- Formulació d'hipòtesis/objectius i identificació i operativització de variables
En el procés de recerca sobre la dislèxia es poden formular tant hipòtesis com objectius, ja que com s’ha esmentat en el marc teòric, aquesta és una investigació mixta.
Per una banda, la hipòtesi plantejada, de caire quantitatiu, per aquesta investigació serà la següent: Dels dos instruments explicats anteriorment al marc teòric, serà més eficaç i més vàlid que l’altre per tal de detectar la dislèxia, aquell que ens proporcioni uns resultats més precisos i exhaustius alhora de determinar el grau de dislèxia, el que tingui una menor dificultat de comprensió i realització per part d’aquells infants als quals se’ls hi aplicaran ambdós instruments i finalment, aquell dels dos tests que requereixi menys temps per a que els participants el completin.
D’altra banda, en relació amb aquesta hipòtesi, s’han creat una sèrie d’objectius de tipus qualitatiu, que corresponen als següents: - Comprovar l’eficàcia (seguint els criteris d’eficàcia esmentats a la hipòtesi) dels dos tests utilitzats: el Test de Dislèxia Bangor i el Test DST-J - Conèixer les eines i els recursos que proporciona l’escola de cara als docents i la família per poder tractar aquest trastorn en els infants - Obtenir resultats fiables i d’una mostra d’una mida i representativitat suficient per tal de per poder generalitzar l’eficàcia del test
Pel que fa a la identificació i operativització de les variables, es podran identificar a partir de la hipòtesi i els objectius formulats. Per tant un cop plantejats ambdós, es pot concloure que la variable independent són els dos tests (el test de Bangor i el de DST-J) i la variable dependent és l’eficàcia. És a dir, que depenent de com sigui cada test en referència a la precisió dels resultats, el grau de dificultats que mostren els participants per la seva comprensió i el temps que s’empri en completar cadascun dels tests, podrem dir que un és més o menys eficaç que no pas l’altre.
- Disseny de la investigació
En el procés de recerca, tal i com s’ha esmentat al llarg del marc teòric, es realitza una investigació mitxa. El motiu pel qual s’ha escollit aquest tipus d’investigació és degut a la triangulació de mètodes i criteris. D’aquesta manera la recerca serà més objectiva i la visió de l’investigador també. Si concretem, en el disseny de la investigació s’observen diferències pel que fa a la recerca quantitativa i la qualitativa. Per això en els aspectes quantitatius de la investigació serà experimental, quasi experimental. Es tindrà com a referència el grup classe dels nens i nenes dislèxics, i a més s’aplicarà un prova de pretest i una altra de postest. D’altra banda, en aquells aspectes qualitatius de la recerca es realitzaran una sèrie d’entrevistes, per tal d’aprofundir més els resultats obtinguts a la part quantitativa. Aquestes entrevistes es realitzaran en els subjectes que reflecteixin casos extrems un cop finalitzats i avaluats els tests, tant el pretest com el postest. Així doncs, el disseny de la investigació té com a fi extreure el màxim d’informació possible per tal de poder validar i confirmar la hipòtesi i els diversos objectius plantejats en l’inici de la recerca.
- Delimitació de la mostra: a) Població
La població que s’ha escollit per fer la recerca són infants que estiguin cursant primer cicle de primària (que comprèn primer i/o segon de primària), és a dir, infants entre sis i vuit anys, indiferentment del seu sexe, condició socioeconòmica o model familiar, entre d’altres.
El motiu pel qual hem escollit aquest tipus de població és degut, tal i com s’expressà al marc teòric de la recerca, a que ambdós instrument de detecció de la dislèxia (el Test de Dislèxia Bangor i el Test DST-J) estan pensats per a subjectes majors de sis anys i menors d’onze. Tot i així, s’ha cregut convenient establir un marge d’edat més reduït per tal de que les variacions d’edat no afectin al resultat de la prova.
b) Criteris de selecció
La selecció dels subjectes es farà a partir d’una prèvia detecció a les escoles escollides. Els tutors d'aquestes detectaran aquells casos d'infants amb símptomes de dislèxia i delegaran els alumnes aun centre logopeda del municipi. Un cop agrupats els alumnes que presenten símptomes de dislèxia, es procedirà l'aplicació d'ambdós test.
c) Tipus de mostreig (procediment seguit)
El procés pel qual els subjectes han estat seleccionats ha sigut de tipus no probabilístic, ja que no s’ha utilitzat un procediment aleatori; més concretament s’ha utilitzat un mostreig ad hoc, mitjançant el qual s’agafa una mostra per raons teòriques.
Així doncs, els infants són escollits expressament degut a que els dos tests a realitzar són, com s’ha esmentat anteriorment, molt específics i aplicables només a infants amb unes condicions concretes.
S’ha cregut més convenient utilitzar un mostreig no probabilístic i no pas un mostreig probabilístic ja que, tot i que aquest segon garanteix molt millor que la mostra és representativa, resulta força difícil accedir a tota la població.
El procediment que s’ha seguit ha estat el següent: ?? QUÈ VOL DIR AIXÒ?? És allò que va dir a classe d'estratificaió? Selecció de municipi, selecció del barri, selecció de les escoles, selecció dels infants? --> NO EN TINC NI IDEA, LA SÒNIA A. I JO SI HO VA DIR A CLASSE SERIA QUAN JA HAVÍEM MARXAT :S
- Mètodes i tècniques de recollida d’informació:
a) Fonts d'informació (agents implicats i elements informants). Per tal d’iniciar la recollida d’informació és necessari delimitar les fonts. En aquest cas, els agents implicats dels quals extraurem aquesta informació seran els alumnes dislèxics procedents de les diferents escoles subjectes de la investigació, així com també d’altres elements informants del seu entorn com pot ser el cas dels tutors i familiars directes. Si bé és cert que l’estudi se centra en els nens i nenes que pateixen dislèxia i, per tant, la informació obtinguda directament d’ells serà clau en la investigació, també és cert que complementar-la amb entrevistes a l’escola i a la família ajudarà a entendre millor les circumstàncies de cada cas. Els tutors/es i professors/es ens podran donar informació respecte com es tracta la disfunció de l’alumne a l’escola i el procés de detecció i intervenció planificat, mentre que els familiars directes podran donar-nos detalls més específics del nen/a que puguin ajudar a perfilar les característiques del cas concret.
b) Selecció de les tècniques a emprar A partir de les fonts d’informació se seleccionen les tècniques, tant quantitatives com qualitatives, que es volen realitzar per tal de facilitar el procés. Així doncs, en la vessant quantitativa s’utilitzaran dos tipus de test: el test Bangor i el test DST-J, ja detallats anteriorment en el treball, i que seran aplicats als agents informants; en aquest cas, els nens i nenes amb dislèxia. Cada nen/a completarà tots dos tests, distribuint l’ordre d’aquests aleatòriament per tal que influeixi el mínim possible en els resultats. A part dels resultats en sí obtinguts de les seves respostes, també s’hauran de tenir en compte variables com el temps de complementació d’aquests o les dificultats detectades en aquest procés. En la vessant qualitativa de la investigació, la tècnica emprada serà la de les entrevistes, que s’aplicaran als elements informants en aquells casos on els resultats siguin més extrems, i també es realitzaran als tutors i familiars, tal i com s’ha comentat abans, per tal de complementar i poder comprendre millor la informació obtinguda en els test.
c) Disseny i elaboració de les tècniques (validesa i fiabilitat) El disseny i l’elaboració de les tècniques serà diferent en el cas de la vessant quantitativa i qualitativa, ja que aquest procés és important realitzar-lo per separat i més endavant fer una valoració conjunta dels resultats. Si parlem de la recerca quantitativa, el disseny dels test ja està predeterminat, ja que són proves de reconeixement internacional dissenyades per experts i que ja han passat el seu respectiu procés de validació. Per aquest motiu, tant el test de Bangor com el test DST-J tindran una fiabilitat alta, ja que han estat contrastats prèviament per professionals. Aquestes proves quantitatives només s’hauran d’aplicar als alumnes amb símptomes de dislèxia i analitzar posteriorment els resultats obtinguts segons els criteris establerts en la primera part d’aquest treball. Pel que fa a la recerca qualitativa, cal dir que el disseny de les entrevistes serà propi. En aquest cas, les entrevistes seran diferents segons els elements informants a qui ens adrecem, que poden ser tant els mateixos alumnes, com els seus tutors i familiars. El tres tipus d’entrevistes perseguiran una mateixa fita, que serà comprovar l’eficàcia dels dos test segons els criteris indicats, així com conèixer les circumstàncies que envolten cada cas (per exemple: veure les eines que proporciona l’escola per tractar la dislèxia, el procés de detecció dels símptomes tant a l’escola com a casa, etc.). Per tal que puguin aprofundir més, les entrevistes tindran un guió base, però no seran totalment tancades, de manera que hi hagi la possibilitat d’incorporar informació d’interès que hagi pogut passar per alt en el disseny d’aquesta entrevista. La validació prèvia de l’entrevista es farà a partir d’una selecció de jutges, que avaluaran aquesta tècnica qualitativa de recollida d’informació segons els criteris d’univocitat, pertinença i importància per l’objecte de la investigació. La fiabilitat de la informació obtinguda un cop aplicada aquesta tècnica estarà subjecte a les característiques dels informants i dels encarregats de recollir la informació, tot i que s’intentarà que el procés es faci de la manera més consensuada i objectiva possible.
MARC METODOLÒGIC
- Formulació d'hipòtesis/objectius i identificació i operativització de variables
En el procés de recerca sobre la dislèxia es poden formular tant hipòtesis com objectius, ja que com s’ha esmentat en el marc teòric, aquesta és una investigació mixta.
Per una banda, la hipòtesi plantejada, de caire quantitatiu, per aquesta investigació serà la següent: Dels dos instruments explicats anteriorment al marc teòric, serà més eficaç i més vàlid que l’altre per tal de detectar la dislèxia, aquell que ens proporcioni uns resultats més precisos i exhaustius alhora de determinar el grau de dislèxia, el que tingui una menor dificultat de comprensió i realització per part d’aquells infants als quals se’ls hi aplicaran ambdós instruments i finalment, aquell dels dos tests que requereixi menys temps per a que els participants el completin.
D’altra banda, en relació amb aquesta hipòtesi, s’han creat una sèrie d’objectius de tipus qualitatiu, que corresponen als següents:
- Comprovar l’eficàcia (seguint els criteris d’eficàcia esmentats a la hipòtesi) dels dos tests utilitzats: el Test de Dislèxia Bangor i el Test DST-J
- Conèixer les eines i els recursos que proporciona l’escola de cara als docents i la família per poder tractar aquest trastorn en els infants
- Obtenir resultats fiables i d’una mostra d’una mida i representativitat suficient per tal de per poder generalitzar l’eficàcia del test
Pel que fa a la identificació i operativització de les variables, es podran identificar a partir de la hipòtesi i els objectius formulats. Per tant un cop plantejats ambdós, es pot concloure que la variable independent són els dos tests (el test de Bangor i el de DST-J) i la variable dependent és l’eficàcia. És a dir, que depenent de com sigui cada test en referència a la precisió dels resultats, el grau de dificultats que mostren els participants per la seva comprensió i el temps que s’empri en completar cadascun dels tests, podrem dir que un és més o menys eficaç que no pas l’altre.
- Disseny de la investigació
En el procés de recerca, tal i com s’ha esmentat al llarg del marc teòric, es realitza una investigació mitxa. El motiu pel qual s’ha escollit aquest tipus d’investigació és degut a la triangulació de mètodes i criteris. D’aquesta manera la recerca serà més objectiva i la visió de l’investigador també.
Si concretem, en el disseny de la investigació s’observen diferències pel que fa a la recerca quantitativa i la qualitativa. Per això en els aspectes quantitatius de la investigació serà experimental, quasi experimental. Es tindrà com a referència el grup classe dels nens i nenes dislèxics, i a més s’aplicarà un prova de pretest i una altra de postest.
D’altra banda, en aquells aspectes qualitatius de la recerca es realitzaran una sèrie d’entrevistes, per tal d’aprofundir més els resultats obtinguts a la part quantitativa. Aquestes entrevistes es realitzaran en els subjectes que reflecteixin casos extrems un cop finalitzats i avaluats els tests, tant el pretest com el postest.
Així doncs, el disseny de la investigació té com a fi extreure el màxim d’informació possible per tal de poder validar i confirmar la hipòtesi i els diversos objectius plantejats en l’inici de la recerca.
- Delimitació de la mostra:
a) Població
La població que s’ha escollit per fer la recerca són infants que estiguin cursant primer cicle de primària (que comprèn primer i/o segon de primària), és a dir, infants entre sis i vuit anys, indiferentment del seu sexe, condició socioeconòmica o model familiar, entre d’altres.
El motiu pel qual hem escollit aquest tipus de població és degut, tal i com s’expressà al marc teòric de la recerca, a que ambdós instrument de detecció de la dislèxia (el Test de Dislèxia Bangor i el Test DST-J) estan pensats per a subjectes majors de sis anys i menors d’onze. Tot i així, s’ha cregut convenient establir un marge d’edat més reduït per tal de que les variacions d’edat no afectin al resultat de la prova.
b) Criteris de selecció
La selecció dels subjectes es farà a partir d’una prèvia detecció a les escoles escollides. Els tutors d'aquestes detectaran aquells casos d'infants amb símptomes de dislèxia i delegaran els alumnes aun centre logopeda del municipi. Un cop agrupats els alumnes que presenten símptomes de dislèxia, es procedirà l'aplicació d'ambdós test.
c) Tipus de mostreig (procediment seguit)
El procés pel qual els subjectes han estat seleccionats ha sigut de tipus no probabilístic, ja que no s’ha utilitzat un procediment aleatori; més concretament s’ha utilitzat un mostreig ad hoc, mitjançant el qual s’agafa una mostra per raons teòriques.
Així doncs, els infants són escollits expressament degut a que els dos tests a realitzar són, com s’ha esmentat anteriorment, molt específics i aplicables només a infants amb unes condicions concretes.
S’ha cregut més convenient utilitzar un mostreig no probabilístic i no pas un mostreig probabilístic ja que, tot i que aquest segon garanteix molt millor que la mostra és representativa, resulta força difícil accedir a tota la població.
El procediment que s’ha seguit ha estat el següent: ?? QUÈ VOL DIR AIXÒ?? És allò que va dir a classe d'estratificaió? Selecció de municipi, selecció del barri, selecció de les escoles, selecció dels infants? --> NO EN TINC NI IDEA, LA SÒNIA A. I JO SI HO VA DIR A CLASSE SERIA QUAN JA HAVÍEM MARXAT :S
- Mètodes i tècniques de recollida d’informació:
a) Fonts d'informació (agents implicats i elements informants).
Per tal d’iniciar la recollida d’informació és necessari delimitar les fonts. En aquest cas, els agents implicats dels quals extraurem aquesta informació seran els alumnes dislèxics procedents de les diferents escoles subjectes de la investigació, així com també d’altres elements informants del seu entorn com pot ser el cas dels tutors i familiars directes. Si bé és cert que l’estudi se centra en els nens i nenes que pateixen dislèxia i, per tant, la informació obtinguda directament d’ells serà clau en la investigació, també és cert que complementar-la amb entrevistes a l’escola i a la família ajudarà a entendre millor les circumstàncies de cada cas. Els tutors/es i professors/es ens podran donar informació respecte com es tracta la disfunció de l’alumne a l’escola i el procés de detecció i intervenció planificat, mentre que els familiars directes podran donar-nos detalls més específics del nen/a que puguin ajudar a perfilar les característiques del cas concret.
b) Selecció de les tècniques a emprar
A partir de les fonts d’informació se seleccionen les tècniques, tant quantitatives com qualitatives, que es volen realitzar per tal de facilitar el procés. Així doncs, en la vessant quantitativa s’utilitzaran dos tipus de test: el test Bangor i el test DST-J, ja detallats anteriorment en el treball, i que seran aplicats als agents informants; en aquest cas, els nens i nenes amb dislèxia. Cada nen/a completarà tots dos tests, distribuint l’ordre d’aquests aleatòriament per tal que influeixi el mínim possible en els resultats. A part dels resultats en sí obtinguts de les seves respostes, també s’hauran de tenir en compte variables com el temps de complementació d’aquests o les dificultats detectades en aquest procés.
En la vessant qualitativa de la investigació, la tècnica emprada serà la de les entrevistes, que s’aplicaran als elements informants en aquells casos on els resultats siguin més extrems, i també es realitzaran als tutors i familiars, tal i com s’ha comentat abans, per tal de complementar i poder comprendre millor la informació obtinguda en els test.
c) Disseny i elaboració de les tècniques (validesa i fiabilitat)
El disseny i l’elaboració de les tècniques serà diferent en el cas de la vessant quantitativa i qualitativa, ja que aquest procés és important realitzar-lo per separat i més endavant fer una valoració conjunta dels resultats.
Si parlem de la recerca quantitativa, el disseny dels test ja està predeterminat, ja que són proves de reconeixement internacional dissenyades per experts i que ja han passat el seu respectiu procés de validació. Per aquest motiu, tant el test de Bangor com el test DST-J tindran una fiabilitat alta, ja que han estat contrastats prèviament per professionals. Aquestes proves quantitatives només s’hauran d’aplicar als alumnes amb símptomes de dislèxia i analitzar posteriorment els resultats obtinguts segons els criteris establerts en la primera part d’aquest treball.
Pel que fa a la recerca qualitativa, cal dir que el disseny de les entrevistes serà propi. En aquest cas, les entrevistes seran diferents segons els elements informants a qui ens adrecem, que poden ser tant els mateixos alumnes, com els seus tutors i familiars. El tres tipus d’entrevistes perseguiran una mateixa fita, que serà comprovar l’eficàcia dels dos test segons els criteris indicats, així com conèixer les circumstàncies que envolten cada cas (per exemple: veure les eines que proporciona l’escola per tractar la dislèxia, el procés de detecció dels símptomes tant a l’escola com a casa, etc.). Per tal que puguin aprofundir més, les entrevistes tindran un guió base, però no seran totalment tancades, de manera que hi hagi la possibilitat d’incorporar informació d’interès que hagi pogut passar per alt en el disseny d’aquesta entrevista. La validació prèvia de l’entrevista es farà a partir d’una selecció de jutges, que avaluaran aquesta tècnica qualitativa de recollida d’informació segons els criteris d’univocitat, pertinença i importància per l’objecte de la investigació. La fiabilitat de la informació obtinguda un cop aplicada aquesta tècnica estarà subjecte a les característiques dels informants i dels encarregats de recollir la informació, tot i que s’intentarà que el procés es faci de la manera més consensuada i objectiva possible.