Disseny, seguiment i avaluació de plans i programes PRÀCTICA 1 APARTAT 1: Descripció d'una situació de Disseny Curricular 1. Context en el que s'emmarca el pla i el programa: El programa en el qual centrarem la nostra anàlisi és el “Servei de Voluntariat Europeu”, que s'emmarca dins del pla “Joventut en Acció”. Es tracta d'un pla dut a terme per la Comissió Europea, màxima responsable del seu funcionament. És la Comissió Europea l'encarregada de gestionar el pressupost i establir les pautes del pla, així com fer-ne el seguiment. La Comissió Europea coordina les diferents Agències Nacionals dels diferents països participants (majoritàriament de la Unió Europea) i cedeix la gestió dels diferents projectes a l'Agència Executiva en l'àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural. A part, existeixen d'altres estructures que poden proporcionar una assistència especialitzada al pla “Joventut en Acció”, com és el cas dels Centres de Recursos SALTO, la Xarxa Eurodesk, la Plataforma juvenil Euro-Med o Estructures d'antics participants dels diferents programes que ofereix el pla. D'aquesta manera, ens adonem que es tracta d'un pla a gran escala que va ser aprovat el 2006 i que té una durada prevista de 6 anys (2007-2013). “Joventut en Acció” estableix un marc legal que afavoreix les activitats educatives no formals dels i les joves de la Unió Europea. Per tant, no podem entendre l'elaboració i aplicació d'aquest pla ni dels seus programes si no és dins d'una Europa plural a nivell cultural, ètnic i religiós, participativa, activa, respectuosa i autocrítica. És important també apuntar a les facilitats de mobilitat dins de la Unió Europea per entendre la creació del pla “Joventut en Acció”, en què els joves han de poder sentir-se part de l'Europa del futur. Tal i com ja s’ha comentat, es tracta d’un pla entès dins del marc de l’educació no formal i, fins i tot, de l’educació informal, la qual cosa fa referència a tots aquells aprenentatges adquirits fora d’una institució educativa i normalment sense certificat. I és precisament en aquest punt, el del certificat, que el pla vol donar un pas endavant amb la creació del “Youthpass”, un document que acredita tots aquests aprenentatges no formals i que redacta el propi protagonista de l’acció educativa amb la supervisió d’un responsable de l’organització on ha realitzat la seva activitat. Al tractar-se d’educació no formal, doncs, trobem que el pla se centra sobretot en el discent, és molt més flexible, els agents educadors són molt més variats (professionals i no professionals), el context és molt més ampli i, en definitiva, és una oportunitat educativa oberta a un ventall de públic molt més ampli i variat en les seves característiques que l’educació formal, més estipulada. Dins d'aquest pla genèric, podem trobar diferents programes dirigits a satisfer les diferents necessitats dels joves participants. És el cas dels programes de “Joventut amb Europa”, “Servei de Voluntariat Europeu”, “Joventut en el món”, “Sistemes de recolzament a la joventut” i “Recolzament a la cooperació europea en l'àmbit de la joventut”. Com ja hem comentat, la nostra anàlisi anirà dirigida al “Servei de Voluntariat Europeu”. Aquest programa se centra sobretot en la participació dels joves en les diferents formes d'activitats de voluntariat dins de la Unió Europea però també fora. En el marc d'aquest programa, els joves poden participar individualment o col·lectiva en activitats no remunerades i sense ànim de lucre. Així doncs, per entendre el “Servei de Voluntariat Europeu” cal tenir en compte tots els valors de ciutadania europea que pretén promoure el pla de “Joventut en Acció”. Per tant, aquest programa se situa dins del marc de les activitat voluntàries. El voluntariat és una activitat que fan les persones en benefici d’una comunitat o del medi ambient i que es tracta d’una decisió totalment pròpia i lliure. Entenent, doncs, que les persones participants d’aquest programa tindran una conscienciació i un interès en l’àmbit de la seva activitat del “Servei de Voluntariat Europeu”, el programa pretén aportar-los totes les facilitats possibles per a què aquesta experiència els pugui beneficiar també a ells mateixos; per aquest motiu es tracta d’un programa subvencionat per la Unió Europea i en què totes les despeses bàsiques del voluntari queden cobertes (desplaçament fins el país de realització del voluntariat, allotjament, manutenció i transport del dia a dia) a canvi del treball i la implicació del voluntari en el seu projecte i la integració en la seva nova comunitat. 2. Característiques del pla que acull el programa objecte d’anàlisi: “Joventut en acció” és un pla creat pels i per les joves amb l’objectiu d’infondre el sentit de la ciutadania europea activa, la solidaritat i la tolerància entre la joventut europea, així com implicar-los a l’hora de modelar el futur de la UE. Promou la mobilitat dins i fora dels límits de la UE, l’aprenentatge no formal i el diàleg intercultural. Fomenta la inclusió de tots els joves, independentment del context educatiu, social i cultural del qual procedeixin. “Joventut en acció” és un pla per a tothom. El Pla ofereix importants oportunitats per a què els joves adquireixin habilitats i competències. És un instrument essencial de l’aprenentatge no formal i informal amb una dimensió europea. Les activitats d’aquest tipus d’aprenentatge inclouen la participació dels joves de manera voluntària i estan cuidadosament planificades, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament personal i socials dels participants, la seva inclusió social i la seva ciutadania activa, fet que augmenta les seves possibilitats de llocs de treball. Les activitats d’aprenentatge no formal i informal desenvolupades en el marc del Pla són complementàries dels sistemes d’educació formal i de formació. Les activitats presenten un enfocament participatiu i centrat en la persona, s’imparteixen de forma voluntària i estan estretament relacionades amb les necessitats, les aspiracions i els interessos dels joves. El Pla compta amb un pressupost general de 885 milions d’euros per un període de set anys (2007 – 2013). El pressupost anual el decideixen el Parlament Europeu i el Consell. La Comissió es reserva el dret de no assignar tots els fons disponibles. El Pla està estructurat en cinc programes operatius, els quals tenen la finalitat d’aconseguir els seus objectius. - Programa1: La joventut amb Europa. - Programa 2: Servei Voluntari Europeu. - Programa 3: La joventut al món. - Programa 4: Sistemes de recolzament a la joventut. - Programa 5: Recolzament a la cooperació europea en l’àmbit de la joventut. 3. Professionals que dissenyen i implementen el programa: La Comissió Europea és la responsable de la gestió del pressupost i estableix les prioritats dels objectius i dels criteris del Pla de forma permanent. D’altre banda, l’Agència executiva s’encarrega de l’àmbit d’educació, dels audiovisuals i de la cultura. Concretament, fa referència a l’aplicació de les accions centrades en el Pla de “Joventut en Acció” i es gestiona per obtenir les assegurances dels voluntaris. D’altra banda, trobem dos altres organismes que tenen una importància destacada alhora d’implementar el programa: l’Agència Nacional i els Organismes que proporcionen una assistència especialitzada al Pla. Els dos són necessaris per promoure i aplicar el programa en àmbit nacional. Concretant una mica més, les Agències Nacionals són la unió entre la Comissió Europea, els promotors del projecte a nivell nacional, regional i local, i també als joves. Així, serà més fàcil aquesta comunicació per tal de facilitar l’accés al voluntariat. Dintre els organismes d’assistència al Pla en podem trobar tres: els Centres de recursos SALTO, el Red Eurodesk i la Plataforma Juvenil. Els tres serveis són necessaris per tal de facilitar i promoure la cooperació i la informació per difondre el pla. Així com el treball en xarxa i el intercanvi entre les diferents organitzacions juvenils. 4. Antecedents: El Pla “Joventut en acció” incorpora l’experiència de l’anterior Programa “La joventut amb Europa” (1989 – 1999), el “Servei Voluntari Europeu” (1996 – 1999) i el Programa “Joventut” (2000 – 2006). Ha estat adoptat després d’àmplies consultes amb les diferents entitats en l’àmbit de la joventut. L’any 2003 es realitzà una avaluació intermitja del Programa “Joventut” en la que es rebé l’aportació d’una àmplia varietat d’especialistes, entitats i persones físiques relacionades amb el programa. També es realitzà una avaluació prèvia amb el fi d’organitzar el Pla “Joventut en acció”. 5. Destinataris del programa: El projecte del Voluntariat Europeu va dirigit a joves d’entre 13 i 30 anys o a persones que treballen en organitzacions juvenils, les quals hi tenen accés gràcies a promotors, per tant, no només va dirigit als participants sinó també als promotors. A més a més, cal residir en algun dels països associats (membres de la Unió Europea, Turquia, Islàndia, Liechtenstein i Noruega) però també es possible entrar a formar-hi part si es resideix en algun dels països veïns associats d’alguna d’aquestes tres zones: Sud-est d’Europa, Europa oriental i caucàsic i alguns països mediterranis. Tot i així, hi ha també una llarga llista de la resta de països del món, el ciutadans dels quals també hi poden participar si el seu país ha signat un acord amb la Unió Europea en l’àmbit de la Joventut. Cal afegir, que les persones a les quals va dirigit el Voluntariat Europeu són persones compromeses amb una experiència ciutadana activa i amb l’educació no formal. A més a més, han d’estar disposades a assolir noves habilitats, destreses socials, d’interculturalitat i personals ja que aquest projecte no es podria dur a terme sense la participació activa dels voluntaris. Per tant, és necessari que siguin persones compromeses amb la societat i que per tant, estiguin amb disposició o tinguin un alt grau d’interès per cobrir les necessitats de la societat sense cap mena de remuneració, si més no, només la d’una nova experiència. Tot i així, no només per complir aquests requisits és possible a entrar a formar part d’aquest projecte ja que hi ha unes places limitades per a cada país i tenen prioritat les persones que estan en atur, que tenen un baix nivell formatiu, que tenen dificultats socioeconòmiques o bé que tenen alguna malaltia o disminució física o psíquica ja que amb aquest projecte també es pretén ajudar a persones que es trobin en alguna d’aquestes situacions desfavorables. Per tant, les aspiracions d’un voluntari al involucrar-se en aquest projecte haurien de ser conèixer altres formes de vida, altres cultures...amb altres recursos, possibilitats, etc. De la mateixa manera que ensenyen la seva als altres. A més a més, és una forma de conèixer-se millor a un mateix ja que t’adones de com et pots adaptar en situacions en les que mai t’has trobat perquè són molt diferents a les que vius habitualment. Cal afegir, que conceptes com el d’integració, el d’inclusió o el de col·laboració són alguns dels molts que tenen aquest projecte com objectiu i que per tant, els destinataris aprendran a portar a terme. APARTAT 2: Components curriculars 1. Institució: El programa “Servei de Voluntariat Europeu” és organitzat, tal i com ja hem comentat, per la Comissió Europea. Això, però, queda molt lluny del voluntari i és per això que hi ha les agències nacionals que coordinen les diferents organitzacions que estableixen el contacte directe amb els joves. Aquestes organitzacions les dividim en: o Organització coordinadora: pot tractar-se d’una organització coordinadora únicament o pot ser també a la vegada una organització d’enviament o acollida. És l’encarregada d’establir les relacions entre l’organització del país d’enviament i d’acollida, així com d’estar en contacte amb l’Agència Nacional. És l’organització que assumeix la responsabilitat econòmica i administrativa del projecte, així com d’assegurar-se que els voluntaris assisteixen a tots els cursos de formació. o Organització d’enviament: és l’organització amb la qual el voluntari estableix el primer contacte i l’encarregada de proporcionar tota la informació referent al pla i al programa, així com de facilitar-li els documents per fer la sol·licitud. També mantindrà el contacte amb el voluntari durant el seu servei i li oferirà recolzament en cas que fos necessari. A la tornada del voluntari, l’organització d’enviament s’assegurarà que el voluntari assisteixi al curs de formació a la tornada, així com de proporcionar-li informació de nous projectes que puguin interessar al voluntari. o Organització d’acollida: és aquella que es troba en el país de realització del projecte i que s’encarrega d’assignar un tutor al voluntari per a proporcionar-li tot el recolzament que pugui requerir. A part, també té la responsabilitat de facilitar el contacte entre els diferents voluntaris del país d’acollida, així com d’assegurar-se que els voluntaris assisteixin als cursos de formació a l’arribada i a mig termini. Qualsevol imprevist o problema que pugui sorgir-li al voluntari haurà de ser comunicat en primera instància a l’organització d’acollida. L’organització d’acollida és la que proporciona els diners de butxaca mensualment al voluntari i la que els busca i facilita un allotjament digne. Tal i com hem comentat, cadascuna d’aquestes organitzacions es troben sota la supervisió de les Agències Nacionals pertinents a cadascun dels països participants. Aquestes són les encarregades de proporcionar la informació referent al pla “Joventut en acció”, proporcionar els procediments administratius pertinents, procurar la cooperació amb estructures externes al pla i que puguin complementar la seva activitat, avaluar i supervisar l’aplicació del pla, establir la xarxa de contacte entre les organitzacions anteriorment esmentades i la Comissió Europea, promoure la difusió del pla, oferir recolzament als voluntaris, així com facilitar-los experiències formatives. Com veiem, doncs, es tracta d’un programa que s’aplica de forma totalment descentralitzada amb l’objectiu de treballar el més a prop possible dels beneficiaris i adaptar-se a la diversitat de sistemes i situacions en l’àmbit de la joventut. 2. Necessitats: Les necessitats del pla i en especial èmfasi al programa que estem treballant es basen amb una sèrie d’objectius que es volen aconseguir, per tal que entre un i l’altre es puguin complementar. Partint dels objectius podem dir que les necessitats d’aquest programa són: la necessitat que els joves col·laborin amb aspectes de la ciutadania i així poder potenciar la cooperació i solidaritat d’ells. Aspecte que actualment està molt poc valorat i cal fomentar-lo entre els més joves que són qui poden engrandir aquesta tasca. A més, és necessària una alta participació en les accions del pla que ofereix la Unió Europea, ja que com hem esmentat abans s’ha de fer una crida cap a la col·laboració i participació. D’altra banda, també sorgeix la necessitat de millorar altres idiomes entre els joves i també descobrir i aprendre cultures d’altres països en primera persona. La importància d’aquesta necessitat és important perquè un aspecte que sempre es pot millorar són els idiomes i realitzar el programa de voluntariat és la oportunitat per fer-ho. Per últim, era necessari establir una cohesió entre els diferents joves, i així potenciar les relacions, a més d’aprendre idiomes, cultures, etc. D’aquí sorgirà una comunicació que és imprescindible per realitzar el voluntariat, però que a la vegada cal unir-la i fer-la créixer entre els joves. 3. Objectius: Els objectius generals indicats a la base jurídica del Pla Joventut en acció són promoure la ciutadania activa dels i les joves, en general, i la seva ciutadania europea en particular; potenciar la solidaritat i promoure la tolerància dels i les joves, sobretot a fi de reforçar la cohesió social de la UE; afavorir l’enteniment mutu entre els i les joves de diversos països. Contribuir a millorar la qualitat dels sistemes de recolzament a les activitats juvenils i a reforçar la capacitat de les organitzacions de la societat civil en l’àmbit de la joventut; afavorir la cooperació europea en l’àmbit de la joventut. L’objectiu principal del programa Servei Voluntari Europeu (SVE) és desenvolupar la solidaritat i promoure una ciutadania activa i un enteniment mutu entre els i les joves. El SVE possibilita als i les joves a realitzar un servei voluntari de fins a dotze mesos en un país diferent al del seu país de residencia. Fomenta la solidaritat entre els i les joves i és un verdader “servei d’aprenentatge”, doncs més enllà de beneficia a comunitats locals, els i les voluntàries aprenen noves habilitats i idiomes, i descobreixen altres cultures. 4. Destinataris: Els voluntaris participants en aquest programa són uns dels principals protagonistes perquè són ells els qui fan que el programa tingui èxit o no i per tant, són qui fan que segueixi funcionant o no. Conseqüentment, han de ser persones amb moltes ganes d’aprendre, i d’enfrontar-se a nous reptes amb il·lusió i esforç, amb iniciativa pròpia i amb un alt grau de compromís social. Així doncs, l’actitud dels participants alhora d’endinsar-se en aquesta experiència adquireix una gran importància ja que és, de forma indirecta, un més dels requisits imprescindibles (a més a més dels formalment marcat com l’edat, l’origen,etc.) per formar part de Joventut en acció. Per tant, podríem dir que l’element principal d’aquest programa és l’aprenentatge no formal, el qual té lloc fora de les estructures d’una institució educativa. Aquest aprenentatge és fruit del contacte que es produeix entre els participants amb joves de la seva mateixa edat (o no) d’altres països, que va més enllà de trobades que es podrien produir en unes simples vacances per exemple. D’aquesta manera, compartint experiències, els joves es fan conscients de les realitats de diferents països i aprenen noves formes de resoldre certs conflictes. Aleshores, Joventut en acció incideix en els joves participants de forma significativa ja que obren la seva consciencia sobre el seu paper com a ciutadans europeus i a la vegada, els permet desenvolupar noves competències d’interculturalitat al compartir tasques i responsabilitats amb persones d’altres països. 5. Continguts: Al tractar-se d’un programa d’educació no formal i, en alguns sentits, informal, els continguts poden ampliar-se i modificar-se durant la realització de l’activitat, ja que la flexibilitat i l’adaptació a les circumstàncies de cada projecte són una de les claus d’aquest programa. Tot i això, en el certificat del “Youthpass” es demana al voluntari que classifiqui els seus aprenentatges en 6 grans àmbits que fan referència a: o Comunicació en la llengua materna: referit a totes les gestions que el voluntari ha hagut de fer des de l’inici del projecte per tal de ser-li assignat, així com la comunicació amb la seva Organització d’enviament o la comunicació dels problemes i entrebancs que hagin pogut sorgir durant la realització del voluntariat. o Comunicació en la llengua estrangera: fa referència a les habilitats lingüístiques en la llengua pròpia del país d’acollida, incloent qualsevol tipus de comunicació amb les diferents organitzacions del programa, amb la gent del projecte o amb la gent autòctona. o Competències matemàtiques i competències bàsiques de ciència i tecnologia: referida a totes aquelles habilitats relacionades amb la comptabilitat de l’organització que es pugui realitzar, competències d’informàtica, organització de documents del projecte, recerca de dades, etc. o Aprendre a aprendre: es refereix a tots aquells processos del dia a dia que, tot i no ser nous, s’han hagut d’afrontar en un context diferent i, per tant, els voluntaris s’han hagut de replantejar. Pot ser el cas de l’administració de l’economia domèstica, les habilitats comunicatives (verbals i no verbals), la integració en una nova cultura, les habilitats per treballar en equip i aprendre de les aportacions de tothom, l’organització d’activitats.. en definitiva, redescobrir habilitats ja adquirides. o Competències socials i cíviques: fa referència a les relacions amb la gent del país d’acollida i del projecte, la capacitat per treballar en equip, els interessos en projectes locals i la implicació en activitats fora del projecte, aspectes emocionals, etc. o Sentit de la iniciativa: relacionat amb les activitats organitzades pel propi voluntari en benefici del projecte, la seva voluntat per aportar noves idees, la capacitat per prendre decisions pròpies, etc. Com veiem, doncs, es tracta d’uns continguts poc especificats perquè el que es pretén amb aquest programa és que el voluntari sigui el qui decideixi, amb la seva participació, quins continguts vol treballar i quins no. Per a aquest motiu, tot i els àmbits anomenats anteriorment, en la redacció del “Youthpass” no és obligatori fer referència a cadascun d’aquests continguts generals, sinó que el voluntari ha de reflexionar sobre allò que ha après i posteriorment classificar-ho en un d’aquests àmbits. Si diem que el programa també s’emmarca dins de l’educació informal és perquè, si bé és cert que hi ha un pla que l’acull i un programa, així com uns objectius i uns procediments establerts, també és cert que l’educació informal hi té una gran cabuda i és precisament per aquest motiu pel qual els continguts no poden especificar-se gaire, per no limitar totes les possibilitats que aquest programa pot oferir als seus participants. 6. Plantejament metodològic: En l’anàlisi del programa trobem que les tasques que es realitzen poden ser tan individuals com col·lectives. Pel que fa a les individuals en seria un exemple persones que realitzen un voluntariat sense saber la llengua i que per tant han de fer tasques adminstratives a l’espai de desenvolupament del projecte. Les col·lectives seria en el cas de persones que treballen en grups de nens, immigrannts, adults, etc. Però d’altre banda sempre hi ha un component col·lectiu perquè treballes en un projecte que des de l’inici hi ha intercanvi amb altres persones. D’altra banda, trobem que té un plantejament actiu perquè busca la participació dels diferents voluntaris de forma presencial ja que els voluntaris realitzen les tasques en el mateix lloc de desenvolupament del projecte. Es tracta de que la persona voluntària adquireixi un aprenentatge a partir de les seves experiències i vivències personals durant la seva estada... 7. Sistema d’avaluació: El sistema d’avaluació és un apartat de l’acció on els seus participants tenen el dret i l’obligació d’assistir-hi. D’aquest manera trobem dos tipus d’avaluació: l’intermitja i la final. L’avaluació intermitja és obligatòria si el servei de voluntariat té una durada superior als 4 mesos. Un cop sabem aquest fet aquí s’exposaran les diverses experiències que han tingut fins el moment, a més podran conèixer altres serveis de diferents voluntaris que realitzen una tasca en el mateix país. Aquesta avaluació tindrà una durada aproximada de dos dies i mig. L’avaluació final pretén analitza el procés de l’activitat realitzada en el país que el voluntari ha escollit; així com els objectius, la motivació, les expectatives i les diferents tasques realitzades durant el servei. Conjuntament voluntaris i organització analitzen els fets de l’activitat per tal de poder ser avaluats des de diverses visions i així establir millores o potenciar aspectes positius. Amb tot això s’intenta avaluar el recolzament i la comunicació entre voluntaris i organització amb l’objectiu de facilitar la reintegració dels voluntaris al seu país d’origen. Pel que fa a aquesta avaluació la seva durada serà de 3 dies. Depenent del lloc on s’hagin realitzat les diverses activitats o tasques de voluntariat les sessions d’avaluació pels participants serà de dues formes diferents. En el cas dels països del programa és l’Agència Nacional qui organitza tant la formació i l’avaluació. Si la selecció del país ha sigut del sud-est d’Europa s’organitza pel Centre de Recursos. Tant una opció com l’altre també poden està inclosos els voluntaris seleccionats pel projecte de l’Agència Executiva. Aquesta forma d’avaluació té la seva importància, ja que estableix el criteri de que les persones que fan un voluntari de llarg període (més de 4 mesos) realitzin dues avaluacions. Així hi ha un seguiment més exhaustius dels voluntaris i de les tasques que fan; per tal de saber si són positives i es poden millorar o cal modificar-les, etc. APARTAT 3: Model de referència Segons els diferents models de referència que trobem, creiem que el pla Joventut en acció està més encaminat al paradigma socio-critic, però alhora de portar-lo a la pràctica, s’adapta més al paradigma interpretatiu-fenomenològic. Creiem que no és tecnològic perquè no es tracta d’un procés lineal, sinó que hi ha interrelació entre els elements. És un programa obert i flexible, on es promou la participació i no hi ha una divisió de tasques fixa, sinó que tothom pot transformar el currículum. El que ens fa pensar que està més en la línea del paradigma socio-critic és el fet que ens mostra una visió contextual ja que té molt en compte l’entorn. Pretén millorar-lo i transformar la realitat amb una major implicació de la ciutadania. Per tant, busca ciutadans que participin activament en les tasques col·lectives del programa. A més a més, també és un indicador d’aquest model l’abandonament de les dimensions biogràfiques, és a dir, que no és tenen tan en compte els interessos de les persones sinó que es té més en compte el context social. Així doncs, creiem que és un programa amb una teoria rica però buit de continguts específics; a la vegada, a la pràctica és molt utòpic i això és el que ens fa pensar que una part de Joventut en acció s’engloba en el paradigma interpretatiu-fenomenològic. Aquest paradigma es centra més en la persona i els seus interessos en detriment de les implicacions socials, que sent-hi però no tenen la mateixa importància. El Pla Joventut en acció té molt en compte el procés d’ensenyament – aprenentatge. Els continguts són presentats com a problemes a resoldre; l’avaluació és continua i no només s’avaluen els aspectes objectivables sinó que les experiències també tenen importància. El recorregut té més importància que el producte.
Disseny, seguiment i avaluació de plans i programesPRÀCTICA 1
APARTAT 1: Descripció d'una situació de Disseny Curricular
1. Context en el que s'emmarca el pla i el programa:
El programa en el qual centrarem la nostra anàlisi és el “Servei de Voluntariat Europeu”, que s'emmarca dins del pla “Joventut en Acció”. Es tracta d'un pla dut a terme per la Comissió Europea, màxima responsable del seu funcionament. És la Comissió Europea l'encarregada de gestionar el pressupost i establir les pautes del pla, així com fer-ne el seguiment. La Comissió Europea coordina les diferents Agències Nacionals dels diferents països participants (majoritàriament de la Unió Europea) i cedeix la gestió dels diferents projectes a l'Agència Executiva en l'àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural. A part, existeixen d'altres estructures que poden proporcionar una assistència especialitzada al pla “Joventut en Acció”, com és el cas dels Centres de Recursos SALTO, la Xarxa Eurodesk, la Plataforma juvenil Euro-Med o Estructures d'antics participants dels diferents programes que ofereix el pla.
D'aquesta manera, ens adonem que es tracta d'un pla a gran escala que va ser aprovat el 2006 i que té una durada prevista de 6 anys (2007-2013). “Joventut en Acció” estableix un marc legal que afavoreix les activitats educatives no formals dels i les joves de la Unió Europea. Per tant, no podem entendre l'elaboració i aplicació d'aquest pla ni dels seus programes si no és dins d'una Europa plural a nivell cultural, ètnic i religiós, participativa, activa, respectuosa i autocrítica. És important també apuntar a les facilitats de mobilitat dins de la Unió Europea per entendre la creació del pla “Joventut en Acció”, en què els joves han de poder sentir-se part de l'Europa del futur.
Tal i com ja s’ha comentat, es tracta d’un pla entès dins del marc de l’educació no formal i, fins i tot, de l’educació informal, la qual cosa fa referència a tots aquells aprenentatges adquirits fora d’una institució educativa i normalment sense certificat. I és precisament en aquest punt, el del certificat, que el pla vol donar un pas endavant amb la creació del “Youthpass”, un document que acredita tots aquests aprenentatges no formals i que redacta el propi protagonista de l’acció educativa amb la supervisió d’un responsable de l’organització on ha realitzat la seva activitat. Al tractar-se d’educació no formal, doncs, trobem que el pla se centra sobretot en el discent, és molt més flexible, els agents educadors són molt més variats (professionals i no professionals), el context és molt més ampli i, en definitiva, és una oportunitat educativa oberta a un ventall de públic molt més ampli i variat en les seves característiques que l’educació formal, més estipulada.
Dins d'aquest pla genèric, podem trobar diferents programes dirigits a satisfer les diferents necessitats dels joves participants. És el cas dels programes de “Joventut amb Europa”, “Servei de Voluntariat Europeu”, “Joventut en el món”, “Sistemes de recolzament a la joventut” i “Recolzament a la cooperació europea en l'àmbit de la joventut”. Com ja hem comentat, la nostra anàlisi anirà dirigida al “Servei de Voluntariat Europeu”. Aquest programa se centra sobretot en la participació dels joves en les diferents formes d'activitats de voluntariat dins de la Unió Europea però també fora. En el marc d'aquest programa, els joves poden participar individualment o col·lectiva en activitats no remunerades i sense ànim de lucre. Així doncs, per entendre el “Servei de Voluntariat Europeu” cal tenir en compte tots els valors de ciutadania europea que pretén promoure el pla de “Joventut en Acció”.
Per tant, aquest programa se situa dins del marc de les activitat voluntàries. El voluntariat és una activitat que fan les persones en benefici d’una comunitat o del medi ambient i que es tracta d’una decisió totalment pròpia i lliure. Entenent, doncs, que les persones participants d’aquest programa tindran una conscienciació i un interès en l’àmbit de la seva activitat del “Servei de Voluntariat Europeu”, el programa pretén aportar-los totes les facilitats possibles per a què aquesta experiència els pugui beneficiar també a ells mateixos; per aquest motiu es tracta d’un programa subvencionat per la Unió Europea i en què totes les despeses bàsiques del voluntari queden cobertes (desplaçament fins el país de realització del voluntariat, allotjament, manutenció i transport del dia a dia) a canvi del treball i la implicació del voluntari en el seu projecte i la integració en la seva nova comunitat.
2. Característiques del pla que acull el programa objecte d’anàlisi:
“Joventut en acció” és un pla creat pels i per les joves amb l’objectiu d’infondre el sentit de la ciutadania europea activa, la solidaritat i la tolerància entre la joventut europea, així com implicar-los a l’hora de modelar el futur de la UE. Promou la mobilitat dins i fora dels límits de la UE, l’aprenentatge no formal i el diàleg intercultural. Fomenta la inclusió de tots els joves, independentment del context educatiu, social i cultural del qual procedeixin. “Joventut en acció” és un pla per a tothom.
El Pla ofereix importants oportunitats per a què els joves adquireixin habilitats i competències. És un instrument essencial de l’aprenentatge no formal i informal amb una dimensió europea. Les activitats d’aquest tipus d’aprenentatge inclouen la participació dels joves de manera voluntària i estan cuidadosament planificades, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament personal i socials dels participants, la seva inclusió social i la seva ciutadania activa, fet que augmenta les seves possibilitats de llocs de treball. Les activitats d’aprenentatge no formal i informal desenvolupades en el marc del Pla són complementàries dels sistemes d’educació formal i de formació. Les activitats presenten un enfocament participatiu i centrat en la persona, s’imparteixen de forma voluntària i estan estretament relacionades amb les necessitats, les aspiracions i els interessos dels joves.
El Pla compta amb un pressupost general de 885 milions d’euros per un període de set anys (2007 – 2013). El pressupost anual el decideixen el Parlament Europeu i el Consell. La Comissió es reserva el dret de no assignar tots els fons disponibles.
El Pla està estructurat en cinc programes operatius, els quals tenen la finalitat d’aconseguir els seus objectius.
- Programa1: La joventut amb Europa.
- Programa 2: Servei Voluntari Europeu.
- Programa 3: La joventut al món.
- Programa 4: Sistemes de recolzament a la joventut.
- Programa 5: Recolzament a la cooperació europea en l’àmbit de la joventut.
3. Professionals que dissenyen i implementen el programa:
La Comissió Europea és la responsable de la gestió del pressupost i estableix les prioritats dels objectius i dels criteris del Pla de forma permanent. D’altre banda, l’Agència executiva s’encarrega de l’àmbit d’educació, dels audiovisuals i de la cultura. Concretament, fa referència a l’aplicació de les accions centrades en el Pla de “Joventut en Acció” i es gestiona per obtenir les assegurances dels voluntaris.
D’altra banda, trobem dos altres organismes que tenen una importància destacada alhora d’implementar el programa: l’Agència Nacional i els Organismes que proporcionen una assistència especialitzada al Pla. Els dos són necessaris per promoure i aplicar el programa en àmbit nacional.
Concretant una mica més, les Agències Nacionals són la unió entre la Comissió Europea, els promotors del projecte a nivell nacional, regional i local, i també als joves. Així, serà més fàcil aquesta comunicació per tal de facilitar l’accés al voluntariat.
Dintre els organismes d’assistència al Pla en podem trobar tres: els Centres de recursos SALTO, el Red Eurodesk i la Plataforma Juvenil. Els tres serveis són necessaris per tal de facilitar i promoure la cooperació i la informació per difondre el pla. Així com el treball en xarxa i el intercanvi entre les diferents organitzacions juvenils.
4. Antecedents:
El Pla “Joventut en acció” incorpora l’experiència de l’anterior Programa “La joventut amb Europa” (1989 – 1999), el “Servei Voluntari Europeu” (1996 – 1999) i el Programa “Joventut” (2000 – 2006).
Ha estat adoptat després d’àmplies consultes amb les diferents entitats en l’àmbit de la joventut. L’any 2003 es realitzà una avaluació intermitja del Programa “Joventut” en la que es rebé l’aportació d’una àmplia varietat d’especialistes, entitats i persones físiques relacionades amb el programa. També es realitzà una avaluació prèvia amb el fi d’organitzar el Pla “Joventut en acció”.
5. Destinataris del programa:
El projecte del Voluntariat Europeu va dirigit a joves d’entre 13 i 30 anys o a persones que treballen en organitzacions juvenils, les quals hi tenen accés gràcies a promotors, per tant, no només va dirigit als participants sinó també als promotors. A més a més, cal residir en algun dels països associats (membres de la Unió Europea, Turquia, Islàndia, Liechtenstein i Noruega) però també es possible entrar a formar-hi part si es resideix en algun dels països veïns associats d’alguna d’aquestes tres zones: Sud-est d’Europa, Europa oriental i caucàsic i alguns països mediterranis. Tot i així, hi ha també una llarga llista de la resta de països del món, el ciutadans dels quals també hi poden participar si el seu país ha signat un acord amb la Unió Europea en l’àmbit de la Joventut.
Cal afegir, que les persones a les quals va dirigit el Voluntariat Europeu són persones compromeses amb una experiència ciutadana activa i amb l’educació no formal. A més a més, han d’estar disposades a assolir noves habilitats, destreses socials, d’interculturalitat i personals ja que aquest projecte no es podria dur a terme sense la participació activa dels voluntaris. Per tant, és necessari que siguin persones compromeses amb la societat i que per tant, estiguin amb disposició o tinguin un alt grau d’interès per cobrir les necessitats de la societat sense cap mena de remuneració, si més no, només la d’una nova experiència.
Tot i així, no només per complir aquests requisits és possible a entrar a formar part d’aquest projecte ja que hi ha unes places limitades per a cada país i tenen prioritat les persones que estan en atur, que tenen un baix nivell formatiu, que tenen dificultats socioeconòmiques o bé que tenen alguna malaltia o disminució física o psíquica ja que amb aquest projecte també es pretén ajudar a persones que es trobin en alguna d’aquestes situacions desfavorables.
Per tant, les aspiracions d’un voluntari al involucrar-se en aquest projecte haurien de ser conèixer altres formes de vida, altres cultures...amb altres recursos, possibilitats, etc. De la mateixa manera que ensenyen la seva als altres. A més a més, és una forma de conèixer-se millor a un mateix ja que t’adones de com et pots adaptar en situacions en les que mai t’has trobat perquè són molt diferents a les que vius habitualment. Cal afegir, que conceptes com el d’integració, el d’inclusió o el de col·laboració són alguns dels molts que tenen aquest projecte com objectiu i que per tant, els destinataris aprendran a portar a terme.
APARTAT 2: Components curriculars
1. Institució:
El programa “Servei de Voluntariat Europeu” és organitzat, tal i com ja hem comentat, per la Comissió Europea. Això, però, queda molt lluny del voluntari i és per això que hi ha les agències nacionals que coordinen les diferents organitzacions que estableixen el contacte directe amb els joves. Aquestes organitzacions les dividim en:
o Organització coordinadora: pot tractar-se d’una organització coordinadora únicament o pot ser també a la vegada una organització d’enviament o acollida. És l’encarregada d’establir les relacions entre l’organització del país d’enviament i d’acollida, així com d’estar en contacte amb l’Agència Nacional. És l’organització que assumeix la responsabilitat econòmica i administrativa del projecte, així com d’assegurar-se que els voluntaris assisteixen a tots els cursos de formació.
o Organització d’enviament: és l’organització amb la qual el voluntari estableix el primer contacte i l’encarregada de proporcionar tota la informació referent al pla i al programa, així com de facilitar-li els documents per fer la sol·licitud. També mantindrà el contacte amb el voluntari durant el seu servei i li oferirà recolzament en cas que fos necessari. A la tornada del voluntari, l’organització d’enviament s’assegurarà que el voluntari assisteixi al curs de formació a la tornada, així com de proporcionar-li informació de nous projectes que puguin interessar al voluntari.
o Organització d’acollida: és aquella que es troba en el país de realització del projecte i que s’encarrega d’assignar un tutor al voluntari per a proporcionar-li tot el recolzament que pugui requerir. A part, també té la responsabilitat de facilitar el contacte entre els diferents voluntaris del país d’acollida, així com d’assegurar-se que els voluntaris assisteixin als cursos de formació a l’arribada i a mig termini. Qualsevol imprevist o problema que pugui sorgir-li al voluntari haurà de ser comunicat en primera instància a l’organització d’acollida. L’organització d’acollida és la que proporciona els diners de butxaca mensualment al voluntari i la que els busca i facilita un allotjament digne.
Tal i com hem comentat, cadascuna d’aquestes organitzacions es troben sota la supervisió de les Agències Nacionals pertinents a cadascun dels països participants. Aquestes són les encarregades de proporcionar la informació referent al pla “Joventut en acció”, proporcionar els procediments administratius pertinents, procurar la cooperació amb estructures externes al pla i que puguin complementar la seva activitat, avaluar i supervisar l’aplicació del pla, establir la xarxa de contacte entre les organitzacions anteriorment esmentades i la Comissió Europea, promoure la difusió del pla, oferir recolzament als voluntaris, així com facilitar-los experiències formatives.
Com veiem, doncs, es tracta d’un programa que s’aplica de forma totalment descentralitzada amb l’objectiu de treballar el més a prop possible dels beneficiaris i adaptar-se a la diversitat de sistemes i situacions en l’àmbit de la joventut.
2. Necessitats:
Les necessitats del pla i en especial èmfasi al programa que estem treballant es basen amb una sèrie d’objectius que es volen aconseguir, per tal que entre un i l’altre es puguin complementar.
Partint dels objectius podem dir que les necessitats d’aquest programa són:
la necessitat que els joves col·laborin amb aspectes de la ciutadania i així poder potenciar la cooperació i solidaritat d’ells. Aspecte que actualment està molt poc valorat i cal fomentar-lo entre els més joves que són qui poden engrandir aquesta tasca.
A més, és necessària una alta participació en les accions del pla que ofereix la Unió Europea, ja que com hem esmentat abans s’ha de fer una crida cap a la col·laboració i participació.
D’altra banda, també sorgeix la necessitat de millorar altres idiomes entre els joves i també descobrir i aprendre cultures d’altres països en primera persona. La importància d’aquesta necessitat és important perquè un aspecte que sempre es pot millorar són els idiomes i realitzar el programa de voluntariat és la oportunitat per fer-ho.
Per últim, era necessari establir una cohesió entre els diferents joves, i així potenciar les relacions, a més d’aprendre idiomes, cultures, etc. D’aquí sorgirà una comunicació que és imprescindible per realitzar el voluntariat, però que a la vegada cal unir-la i fer-la créixer entre els joves.
3. Objectius:
Els objectius generals indicats a la base jurídica del Pla Joventut en acció són promoure la ciutadania activa dels i les joves, en general, i la seva ciutadania europea en particular; potenciar la solidaritat i promoure la tolerància dels i les joves, sobretot a fi de reforçar la cohesió social de la UE; afavorir l’enteniment mutu entre els i les joves de diversos països. Contribuir a millorar la qualitat dels sistemes de recolzament a les activitats juvenils i a reforçar la capacitat de les organitzacions de la societat civil en l’àmbit de la joventut; afavorir la cooperació europea en l’àmbit de la joventut.
L’objectiu principal del programa Servei Voluntari Europeu (SVE) és desenvolupar la solidaritat i promoure una ciutadania activa i un enteniment mutu entre els i les joves. El SVE possibilita als i les joves a realitzar un servei voluntari de fins a dotze mesos en un país diferent al del seu país de residencia. Fomenta la solidaritat entre els i les joves i és un verdader “servei d’aprenentatge”, doncs més enllà de beneficia a comunitats locals, els i les voluntàries aprenen noves habilitats i idiomes, i descobreixen altres cultures.
4. Destinataris:
Els voluntaris participants en aquest programa són uns dels principals protagonistes perquè són ells els qui fan que el programa tingui èxit o no i per tant, són qui fan que segueixi funcionant o no.
Conseqüentment, han de ser persones amb moltes ganes d’aprendre, i d’enfrontar-se a nous reptes amb il·lusió i esforç, amb iniciativa pròpia i amb un alt grau de compromís social.
Així doncs, l’actitud dels participants alhora d’endinsar-se en aquesta experiència adquireix una gran importància ja que és, de forma indirecta, un més dels requisits imprescindibles (a més a més dels formalment marcat com l’edat, l’origen,etc.) per formar part de Joventut en acció.
Per tant, podríem dir que l’element principal d’aquest programa és l’aprenentatge no formal, el qual té lloc fora de les estructures d’una institució educativa.
Aquest aprenentatge és fruit del contacte que es produeix entre els participants amb joves de la seva mateixa edat (o no) d’altres països, que va més enllà de trobades que es podrien produir en unes simples vacances per exemple. D’aquesta manera, compartint experiències, els joves es fan conscients de les realitats de diferents països i aprenen noves formes de resoldre certs conflictes.
Aleshores, Joventut en acció incideix en els joves participants de forma significativa ja que obren la seva consciencia sobre el seu paper com a ciutadans europeus i a la vegada, els permet desenvolupar noves competències d’interculturalitat al compartir tasques i responsabilitats amb persones d’altres països.
5. Continguts:
Al tractar-se d’un programa d’educació no formal i, en alguns sentits, informal, els continguts poden ampliar-se i modificar-se durant la realització de l’activitat, ja que la flexibilitat i l’adaptació a les circumstàncies de cada projecte són una de les claus d’aquest programa. Tot i això, en el certificat del “Youthpass” es demana al voluntari que classifiqui els seus aprenentatges en 6 grans àmbits que fan referència a:
o Comunicació en la llengua materna: referit a totes les gestions que el voluntari ha hagut de fer des de l’inici del projecte per tal de ser-li assignat, així com la comunicació amb la seva Organització d’enviament o la comunicació dels problemes i entrebancs que hagin pogut sorgir durant la realització del voluntariat.
o Comunicació en la llengua estrangera: fa referència a les habilitats lingüístiques en la llengua pròpia del país d’acollida, incloent qualsevol tipus de comunicació amb les diferents organitzacions del programa, amb la gent del projecte o amb la gent autòctona.
o Competències matemàtiques i competències bàsiques de ciència i tecnologia: referida a totes aquelles habilitats relacionades amb la comptabilitat de l’organització que es pugui realitzar, competències d’informàtica, organització de documents del projecte, recerca de dades, etc.
o Aprendre a aprendre: es refereix a tots aquells processos del dia a dia que, tot i no ser nous, s’han hagut d’afrontar en un context diferent i, per tant, els voluntaris s’han hagut de replantejar. Pot ser el cas de l’administració de l’economia domèstica, les habilitats comunicatives (verbals i no verbals), la integració en una nova cultura, les habilitats per treballar en equip i aprendre de les aportacions de tothom, l’organització d’activitats.. en definitiva, redescobrir habilitats ja adquirides.
o Competències socials i cíviques: fa referència a les relacions amb la gent del país d’acollida i del projecte, la capacitat per treballar en equip, els interessos en projectes locals i la implicació en activitats fora del projecte, aspectes emocionals, etc.
o Sentit de la iniciativa: relacionat amb les activitats organitzades pel propi voluntari en benefici del projecte, la seva voluntat per aportar noves idees, la capacitat per prendre decisions pròpies, etc.
Com veiem, doncs, es tracta d’uns continguts poc especificats perquè el que es pretén amb aquest programa és que el voluntari sigui el qui decideixi, amb la seva participació, quins continguts vol treballar i quins no. Per a aquest motiu, tot i els àmbits anomenats anteriorment, en la redacció del “Youthpass” no és obligatori fer referència a cadascun d’aquests continguts generals, sinó que el voluntari ha de reflexionar sobre allò que ha après i posteriorment classificar-ho en un d’aquests àmbits. Si diem que el programa també s’emmarca dins de l’educació informal és perquè, si bé és cert que hi ha un pla que l’acull i un programa, així com uns objectius i uns procediments establerts, també és cert que l’educació informal hi té una gran cabuda i és precisament per aquest motiu pel qual els continguts no poden especificar-se gaire, per no limitar totes les possibilitats que aquest programa pot oferir als seus participants.
6. Plantejament metodològic:
En l’anàlisi del programa trobem que les tasques que es realitzen poden ser tan individuals com col·lectives. Pel que fa a les individuals en seria un exemple persones que realitzen un voluntariat sense saber la llengua i que per tant han de fer tasques adminstratives a l’espai de desenvolupament del projecte. Les col·lectives seria en el cas de persones que treballen en grups de nens, immigrannts, adults, etc. Però d’altre banda sempre hi ha un component col·lectiu perquè treballes en un projecte que des de l’inici hi ha intercanvi amb altres persones.
D’altra banda, trobem que té un plantejament actiu perquè busca la participació dels diferents voluntaris de forma presencial ja que els voluntaris realitzen les tasques en el mateix lloc de desenvolupament del projecte. Es tracta de que la persona voluntària adquireixi un aprenentatge a partir de les seves experiències i vivències personals durant la seva estada...
7. Sistema d’avaluació:
El sistema d’avaluació és un apartat de l’acció on els seus participants tenen el dret i l’obligació d’assistir-hi. D’aquest manera trobem dos tipus d’avaluació: l’intermitja i la final.
L’avaluació intermitja és obligatòria si el servei de voluntariat té una durada superior als 4 mesos. Un cop sabem aquest fet aquí s’exposaran les diverses experiències que han tingut fins el moment, a més podran conèixer altres serveis de diferents voluntaris que realitzen una tasca en el mateix país. Aquesta avaluació tindrà una durada aproximada de dos dies i mig.
L’avaluació final pretén analitza el procés de l’activitat realitzada en el país que el voluntari ha escollit; així com els objectius, la motivació, les expectatives i les diferents tasques realitzades durant el servei. Conjuntament voluntaris i organització analitzen els fets de l’activitat per tal de poder ser avaluats des de diverses visions i així establir millores o potenciar aspectes positius. Amb tot això s’intenta avaluar el recolzament i la comunicació entre voluntaris i organització amb l’objectiu de facilitar la reintegració dels voluntaris al seu país d’origen. Pel que fa a aquesta avaluació la seva durada serà de 3 dies.
Depenent del lloc on s’hagin realitzat les diverses activitats o tasques de voluntariat les sessions d’avaluació pels participants serà de dues formes diferents. En el cas dels països del programa és l’Agència Nacional qui organitza tant la formació i l’avaluació. Si la selecció del país ha sigut del sud-est d’Europa s’organitza pel Centre de Recursos. Tant una opció com l’altre també poden està inclosos els voluntaris seleccionats pel projecte de l’Agència Executiva.
Aquesta forma d’avaluació té la seva importància, ja que estableix el criteri de que les persones que fan un voluntari de llarg període (més de 4 mesos) realitzin dues avaluacions. Així hi ha un seguiment més exhaustius dels voluntaris i de les tasques que fan; per tal de saber si són positives i es poden millorar o cal modificar-les, etc.
APARTAT 3: Model de referència
Segons els diferents models de referència que trobem, creiem que el pla Joventut en acció està més encaminat al paradigma socio-critic, però alhora de portar-lo a la pràctica, s’adapta més al paradigma interpretatiu-fenomenològic.
Creiem que no és tecnològic perquè no es tracta d’un procés lineal, sinó que hi ha interrelació entre els elements. És un programa obert i flexible, on es promou la participació i no hi ha una divisió de tasques fixa, sinó que tothom pot transformar el currículum.
El que ens fa pensar que està més en la línea del paradigma socio-critic és el fet que ens mostra una visió contextual ja que té molt en compte l’entorn. Pretén millorar-lo i transformar la realitat amb una major implicació de la ciutadania. Per tant, busca ciutadans que participin activament en les tasques col·lectives del programa. A més a més, també és un indicador d’aquest model l’abandonament de les dimensions biogràfiques, és a dir, que no és tenen tan en compte els interessos de les persones sinó que es té més en compte el context social.
Així doncs, creiem que és un programa amb una teoria rica però buit de continguts específics; a la vegada, a la pràctica és molt utòpic i això és el que ens fa pensar que una part de Joventut en acció s’engloba en el paradigma interpretatiu-fenomenològic.
Aquest paradigma es centra més en la persona i els seus interessos en detriment de les implicacions socials, que sent-hi però no tenen la mateixa importància.
El Pla Joventut en acció té molt en compte el procés d’ensenyament – aprenentatge. Els continguts són presentats com a problemes a resoldre; l’avaluació és continua i no només s’avaluen els aspectes objectivables sinó que les experiències també tenen importància. El recorregut té més importància que el producte.