decisions, pràctica responsable de les tasques, expressió de preferències, flexibilitat per acceptar canvis, cerca d'alternatives, aportació de noves idees, cerca autònoma d'informació, actitud dialogant i positiva davant dels conflictes, actitud crítica.
Social i cívica: respecte cap a totes les persones, respecte de les normes, acompliment dels acords, expectatives positives cap al treball de grup, col·laboració en les tasques grupals, escolta activa, anàlisi de l'incompliment de normes, judici de comportaments, pràctiques de representació democràtica, participació activa, rebuig de qualsevol tipus de discriminació i prejudici, ús de valors democràtics, pràctica de la negociació i mediació, defensa dels companys, respecte per totes les cultures.
Expressió i consciència cultural: identificació dels llenguatges artístics, identificació i descripció de manifestacions culturals, integració d'elements d'altres codis expressius, curiositat per conèixer la cultura del país d'acollida, iniciativa per informar-se, respecte a les tradicions i maneres de fer i entendre del país d'acollida, incentiu de l'ús de codis artístics en el dia a dia.
Per tant, un cop explicat els mecanismes que hem utilitzat per arribar a les necessitats, direm que aquestes són:
Necessitat de col·laboració en les tasques del voluntariat per tal de poder realitzar un autoaprenentatge de la persona voluntària, a través d'aquelles objectius que hi ha a cada acció. D'aquesta manera s'intentarà potenciar aquesta col·laboració a més de la cooperació i la solidaritat entre els joves voluntaris per tal de fer una participació més efectiva. Una altre necessitat seria la de la participació dels nois i noies ens les diferents accions que ofereix la Unió Europea; d'aquesta manera trobem com la participació ajudaria a potenciar els aspectes socials i cívics de cada jove en front a la ciutat on realitzi el voluntariat. Tot això, comporta una necessitat descobrir i aprendre. Aquesta inclou tots aquells aspectes relacionats amb la cultura del país on es realitza el voluntariat. Per exemple, la comunicació de la llengua és molt important; en aquest cas, tindríem la llengua oral, escrita, la comprensió, etc. com aspectes claus per la necessitat de poder comunica i expressa. D'altre banda també caldria una bona comprensió de les diferències que podem trobar en els medis culturals del país i/o de la ciutat on es realitza el voluntariat. Per últim trobem la necessitat de cohesió entre tots aquells aspectes que ha de ser i tenir un bon voluntari per realitzar una bona tasca en el seu destí. Amb la cohesió és necessari englobar tots aquests aspectes esmentats anteriorment, a més d’incloure una bona participació i tenir sentit emprenedor per tal que el resultat del voluntari sigui totalment positiu.
Amb tot això els que es pretén és que el servei o l’acció que realitzi la persona voluntària englobi totes aquestes necessitats importants alhora de treballar qualsevol aspecte.
A partir d'aquí podem extreure la tipologia de les necessitats que hem esmentat. Les necessitats percebudes serien aquelles que el propi usuari pot percebre i que per tant pot arribar a comprendre. Concretament en el nostre programa la necessitat de la comunicació de la llengua del país en seria una d'elles, ja que és la pròpia persona qui pot determinar fins a quin punt està la seva necessitat en aquest aspecte. D'altre banda, trobem les necessitats sentides que són les percepcions que tenen les persones sobre les seves pròpies necessitats. Així doncs, trobem com ho són la necessitat de col·laboració a més de la cooperació i la solidaritat; també ho serien la de participació, i els aspectes d'aprendre i descobrir. Totes aquestes necessitats seren sentides i expressades per les persones que realitzin el voluntariat i que per tant poden rebre contacte de primera mà amb tot allò escencial que ha de tenir el servei per poder satisfer les pròpies necessitats. La necessitat de cohesió l estableix una tipologia de necessitat...
Crec que la necessitat de percebudes i sentides poden confondres molt facilment i la necessitat de cohesió no sé ben bé on col·locar-la. Normatives --> crec que cap d'aquestes necessitats venen donades per una exigència ni per una necessitat del sistema com a norma no?? he trobat d'exemples les normes de seguretat i d'higiene i per tant crec q no n'hi ha cap. Demandes --> tinc dubtes pq les necessitats dels voluntaris no són del tot una demanda explícita d'ells però suposo que deuen poder expressar lo seu i per tant es pot generar una necessitat, no??
Model de referencia (discrapància, mercat i presa de decisions) del programa.
A partir de l'entrevista amb els responsables del disseny del Pla Joventut en Acció, de l'anàlisi del programa i de la posterior reflexió per part de les components del grup, hem pogut constatar que les necessitats del programa “Servei de Voluntariat Europeu” s’han detectat a partir de les orientacions del anomenat model de discrepància, un dels models més reconeguts i referenciats per detectar necessitats. Així doncs, els dissenyadors del programa del “Servei de Voluntariat Europeu” han seguit les tres fases que componen aquest model: Primerament s’ha establert un perfil ideal de com hauria de ser un jove voluntari europeu i les diferents competències que tot voluntari hauria de tenir: col·laboració, cooperació, solidaritat, tolerància bona competència lingüística, etc. Seguidament, i en funció de les dimensions del perfil ideal, s’ha analitzat la realitat per tal de determinar si la situació proposada es dóna o no i s’ha descobert que tots aquests criteris són poc valorats actualment. Finalment, al identificar les discrepàncies existents entre allò que s’hauria de donar i el que es dóna, s’obtenen les necessitats a les quals el programa pretén donar resposta. Podem afirmar que no s’ha utilitzar el model de mercat o el model de presa de decisions, doncs no s’ha donat el cas que hi hagi hagut una demanda i una posterior proposta d’oferta a la demanda, ni tampoc un anàlisi del problema i la seva conseqüent proposta d’actuació
Tot i així s’ha vist necessari no només un procés sistemàtic de recollida d’informació i el seu posterior anàlisi sinó també un ús exhaustiu de diferents instruments i informants, com per exemple (...) [aquí el senyor Navío va dir que era impossible que s’hagués utilitzat només un model, que hi havia d’haver triangulació. Què m’invento?]
A partir dels indicadors i de les necessitats bàsiques dels voluntaris.
Tipología: normatives, expressades, percebudes i/o comparatives.
A partir de les competències bàsiques del voluntari hem pogut extreure els indicadors que ens han servit per detectar les necessitats bàsiques dels voluntaris que pretén satisfer el programa Servei de Voluntariat Europeu.
Tenint en compte les característiques que han de reunir els voluntaris i aplicant-les al context del Servei de Voluntariat Europeu, hem extret sis competències bàsiques que ha de tenir el voluntari europeu. Seguidament les anomenem i expliquem breument la seva importància:
De les competències anteriors extraiem un seguit d'indicadors que ens ajudaran a detectar les necessitats dels futurs voluntaris europeus, independentment del projecte concret que trïin posteriorment. Aquets indicadors són diferents per cada competència i seguidament els enumerem:
Per tant, un cop explicat els mecanismes que hem utilitzat per arribar a les necessitats, direm que aquestes són:
Necessitat de col·laboració en les tasques del voluntariat per tal de poder realitzar un autoaprenentatge de la persona voluntària, a través d'aquelles objectius que hi ha a cada acció. D'aquesta manera s'intentarà potenciar aquesta col·laboració a més de la cooperació i la solidaritat entre els joves voluntaris per tal de fer una participació més efectiva.
Una altre necessitat seria la de la participació dels nois i noies ens les diferents accions que ofereix la Unió Europea; d'aquesta manera trobem com la participació ajudaria a potenciar els aspectes socials i cívics de cada jove en front a la ciutat on realitzi el voluntariat.
Tot això, comporta una necessitat descobrir i aprendre. Aquesta inclou tots aquells aspectes relacionats amb la cultura del país on es realitza el voluntariat. Per exemple, la comunicació de la llengua és molt important; en aquest cas, tindríem la llengua oral, escrita, la comprensió, etc. com aspectes claus per la necessitat de poder comunica i expressa. D'altre banda també caldria una bona comprensió de les diferències que podem trobar en els medis culturals del país i/o de la ciutat on es realitza el voluntariat.
Per últim trobem la necessitat de cohesió entre tots aquells aspectes que ha de ser i tenir un bon voluntari per realitzar una bona tasca en el seu destí. Amb la cohesió és necessari englobar tots aquests aspectes esmentats anteriorment, a més d’incloure una bona participació i tenir sentit emprenedor per tal que el resultat del voluntari sigui totalment positiu.
Amb tot això els que es pretén és que el servei o l’acció que realitzi la persona voluntària englobi totes aquestes necessitats importants alhora de treballar qualsevol aspecte.
A partir d'aquí podem extreure la tipologia de les necessitats que hem esmentat.
Les necessitats percebudes serien aquelles que el propi usuari pot percebre i que per tant pot arribar a comprendre. Concretament en el nostre programa la necessitat de la comunicació de la llengua del país en seria una d'elles, ja que és la pròpia persona qui pot determinar fins a quin punt està la seva necessitat en aquest aspecte.
D'altre banda, trobem les necessitats sentides que són les percepcions que tenen les persones sobre les seves pròpies necessitats. Així doncs, trobem com ho són la necessitat de col·laboració a més de la cooperació i la solidaritat; també ho serien la de participació, i els aspectes d'aprendre i descobrir.
Totes aquestes necessitats seren sentides i expressades per les persones que realitzin el voluntariat i que per tant poden rebre contacte de primera mà amb tot allò escencial que ha de tenir el servei per poder satisfer les pròpies necessitats.
La necessitat de cohesió l estableix una tipologia de necessitat...
Crec que la necessitat de percebudes i sentides poden confondres molt facilment i la necessitat de cohesió no sé ben bé on col·locar-la.
Normatives --> crec que cap d'aquestes necessitats venen donades per una exigència ni per una necessitat del sistema com a norma no?? he trobat d'exemples les normes de seguretat i d'higiene i per tant crec q no n'hi ha cap.
Demandes --> tinc dubtes pq les necessitats dels voluntaris no són del tot una demanda explícita d'ells però suposo que deuen poder expressar lo seu i per tant es pot generar una necessitat, no??
A partir de l'entrevista amb els responsables del disseny del Pla Joventut en Acció, de l'anàlisi del programa i de la posterior reflexió per part de les components del grup, hem pogut constatar que les necessitats del programa “Servei de Voluntariat Europeu” s’han detectat a partir de les orientacions del anomenat model de discrepància, un dels models més reconeguts i referenciats per detectar necessitats.
Així doncs, els dissenyadors del programa del “Servei de Voluntariat Europeu” han seguit les tres fases que componen aquest model:
Primerament s’ha establert un perfil ideal de com hauria de ser un jove voluntari europeu i les diferents competències que tot voluntari hauria de tenir: col·laboració, cooperació, solidaritat, tolerància bona competència lingüística, etc. Seguidament, i en funció de les dimensions del perfil ideal, s’ha analitzat la realitat per tal de determinar si la situació proposada es dóna o no i s’ha descobert que tots aquests criteris són poc valorats actualment. Finalment, al identificar les discrepàncies existents entre allò que s’hauria de donar i el que es dóna, s’obtenen les necessitats a les quals el programa pretén donar resposta.
Podem afirmar que no s’ha utilitzar el model de mercat o el model de presa de decisions, doncs no s’ha donat el cas que hi hagi hagut una demanda i una posterior proposta d’oferta a la demanda, ni tampoc un anàlisi del problema i la seva conseqüent proposta d’actuació
Tot i així s’ha vist necessari no només un procés sistemàtic de recollida d’informació i el seu posterior anàlisi sinó també un ús exhaustiu de diferents instruments i informants, com per exemple (...) [aquí el senyor Navío va dir que era impossible que s’hagués utilitzat només un model, que hi havia d’haver triangulació. Què m’invento?]