Actualment, existeix una major exigència de ser un “professional” de l’educació, deguda a la gran quantitat de canvis que ha patit l’educació d’avui: pel que fa a la gestió del sistema educatiu, s’ha passat del pilotatge del sistema a l’estat avaluador al servei del mercat educatiu; pel que fa al model de centres educatius, trobem una major autonomia i responsabilitat dels centres educatius, així com una major professionalització de les direccions escolars; pel que fa a les aules escolars, trobem una major diversitat de recursos pedagògics, una major heterogeneïtat, etc.
Són molts els anàlisis i recomanacions dels organismes internacionals respecte a la professionalització de la docència. Per exemple, la Comissió Europea insisteix en la insuficient coordinació entre el professorat, la poca relació entre formació inicial, formació permanent i desenvolupament professional, la poca vinculació entre formació permanent i la millora de l’educació i la investigació educativa, els pocs incentius per millorar la seva pràctica professional, etc. Considera que cal considerar l’educació com una professió d’alta qualificació i de persones en aprenentatge permanent, que practica la mobilitat europea i que ha de col·laborar amb altres centres educatius, institucions i agents educatius del territori. Segons la OCDE fa falta donar prioritat a la qualitat dels professionals abans que la quantitat, desenvolupar els perfils del professorat per ajustar el desenvolupament i l’eficiència dels professionals a les necessitats escolars, considerar el desenvolupament dels professionals de l’educació com un procés continu, flexibilitzar la formació del professorat, transformar la docència en una professió rica en “sabers” i oferir als centres educatius major responsabilitat en la gestió personal del professorat.
Què diu el programa (CIU):
El programa de govern del partit polític Convergència i Unió (CiU) dedica aproximadament unes deu pàgines a parlar dels propòsits sobre educació. Els diferents punts que tracta són el dret a l’educació, el fracàs escolar, la qualitat dels serveis i centres educatius, la formació professional, l’educació al llarg de la vida i l’administració educativa. Si bé no dedica cap punt concret a la professionalització docent, sí que és cert que dins d’aquests punts anteriorment esmentats se’n fa referència en nombroses ocasions. El partit posa especial interès per reduir l’abandonament escolar i acabar amb el fracàs escolar, així com en el fet d’incrementar l’èxit escolar fins assolir, com a mínim, els estàndards europeus i de l’OCDE. Per tal de millorar el rendiment de l’alumnat català, situa al centre de les polítiques educatives els tres elements bàsics del sistema educatiu; l’alumnat, la família i, el que a nosaltres ens interessa, el professorat. Així doncs, algunes de les propostes van encaminades a desplegar el conjunt de potencialitats d’aquest col·lectiu. Per aquest motiu, proposa el desplegament d’un nou calendari d’aplicació de la LEC que incorpori, entre d’altres, la carrera professional docent i l’homologació de les retribucions, així com condicions de treball entre el professorat dels centres concertats i el professorat dels centres públics. CiU busca que el sistema educatiu català sigui garantia d’ascensor social i d’igualtat d’oportunitats; per aquest motiu, afirma que és de vital importància actualitzar la formació i les funcions dels professionals del servei educatiu, i proposa que aquests rebin una formació inicial per tal de poder detectar aquelles necessitats educatives específiques de l’alumnat. També proposa reformular la formació dels especialistes vinculats a l’etapa d’educació infantil, primària i secundària. Dins el punt electoral on s’esmenta la qualitat de l’educació, CiU proposa que hi hagi una formació inicial pels futurs professionals de primària i secundària en matèria de llengües i TIC, així com una formació permanent del professorat, tenint en compte les necessitats dels centres i d’acord amb els objectius educatius. També proposa potenciar l’existència d’equips directius altament qualificat i, per tal de que això sigui possible, es promourà un màster específic de formació per als candidats a director de centre. Quan es parla de l’educació al llarg de la vida, el partit proposa dins el programa electoral d’establir una formació específica per al professorat que es dediqui a treballar amb persones adultes. Per últim, CiU afirma que s’incentivarà que alumnes amb expedients acadèmics excel·lents i aptituds per ensenyar accedeixen als estudis de Magisteri i als màsters de secundària, de manera que així s’atraguin les millora persones a l’educació.
Què diu el programa (PSC):
L’apartat d’Educació del programa electoral del PSC per a les eleccions al parlament de Catalunya 2010 exposat en una mica menys de quatre pàgines, està tractat des dels següents punts els quals podríem dir que són els objectius proposat per l’àmbit educatiu de manera molt general: Posar l’escola al servei de la societat, assegurar l’èxit educatiu: millorarem els resultat i la continuïtat formativa, compensar les desigualtats per garantir la igualtat d’oportunitats i modernitzar l’educació consolidant els canvis realitzats. Així doncs, més concretament dins d’aquests objectius generals en trobem d’altres més concrets. En el cas del punt “posar l’escola al servei de la societat” trobem que fan especialment èmfasi en millorar els resultats educatius i en implicar tots els agents de la societat i la comunitat educativa (famílies, professors, administracions,etc.) en el procés educatiu. A més, cal destacar algunes mesures com la proposta de millorar el reconeixement social del professorat i d’altres d’aquest apartat, enfocades a la professionalització docent. L’apartat d’assegurar l’èxit educatiu, es tracta sobretot de propostes destinades a reduir el fracàs i l’abandonament escolar a primària i secundària però alhora també inclouen propostes enfocades a donar prestigi a la Formació Professional. D’aquest apartat també destaca la idea d’incorporar nous continguts adaptats als canvis de la societat, com per exemple: l’ensenyament mínim d’una tercera llengua i el domini de les noves tecnologies de l’ informació i la comunicació. En el següent sobre la compensació de les desigualtats per garantir l’ igualtat d’oportunitats trobem diferents aportacions que en general totes elles busquen que tothom pugui tenir accés a l’educació i que es fomenti el model d’escola inclusiva mitjançant projectes i espais destinats a la cohesió social amb la col·laboració d’altres entitats educatives. Finalment, en el darrer apartat sobre modernitzar l’educació consolidant els canvis realitzats, el PSC proposa l’establiment de canvis com: que hi hagi un ordinador portàtil per cada alumne de l’ESO, promoure una continuïtat entre l’educació primària i secundària i sobretot, cal destacar el fet de que en aquest apartat s’hi dediquen tres punts relacionats amb la professionalització docent: establiment d’un estatut per els professionals de l’educació, facilitar una formació inicial i contínua de qualitat als docents i l’establiment d’una prova d’aptitud en el procés de selecció del professorat de secundària.
Què diu el PSC sobre la professionalització docent:
Dins del les propostes referides a l’educació del PSC, n’hi algunes més encarades a la professionalització docent, un tema fonamental que cal tenir-ho en compte a l’hora de proposar canvis en l’educació, ja que és un dels factors que determina l’èxit d’un Sistema Educatiu. Per tant, a continuació ens centrarem a parlar d’aquests punts en concret tenint en compte les seves virtuts i mancances i alhora també afegint qualsevol punt sobre la professionalització docent que no s’engloba en algun dels esmentats en aquest programa electoral del PSC i que considerem que consten d’una certa importància en l’àmbit educatiu, especialment en la professionalització docent, i que per tant haurien de ser esmentats. Una d’aquestes punts es basa en fomentar una major autoritat cap a la figura i el treball dels professors tant per part de l’alumnat, com de les famílies mitjançant un enfortiment institucional dels centres, els seus projectes educatius i els seus equips directius. Per tant, el que es busca és que l’autoritat del docent no sigui qüestionada en cap moment per ningú i tampoc la seva tasca com a professional. D’altra banda, el PSC també planteja aconseguir que hi hagi un major reconeixement social de la funció docent també de seves les carreres professionals, és a dir, una igualtat de titulació en el sistema educatiu. A més, cal afegir que un major valoració social de la professió docent provocaria una major motivació dels docent alhora de dur-la a terme i un major prestigi social de la professió. Una altra d’aquestes propostes referents a la professionalització del professorat és incorporar tasques de suport del professorat jubilat als centres i serveis educatius perquè d’aquesta manera puguin ajudar amb la seva experiència professional als docents que estan treballant actualment en aquests centres o serveis educatius. A més, aquest fet permetria que els docents no haguessin d’assumir tantes tasques (no totes relacionades amb la docència) i d’aqueta manera, els permetria posar més dedicació a aquelles tasques que realment formen part de la seva professió. Per tant, una major dedicació es pot traduir en una millor realització de les tasques i conseqüentment, en funcionament i resultats del Sistema Educatiu més reeixits. També proposen propulsar un estatut de les professions relacionades amb l’educació. Això permetria, obrir la possibilitat d’una carrera docent horitzontal que els permeti progressar en la seva professió en un mateix centre educatiu sense haver d’anar-se’n a un altre ja que han de trobar un incentiu com és la possibilitat de desenvolupar-se individualment i no pas que es quedin només en el mateix centre o que segueixin exercint la seva professió només per incentius econòmics. A més, cal afegir que aquest desenvolupament individual que permetria la carrera docent horitzontal acabaria repercutint directament en un desenvolupament col·lectiu, el qual es tradueix en millores en l’Educació. Tot i que cal afegir, que aquest estatut també hauria de tenir en compte la carrera de docent des de l’eix vertical, és a dir, hauria de possibilitar que el professorat pugui accedir a càrrecs de més prestigi. Així doncs, aquesta proposta del PSC de la creació d’un estatut de les professions relacionades amb l’educació cal que possibiliti una carrera docent tan vertical com horitzontal.
A més, el PSC també planteja la proposta de proporcionar una formació inicial i contínua de qualitat als docents i també en l’àrea de gestió per aquells professionals que tenen potencial unir-se als equips directius dels centres autònoms. Però tampoc expliquen exactament com serà aquesta formació inicial i contínua perquè és cert que es fa formació tan inicial com continua pel professorat però el problema està en la qualitat d’aquesta formació i els seus resultats alhora d’aplicar-la. Cal dir que inclouen la paraula qualitat en la seva proposta però no fan referència a allò que entén per qualitat educativa. Així doncs, cal especificar que el que es pot considerar una formació de qualitat aquella que s’adapta als canvis de la societat i del context del docent ja que la formació per si mateixa no té gaire eficàcia si no està associada als canvis del context tan organitzatius, de gestió i de relacions de poder. A més, s’ha de tenir en compte que el desenvolupament de qualsevol persona sempre es dona en un determinat context social i històric, que d’una implícita o explícita hi influeixen. Cal també que la formació consti de continguts científics com psicopedagògics, és a dir, cal incloure també allò que s’anomena educació emocional per tal de saber tractar amb les emocions dels alumnes. És important també, que la formació del professorat no inclogui només teoria sinó també pràctica ja que després es demana que la formació que aquests ofereixen als alumnes sigui també pràctica i no només teòrica. A més, és necessari en el cas de la formació contínua que sigui compaginable amb la tasca docent perquè d’aquesta manera puguin anar aplicant aquesta formació alhora d’exercir la seva professió. També cal, que hi hagi una interrelació entre la formació contínua i la inicial per tal de que ambdues segueixin el mateix fil. Finalment, el PSC proposa un procés de selecció dels docents més exigents mitjançant una prova d’aptitud per accedir als Graus de mestres i als Màsters de professorat de secundària. Així doncs, els criteris que proposen seguir alhora de seleccionar als docents es basen en la seva capacitat i compromís professional i social. Aquesta mesura ajudarà a que la carrera i la professió docent adquireix més prestigi social ja que no serà tan fàcil el seu accés perquè només hi podran accedir els més preparats. Un exemple de l’aplicació d’aquesta idea d’uns criteris més exigents alhora de seleccionar els docents és el cas de l’educació finlandesa. Finlàndia és un país que en totes les avaluacions educatives internacionals acostuma estar molt ben situada. Possiblement un dels factors del èxit del Sistema Educatiu finlandès és el difícil accés a la carrera docent i conseqüentment la professió de professor té un elevat reconeixement social. Tot i així, cal dir que aquesta és una mesura que ha funcionat en un país Finlàndia però cal tenir en compte que es tracta d’un context social, econòmic, històric,etc. molt diferent al d’aquí i per tant, l’aplicació d’aquesta mesura aquí no assegura el mateix èxit que el Sistema Educatiu Finlandès. Per tant, el PSC és un partit polític que en seu programa electoral del 2011 inclou alguns punts important referent a la professionalització docent però també hi manquen molts o en diversos casos també falta una major explicació de les propostes esmentades ja que algunes han de ser tractades de forma més específic i no pas tan general.
Introducció del treball:
D'entre tots els temes tractats al llarg dels seminaris, ens hem decantat per la professionalització docent, ja que l'hem vist com un dels més propers a nosaltres com a potencials professionals de l'educació, tot i que sovint anava dirigit a l'educació formal i no a la no formal, que és a la que ens volem dedicar. A part, també hem cregut que ens serà més proper perquè tracta un sector molt concret de la comunitat educativa i no és tan genèric o abstracte com podrien ser-ho els temes relacionats amb l'organització administrativa o el finançament, que se'ns escapen més de la nostra realitat.
De les propostes sorgides del treball del seminari, n'havíem destacat les relacionades amb la formació dels professionals (combinant teoria i pràctica), amb la convalidació dels títols oficials de monitor/a i director/a per augmentar el seu prestigi i reconeixement social, i amb la formació contínua i la creació, per exemple, d'un Institut de Formació Permanent per ajustar-se a les necessitats educatives de cada territori. Hem partit, doncs, del treball del seminari i hem intentat buscar les propostes dels partits polítics (PSC i CiU) i d'alguns dels mitjans de comunicació (escrits i televisius) relacionades amb aquest tema per veure la importància que s'atorga al tema dels professionals de l'educació.
Per tal de poder entendre millor algunes de les informacions que hem trobat, hem elaborat una breu introducció de tres personatges polítics que esmentarem per tal que sigui més fàcil situar-los i entendre així el seu posicionament sobre la informació analitzada. Es tracta de l'ex-conseller d'educació l'última etapa del tripartit, Ernest Maragall; l'actual consellera d'educació amb el govern de CiU, Irene Rigau; i la portaveu del sindicat de docents, Rosa Canyadell.
ERNEST MARAGALL: conseller d'educació els últims 4 anys (2006-2010). va prendre mesures com la modificació del calendari escolar amb la imposició de la setmana blanca, el decret de direcció de centres o l'autonomia dels centres, cosa que el va dur a una confrontació amb el sector docent i fins a 6 manifestacions d'aquests.
IRENE RIGAU: nova consellera d'educació (2010). artífex de la LEC, la immersió lingüística i la concertació de centres durant anys anteriors. la seva primera mesura com a consellera d'educació és la retirada de la setmana blanca per aquelles escoles que ho vulguin i el repartiment conseqüent d'aquests 5 dies festius durant tot el curs. com a gest simbòlic de l'apropament amb el sector docent, el seu primer acte oficial com a consellera d'educació va ser visitar la seva mestra de Primària, la senyoreta Maria de Banyoles, qui va morir uns dies després, per tal d'escenificar el reconeixement que té cap a la tasca docent i les seves intencions reconciliadores.
ROSA CANYADELL: portaveu del sindicat de docents USTEC-STEs. pretén que la nova consellera adopti una actitud més dialogant amb el sector docent i revoqui les mesures de l'ex-conseller Maragall.
Conclusions del treball:
Després d'analitzar diferents mitjans de comunicació, podem veure que (...)
Pel que fa als partits polítics, ens hem trobat que el tema dels professionals de l'educació el passen bastant per sobre (...)
Des del grup, creiem que no es dóna prou importància a la tasca dels professionals docents (...)
Resum / explicació sobre el reportatge de 30 minuts.
El reportatge “Suspens en educació” del programa 30 minuts de TV3 parla sobre el continu fracàs que hi ha a les aules catalanes entre nois i noies que estan cursant l’ensenyament obligatori. Al llarg del reportatge s’esmenten diverses causes i conseqüències sobre aquest fet, a més de petites solucions; però si ens centrem amb el tema d’aprofundiment escollit observem com molts alumnes tenen una motivació molt baixa a causa de la flata de recursos metodològics que tenen els docents, ja sigui perquè necessiten un reciclatge de coneixements o perquè no saben aplicar els mètodes més beneficiosos pels alumnes. D’altra banda, falten eines per combatre el fracàs escolar i la desmotivació de l’alumnat, no només s’han d’establir eines pels docents, sinó també pels directors dels centres. Això ha de promoure que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat proporcioni als centres professionals per poder detectar els casos dels alumnes amb més dificultats, ja que els professors es veuen desbordats per aquests alumnes, i no poden o saben com actuar. D’aquesta manera, el docent no es trobarà sol i podrà establir un treball en xarxa entre els diversos professionals de l’educació. Un altre aspecte molt rellevant és la formació i la preparació d’aquests docents que ha de ser constant per tal de poder tractar amb la diversitat d’alumnat que es poden trobar a les aules dels centres d’educació obligatòria.
Conclusions del Banda Ampla:
En el programa del 10 de febrer de 2010, es debatia al programa d'opinió Banda Ampla (TV3) els problemes i avantatges que suposava la imposició de la setmana blanca de cara al 2011. Hi havia opinions molt diverses, però la majoria coincidien en apuntar que era una mesura presa sense reflexionar-hi profundament, ja que comportava molts problemes organitzatius i de recursos, tant pels mestres com pels pares.
Des dels docents, n'hi havia que recolzaven la mesura basant-se en motius pedagògics (ja que són necessàries les parades durant el curs per tal que els alumnes i professors puguin augmentar la qualitat de l'aprenentatge i l'ensenyament respectivament). La majoria, però, creia que precisament l'argument pedagògic era el que posava més en evidència la mesura, ja que la setmana blanca estava molt propera a les vacancess de nadal i això provocava una dispersió i desconcentració en els alumnes. A part, creien que faltaven recursos de cara a l'organització dels pares amb els nens durant aquesta setmana.
Alguns pares veien també el problema dels recursos, sobretot des de l'àmbit de la conciliació familiar amb l'àmbit laboral, però alguns d'altres creien que era una mesura que no canviava les coses, ja que el problema era el mateix a principis de setembre com a finals de febrer. En aquest sentit, molts pares opinaven que els professors s'oposaven a aquesta mesura sota l'excusa de la desconcentració dels nens quan simplement el principal motiu era que no els convenia a ells, ja que significava començar abans al setembre i seguir treballant en temes de planificació escolar durant aquesta setmana de febrer. Per tant, consideraven que se'ls retallava una setmana de vacances que després no els era compensada.
La polèmica del debat se centrava sobretot en la conciliació de la vida laboral amb la familiar i en l'establiment del calendari escolar. En aquest segon tema, s'apuntava sovint a la qualitat de l'ensenyament al nostre país, ja que és un dels països europeus amb més dies lectius per any (178 dies) i on pitjors resultats hi ha, basant-nos per exemple en els resultats PISA de 2006 (els de 2009 encara no eren públics). Precisament en aquestes dades es recolzava el decret de la setmana blanca, ja que sí que és cert que nosaltres tenim més dies lectius però els altres països els tenen menys concentrats, cosa que sembla afavorir als resultats.
De tota aquesta polèmica, però, el que queda clar és que el prestigi social dels mestres i professors no és gaire elevat, ja que una gran quantitat de pares i mares els culpaven de mirar més pels seus propis interessos que pels dels alumnes i creien que la qualitat de l'ensenyament al nostre país era més aviat baixa.
Diari Ara: "Captar els millors per ensenyar", article del 12 de gener de 2011, de Joan Badia i Pujol.
En aquest article es pot veure que la preocupació per la professionalització docent és un tema que està a l'ordre del dia també a d'altres països, per exemple els Estats Units. A partir d'un informe de la consultora Mc Kinsey titulat "Closing de talent gap: Attracting and retaining the top-third graduates to careers in teaching", sorgeix la polèmica de la qualitat docent i la relació amb el seu reconeixement social, creant així un debat sobre si és millor adoptar un model clínic en la carrera docent (combinant teoria i pràctica) o si fa falta ser més exigents a l'hora de formar els futurs docents.
En aquest informe es fa la comparació amb tres països capdavanters en els resultats en educació de l'informe PISA organitzat per l'OCDE com és el cas de Singapur, Finlàndia i Corea del Nord. Aquests països tenen un fet en comú que els assimila entre ells i els separa dels altres, entre els quals hi ha els Estats Units i Catalunya, per exemple. Aquest tret distintiu és l'atracció dels millors talents cap a la tasca docent, ja que gaudeix d'un gran prestigi social, hi ha una gran exigència d'ingrés en els estudis (fins i tot amb vies específiques), la carrera és difícil i hi ha una bona planificació de pràctiques. En canvi, a nivell de salari i de condicions de treball (ex. horaris) no és una tasca tan diferenciada d'aquí. Per tant, això duu a pensar que la qualitat de l'educació depèn molt dels docents i del tracte que es faci d'aquesta tasca, tant des d'un punt de vista polític com social.
Resum: Els Matins (TV3) – "La qualitat de l’Educació"
Aquest vídeo és un fragment d’un dels programes dels Matins de TV3. En aquest cas, es tracta d’un debat sobre la qualitat de l’educació, en el qual participen diversos professionals i personalitats dins l’àmbit educatiu. La discussió comença envers una de les crítiques que actualment rep la nostra educació: un desequilibri de nivell entre el professorat, és a dir, que hi ha professors molt bons i d’altres que són tot el contrari. En front aquesta idea, el Conseller d’Educació rebat que cal confiar en la qualitat i formació dels professors que estan treballant actualment en el nostre sistema educatiu, encara que malauradament sempre hi ha excepcions. Afirma que s’està treballant per millorar la formació inicial dels professors i que per aquest motiu està a punt de néixer el màster ja que considera que la formació del professorat és un dels punts claus per l’èxit de qualsevol sistema educatiu. En canvi, el Professor Ferrer (Catedràtic d’Educació Comparada UAB) ens diu que aquesta és una visió massa optimista i que el cal fer, tal com deia la Senyora Canyadell (Secr. Gral. USTEC), és destinar els millors mestres als centres amb alumnes amb majors necessitats. A això, la Senyora Canyadell respon que no s’ha de forçar el personal per a que escolli aquest centres sinó que cal incentivar al personal. Respecte aquest tema, la Carme Lopez també fa la seva aportació: pensa que una hi ha una petita quantitat de professorat que no és prou competent per fer front a l’alumnat amb necessitats especials. I Francesc Portales (Secr. Gral. Fed. Ensenyament USOC) afegeix que actualment hi ha molts professors amb masses tasques assignades i s’hi augment l’alumnat d’un centre, no es contracten nous professors sinó que encara se’ls hi assignen més places als que ja hi treballen. Per tant, Portales creu que el funcionament del nostra Sistema Educatiu es basa en la bona voluntat del professorat. Però Xavier Massó (Secr. Gral. ASPEPC-SPS) aporta una opinió totalment contrària al que s’ha anat dient fins ara en aquest debat. Massó opina que l’arrel del problema no està en la mala formació del professorat sinó que es té en compte que l’escola és una institució que té com a funció història la transmissió de coneixements. D’aquesta manera, els alumnes passen de curs sense arribar als mínims exigits i això acaba provocant el fracàs escolar. Tot i que el senyor Cela no està no comparteix la mateixa idea ja que pensa que l’ instrucció i l’educació són conceptes diferents ja que pensa que l’escola és una institució d’acollida i d’acompanyament, per tant, és un ens educatiu i l’ instrucció forma part d’aquesta educació. Aleshores, sorgeix una nova pregunta en aquest debat: què és el fracàs escolar? La periodista Patricia Gabancho ens el defineix coom el nen que ha arribat al final de l’etapa obligatòria o no té el títol o ha abandonat abans. A més, tornant al tema anterior del desnivell del professorat, Patricia Gabancho afirma que és cert que hi ha professors molt bons i que també n’hi de tot el contrari però que també s’han de tenir en compte aquells que acabant llençant la tovallola perquè no estan prous motivats i acabant per no fer la seva feina. A més, afegeix un problema més del nostre Sistema Educatiu: Quan l’’Administració s’ha plantejat el problema de la formació del professorat, ha incorporat al sistema molts mestres contractats formats a l’antiga que ja estan dintre el sistema i que s’hi hauran de quedar. I finalment, Patricia Gabancho afegeix una tercera idea que des del seu punt de vista és un altre dels problemes del nostre Sistema Educatiu: El sistema no avalua els professors i la nova llei diu que tota avaluació serà voluntària per a tots els mestres i professors. El Catedràtic Serramona pren la paraula també en aquest debat per exposar la idea de que és hora de que comencem a fer propostes i una és la FP. Destaca també el fet de que Finlàndia és un dels països que surt més ben parat en les avaluacions internacionals i que segons ell, el seu secret és l’exigència dels criteris de la selecció del professorat. És doncs, aquest fet el que dona prestigi a aquesta professió. Així doncs, aquest és un altre dels punts febles del nostra Sistema Educatiu. Finalment, apareix una nova qüestió dins d’aquest debat plantejada directament a l’Albert Batalla (Degà Facultat de Formació del Professorat UB): Quina és la nota de tall avui per entrar en la seva Facultat? Batalla respon que en el cas, per exemple, de la carrera de Mestre d’Educació Infantil és una de les notes més elevades. Aleshores, se l’hi planteja també a Albert Batalla una última pregunta per finalitzar el debat: Tothom que entra a la seva Facultat mostra més que capacitat, mostra vocació? Albert Batalla afirma que la vocació no és quelcom imprescindible per ser, en aquest cas, un bon mestre, sinó que el és imprescindible és el compromís.
(((aquí anem penjant les coses que anem fent)))
ELS APUNTS QUE US HE DIT:
Actualment, existeix una major exigència de ser un “professional” de l’educació, deguda a la gran quantitat de canvis que ha patit l’educació d’avui: pel que fa a la gestió del sistema educatiu, s’ha passat del pilotatge del sistema a l’estat avaluador al servei del mercat educatiu; pel que fa al model de centres educatius, trobem una major autonomia i responsabilitat dels centres educatius, així com una major professionalització de les direccions escolars; pel que fa a les aules escolars, trobem una major diversitat de recursos pedagògics, una major heterogeneïtat, etc.
Són molts els anàlisis i recomanacions dels organismes internacionals respecte a la professionalització de la docència. Per exemple, la Comissió Europea insisteix en la insuficient coordinació entre el professorat, la poca relació entre formació inicial, formació permanent i desenvolupament professional, la poca vinculació entre formació permanent i la millora de l’educació i la investigació educativa, els pocs incentius per millorar la seva pràctica professional, etc. Considera que cal considerar l’educació com una professió d’alta qualificació i de persones en aprenentatge permanent, que practica la mobilitat europea i que ha de col·laborar amb altres centres educatius, institucions i agents educatius del territori.
Segons la OCDE fa falta donar prioritat a la qualitat dels professionals abans que la quantitat, desenvolupar els perfils del professorat per ajustar el desenvolupament i l’eficiència dels professionals a les necessitats escolars, considerar el desenvolupament dels professionals de l’educació com un procés continu, flexibilitzar la formació del professorat, transformar la docència en una professió rica en “sabers” i oferir als centres educatius major responsabilitat en la gestió personal del professorat.
Què diu el programa (CIU):
El programa de govern del partit polític Convergència i Unió (CiU) dedica aproximadament unes deu pàgines a parlar dels propòsits sobre educació. Els diferents punts que tracta són el dret a l’educació, el fracàs escolar, la qualitat dels serveis i centres educatius, la formació professional, l’educació al llarg de la vida i l’administració educativa. Si bé no dedica cap punt concret a la professionalització docent, sí que és cert que dins d’aquests punts anteriorment esmentats se’n fa referència en nombroses ocasions.
El partit posa especial interès per reduir l’abandonament escolar i acabar amb el fracàs escolar, així com en el fet d’incrementar l’èxit escolar fins assolir, com a mínim, els estàndards europeus i de l’OCDE. Per tal de millorar el rendiment de l’alumnat català, situa al centre de les polítiques educatives els tres elements bàsics del sistema educatiu; l’alumnat, la família i, el que a nosaltres ens interessa, el professorat. Així doncs, algunes de les propostes van encaminades a desplegar el conjunt de potencialitats d’aquest col·lectiu. Per aquest motiu, proposa el desplegament d’un nou calendari d’aplicació de la LEC que incorpori, entre d’altres, la carrera professional docent i l’homologació de les retribucions, així com condicions de treball entre el professorat dels centres concertats i el professorat dels centres públics.
CiU busca que el sistema educatiu català sigui garantia d’ascensor social i d’igualtat d’oportunitats; per aquest motiu, afirma que és de vital importància actualitzar la formació i les funcions dels professionals del servei educatiu, i proposa que aquests rebin una formació inicial per tal de poder detectar aquelles necessitats educatives específiques de l’alumnat. També proposa reformular la formació dels especialistes vinculats a l’etapa d’educació infantil, primària i secundària.
Dins el punt electoral on s’esmenta la qualitat de l’educació, CiU proposa que hi hagi una formació inicial pels futurs professionals de primària i secundària en matèria de llengües i TIC, així com una formació permanent del professorat, tenint en compte les necessitats dels centres i d’acord amb els objectius educatius. També proposa potenciar l’existència d’equips directius altament qualificat i, per tal de que això sigui possible, es promourà un màster específic de formació per als candidats a director de centre.
Quan es parla de l’educació al llarg de la vida, el partit proposa dins el programa electoral d’establir una formació específica per al professorat que es dediqui a treballar amb persones adultes.
Per últim, CiU afirma que s’incentivarà que alumnes amb expedients acadèmics excel·lents i aptituds per ensenyar accedeixen als estudis de Magisteri i als màsters de secundària, de manera que així s’atraguin les millora persones a l’educació.
Què diu el programa (PSC):
L’apartat d’Educació del programa electoral del PSC per a les eleccions al parlament de Catalunya 2010 exposat en una mica menys de quatre pàgines, està tractat des dels següents punts els quals podríem dir que són els objectius proposat per l’àmbit educatiu de manera molt general: Posar l’escola al servei de la societat, assegurar l’èxit educatiu: millorarem els resultat i la continuïtat formativa, compensar les desigualtats per garantir la igualtat d’oportunitats i modernitzar l’educació consolidant els canvis realitzats.
Així doncs, més concretament dins d’aquests objectius generals en trobem d’altres més concrets. En el cas del punt “posar l’escola al servei de la societat” trobem que fan especialment èmfasi en millorar els resultats educatius i en implicar tots els agents de la societat i la comunitat educativa (famílies, professors, administracions,etc.) en el procés educatiu. A més, cal destacar algunes mesures com la proposta de millorar el reconeixement social del professorat i d’altres d’aquest apartat, enfocades a la professionalització docent. L’apartat d’assegurar l’èxit educatiu, es tracta sobretot de propostes destinades a reduir el fracàs i l’abandonament escolar a primària i secundària però alhora també inclouen propostes enfocades a donar prestigi a la Formació Professional. D’aquest apartat també destaca la idea d’incorporar nous continguts adaptats als canvis de la societat, com per exemple: l’ensenyament mínim d’una tercera llengua i el domini de les noves tecnologies de l’ informació i la comunicació. En el següent sobre la compensació de les desigualtats per garantir l’ igualtat d’oportunitats trobem diferents aportacions que en general totes elles busquen que tothom pugui tenir accés a l’educació i que es fomenti el model d’escola inclusiva mitjançant projectes i espais destinats a la cohesió social amb la col·laboració d’altres entitats educatives. Finalment, en el darrer apartat sobre modernitzar l’educació consolidant els canvis realitzats, el PSC proposa l’establiment de canvis com: que hi hagi un ordinador portàtil per cada alumne de l’ESO, promoure una continuïtat entre l’educació primària i secundària i sobretot, cal destacar el fet de que en aquest apartat s’hi dediquen tres punts relacionats amb la professionalització docent: establiment d’un estatut per els professionals de l’educació, facilitar una formació inicial i contínua de qualitat als docents i l’establiment d’una prova d’aptitud en el procés de selecció del professorat de secundària.
Què diu el PSC sobre la professionalització docent:
Dins del les propostes referides a l’educació del PSC, n’hi algunes més encarades a la professionalització docent, un tema fonamental que cal tenir-ho en compte a l’hora de proposar canvis en l’educació, ja que és un dels factors que determina l’èxit d’un Sistema Educatiu. Per tant, a continuació ens centrarem a parlar d’aquests punts en concret tenint en compte les seves virtuts i mancances i alhora també afegint qualsevol punt sobre la professionalització docent que no s’engloba en algun dels esmentats en aquest programa electoral del PSC i que considerem que consten d’una certa importància en l’àmbit educatiu, especialment en la professionalització docent, i que per tant haurien de ser esmentats.
Una d’aquestes punts es basa en fomentar una major autoritat cap a la figura i el treball dels professors tant per part de l’alumnat, com de les famílies mitjançant un enfortiment institucional dels centres, els seus projectes educatius i els seus equips directius. Per tant, el que es busca és que l’autoritat del docent no sigui qüestionada en cap moment per ningú i tampoc la seva tasca com a professional.
D’altra banda, el PSC també planteja aconseguir que hi hagi un major reconeixement social de la funció docent també de seves les carreres professionals, és a dir, una igualtat de titulació en el sistema educatiu. A més, cal afegir que un major valoració social de la professió docent provocaria una major motivació dels docent alhora de dur-la a terme i un major prestigi social de la professió.
Una altra d’aquestes propostes referents a la professionalització del professorat és incorporar tasques de suport del professorat jubilat als centres i serveis educatius perquè d’aquesta manera puguin ajudar amb la seva experiència professional als docents que estan treballant actualment en aquests centres o serveis educatius. A més, aquest fet permetria que els docents no haguessin d’assumir tantes tasques (no totes relacionades amb la docència) i d’aqueta manera, els permetria posar més dedicació a aquelles tasques que realment formen part de la seva professió. Per tant, una major dedicació es pot traduir en una millor realització de les tasques i conseqüentment, en funcionament i resultats del Sistema Educatiu més reeixits.
També proposen propulsar un estatut de les professions relacionades amb l’educació. Això permetria, obrir la possibilitat d’una carrera docent horitzontal que els permeti progressar en la seva professió en un mateix centre educatiu sense haver d’anar-se’n a un altre ja que han de trobar un incentiu com és la possibilitat de desenvolupar-se individualment i no pas que es quedin només en el mateix centre o que segueixin exercint la seva professió només per incentius econòmics. A més, cal afegir que aquest desenvolupament individual que permetria la carrera docent horitzontal acabaria repercutint directament en un desenvolupament col·lectiu, el qual es tradueix en millores en l’Educació. Tot i que cal afegir, que aquest estatut també hauria de tenir en compte la carrera de docent des de l’eix vertical, és a dir, hauria de possibilitar que el professorat pugui accedir a càrrecs de més prestigi. Així doncs, aquesta proposta del PSC de la creació d’un estatut de les professions relacionades amb l’educació cal que possibiliti una carrera docent tan vertical com horitzontal.
A més, el PSC també planteja la proposta de proporcionar una formació inicial i contínua de qualitat als docents i també en l’àrea de gestió per aquells professionals que tenen potencial unir-se als equips directius dels centres autònoms. Però tampoc expliquen exactament com serà aquesta formació inicial i contínua perquè és cert que es fa formació tan inicial com continua pel professorat però el problema està en la qualitat d’aquesta formació i els seus resultats alhora d’aplicar-la. Cal dir que inclouen la paraula qualitat en la seva proposta però no fan referència a allò que entén per qualitat educativa. Així doncs, cal especificar que el que es pot considerar una formació de qualitat aquella que s’adapta als canvis de la societat i del context del docent ja que la formació per si mateixa no té gaire eficàcia si no està associada als canvis del context tan organitzatius, de gestió i de relacions de poder. A més, s’ha de tenir en compte que el desenvolupament de qualsevol persona sempre es dona en un determinat context social i històric, que d’una implícita o explícita hi influeixen. Cal també que la formació consti de continguts científics com psicopedagògics, és a dir, cal incloure també allò que s’anomena educació emocional per tal de saber tractar amb les emocions dels alumnes. És important també, que la formació del professorat no inclogui només teoria sinó també pràctica ja que després es demana que la formació que aquests ofereixen als alumnes sigui també pràctica i no només teòrica. A més, és necessari en el cas de la formació contínua que sigui compaginable amb la tasca docent perquè d’aquesta manera puguin anar aplicant aquesta formació alhora d’exercir la seva professió. També cal, que hi hagi una interrelació entre la formació contínua i la inicial per tal de que ambdues segueixin el mateix fil.
Finalment, el PSC proposa un procés de selecció dels docents més exigents mitjançant una prova d’aptitud per accedir als Graus de mestres i als Màsters de professorat de secundària. Així doncs, els criteris que proposen seguir alhora de seleccionar als docents es basen en la seva capacitat i compromís professional i social. Aquesta mesura ajudarà a que la carrera i la professió docent adquireix més prestigi social ja que no serà tan fàcil el seu accés perquè només hi podran accedir els més preparats. Un exemple de l’aplicació d’aquesta idea d’uns criteris més exigents alhora de seleccionar els docents és el cas de l’educació finlandesa. Finlàndia és un país que en totes les avaluacions educatives internacionals acostuma estar molt ben situada. Possiblement un dels factors del èxit del Sistema Educatiu finlandès és el difícil accés a la carrera docent i conseqüentment la professió de professor té un elevat reconeixement social. Tot i així, cal dir que aquesta és una mesura que ha funcionat en un país Finlàndia però cal tenir en compte que es tracta d’un context social, econòmic, històric,etc. molt diferent al d’aquí i per tant, l’aplicació d’aquesta mesura aquí no assegura el mateix èxit que el Sistema Educatiu Finlandès.
Per tant, el PSC és un partit polític que en seu programa electoral del 2011 inclou alguns punts important referent a la professionalització docent però també hi manquen molts o en diversos casos també falta una major explicació de les propostes esmentades ja que algunes han de ser tractades de forma més específic i no pas tan general.
Introducció del treball:
D'entre tots els temes tractats al llarg dels seminaris, ens hem decantat per la professionalització docent, ja que l'hem vist com un dels més propers a nosaltres com a potencials professionals de l'educació, tot i que sovint anava dirigit a l'educació formal i no a la no formal, que és a la que ens volem dedicar. A part, també hem cregut que ens serà més proper perquè tracta un sector molt concret de la comunitat educativa i no és tan genèric o abstracte com podrien ser-ho els temes relacionats amb l'organització administrativa o el finançament, que se'ns escapen més de la nostra realitat.
De les propostes sorgides del treball del seminari, n'havíem destacat les relacionades amb la formació dels professionals (combinant teoria i pràctica), amb la convalidació dels títols oficials de monitor/a i director/a per augmentar el seu prestigi i reconeixement social, i amb la formació contínua i la creació, per exemple, d'un Institut de Formació Permanent per ajustar-se a les necessitats educatives de cada territori. Hem partit, doncs, del treball del seminari i hem intentat buscar les propostes dels partits polítics (PSC i CiU) i d'alguns dels mitjans de comunicació (escrits i televisius) relacionades amb aquest tema per veure la importància que s'atorga al tema dels professionals de l'educació.
Per tal de poder entendre millor algunes de les informacions que hem trobat, hem elaborat una breu introducció de tres personatges polítics que esmentarem per tal que sigui més fàcil situar-los i entendre així el seu posicionament sobre la informació analitzada. Es tracta de l'ex-conseller d'educació l'última etapa del tripartit, Ernest Maragall; l'actual consellera d'educació amb el govern de CiU, Irene Rigau; i la portaveu del sindicat de docents, Rosa Canyadell.
ERNEST MARAGALL: conseller d'educació els últims 4 anys (2006-2010). va prendre mesures com la modificació del calendari escolar amb la imposició de la setmana blanca, el decret de direcció de centres o l'autonomia dels centres, cosa que el va dur a una confrontació amb el sector docent i fins a 6 manifestacions d'aquests.
IRENE RIGAU: nova consellera d'educació (2010). artífex de la LEC, la immersió lingüística i la concertació de centres durant anys anteriors. la seva primera mesura com a consellera d'educació és la retirada de la setmana blanca per aquelles escoles que ho vulguin i el repartiment conseqüent d'aquests 5 dies festius durant tot el curs. com a gest simbòlic de l'apropament amb el sector docent, el seu primer acte oficial com a consellera d'educació va ser visitar la seva mestra de Primària, la senyoreta Maria de Banyoles, qui va morir uns dies després, per tal d'escenificar el reconeixement que té cap a la tasca docent i les seves intencions reconciliadores.
ROSA CANYADELL: portaveu del sindicat de docents USTEC-STEs. pretén que la nova consellera adopti una actitud més dialogant amb el sector docent i revoqui les mesures de l'ex-conseller Maragall.
Conclusions del treball:
Després d'analitzar diferents mitjans de comunicació, podem veure que (...)
Pel que fa als partits polítics, ens hem trobat que el tema dels professionals de l'educació el passen bastant per sobre (...)
Des del grup, creiem que no es dóna prou importància a la tasca dels professionals docents (...)
Resum / explicació sobre el reportatge de 30 minuts.
El reportatge “Suspens en educació” del programa 30 minuts de TV3 parla sobre el continu fracàs que hi ha a les aules catalanes entre nois i noies que estan cursant l’ensenyament obligatori.
Al llarg del reportatge s’esmenten diverses causes i conseqüències sobre aquest fet, a més de petites solucions; però si ens centrem amb el tema d’aprofundiment escollit observem com molts alumnes tenen una motivació molt baixa a causa de la flata de recursos metodològics que tenen els docents, ja sigui perquè necessiten un reciclatge de coneixements o perquè no saben aplicar els mètodes més beneficiosos pels alumnes.
D’altra banda, falten eines per combatre el fracàs escolar i la desmotivació de l’alumnat, no només s’han d’establir eines pels docents, sinó també pels directors dels centres. Això ha de promoure que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat proporcioni als centres professionals per poder detectar els casos dels alumnes amb més dificultats, ja que els professors es veuen desbordats per aquests alumnes, i no poden o saben com actuar. D’aquesta manera, el docent no es trobarà sol i podrà establir un treball en xarxa entre els diversos professionals de l’educació.
Un altre aspecte molt rellevant és la formació i la preparació d’aquests docents que ha de ser constant per tal de poder tractar amb la diversitat d’alumnat que es poden trobar a les aules dels centres d’educació obligatòria.
Conclusions del Banda Ampla:
En el programa del 10 de febrer de 2010, es debatia al programa d'opinió Banda Ampla (TV3) els problemes i avantatges que suposava la imposició de la setmana blanca de cara al 2011. Hi havia opinions molt diverses, però la majoria coincidien en apuntar que era una mesura presa sense reflexionar-hi profundament, ja que comportava molts problemes organitzatius i de recursos, tant pels mestres com pels pares.
Des dels docents, n'hi havia que recolzaven la mesura basant-se en motius pedagògics (ja que són necessàries les parades durant el curs per tal que els alumnes i professors puguin augmentar la qualitat de l'aprenentatge i l'ensenyament respectivament). La majoria, però, creia que precisament l'argument pedagògic era el que posava més en evidència la mesura, ja que la setmana blanca estava molt propera a les vacancess de nadal i això provocava una dispersió i desconcentració en els alumnes. A part, creien que faltaven recursos de cara a l'organització dels pares amb els nens durant aquesta setmana.
Alguns pares veien també el problema dels recursos, sobretot des de l'àmbit de la conciliació familiar amb l'àmbit laboral, però alguns d'altres creien que era una mesura que no canviava les coses, ja que el problema era el mateix a principis de setembre com a finals de febrer. En aquest sentit, molts pares opinaven que els professors s'oposaven a aquesta mesura sota l'excusa de la desconcentració dels nens quan simplement el principal motiu era que no els convenia a ells, ja que significava començar abans al setembre i seguir treballant en temes de planificació escolar durant aquesta setmana de febrer. Per tant, consideraven que se'ls retallava una setmana de vacances que després no els era compensada.
La polèmica del debat se centrava sobretot en la conciliació de la vida laboral amb la familiar i en l'establiment del calendari escolar. En aquest segon tema, s'apuntava sovint a la qualitat de l'ensenyament al nostre país, ja que és un dels països europeus amb més dies lectius per any (178 dies) i on pitjors resultats hi ha, basant-nos per exemple en els resultats PISA de 2006 (els de 2009 encara no eren públics). Precisament en aquestes dades es recolzava el decret de la setmana blanca, ja que sí que és cert que nosaltres tenim més dies lectius però els altres països els tenen menys concentrats, cosa que sembla afavorir als resultats.
De tota aquesta polèmica, però, el que queda clar és que el prestigi social dels mestres i professors no és gaire elevat, ja que una gran quantitat de pares i mares els culpaven de mirar més pels seus propis interessos que pels dels alumnes i creien que la qualitat de l'ensenyament al nostre país era més aviat baixa.
Diari Ara: "Captar els millors per ensenyar", article del 12 de gener de 2011, de Joan Badia i Pujol.
En aquest article es pot veure que la preocupació per la professionalització docent és un tema que està a l'ordre del dia també a d'altres països, per exemple els Estats Units. A partir d'un informe de la consultora Mc Kinsey titulat "Closing de talent gap: Attracting and retaining the top-third graduates to careers in teaching", sorgeix la polèmica de la qualitat docent i la relació amb el seu reconeixement social, creant així un debat sobre si és millor adoptar un model clínic en la carrera docent (combinant teoria i pràctica) o si fa falta ser més exigents a l'hora de formar els futurs docents.
En aquest informe es fa la comparació amb tres països capdavanters en els resultats en educació de l'informe PISA organitzat per l'OCDE com és el cas de Singapur, Finlàndia i Corea del Nord. Aquests països tenen un fet en comú que els assimila entre ells i els separa dels altres, entre els quals hi ha els Estats Units i Catalunya, per exemple. Aquest tret distintiu és l'atracció dels millors talents cap a la tasca docent, ja que gaudeix d'un gran prestigi social, hi ha una gran exigència d'ingrés en els estudis (fins i tot amb vies específiques), la carrera és difícil i hi ha una bona planificació de pràctiques. En canvi, a nivell de salari i de condicions de treball (ex. horaris) no és una tasca tan diferenciada d'aquí. Per tant, això duu a pensar que la qualitat de l'educació depèn molt dels docents i del tracte que es faci d'aquesta tasca, tant des d'un punt de vista polític com social.
Resum: Els Matins (TV3) – "La qualitat de l’Educació"
Aquest vídeo és un fragment d’un dels programes dels Matins de TV3. En aquest cas, es tracta d’un debat sobre la qualitat de l’educació, en el qual participen diversos professionals i personalitats dins l’àmbit educatiu.
La discussió comença envers una de les crítiques que actualment rep la nostra educació: un desequilibri de nivell entre el professorat, és a dir, que hi ha professors molt bons i d’altres que són tot el contrari.
En front aquesta idea, el Conseller d’Educació rebat que cal confiar en la qualitat i formació dels professors que estan treballant actualment en el nostre sistema educatiu, encara que malauradament sempre hi ha excepcions. Afirma que s’està treballant per millorar la formació inicial dels professors i que per aquest motiu està a punt de néixer el màster ja que considera que la formació del professorat és un dels punts claus per l’èxit de qualsevol sistema educatiu.
En canvi, el Professor Ferrer (Catedràtic d’Educació Comparada UAB) ens diu que aquesta és una visió massa optimista i que el cal fer, tal com deia la Senyora Canyadell (Secr. Gral. USTEC), és destinar els millors mestres als centres amb alumnes amb majors necessitats.
A això, la Senyora Canyadell respon que no s’ha de forçar el personal per a que escolli aquest centres sinó que cal incentivar al personal.
Respecte aquest tema, la Carme Lopez també fa la seva aportació: pensa que una hi ha una petita quantitat de professorat que no és prou competent per fer front a l’alumnat amb necessitats especials.
I Francesc Portales (Secr. Gral. Fed. Ensenyament USOC) afegeix que actualment hi ha molts professors amb masses tasques assignades i s’hi augment l’alumnat d’un centre, no es contracten nous professors sinó que encara se’ls hi assignen més places als que ja hi treballen. Per tant, Portales creu que el funcionament del nostra Sistema Educatiu es basa en la bona voluntat del professorat.
Però Xavier Massó (Secr. Gral. ASPEPC-SPS) aporta una opinió totalment contrària al que s’ha anat dient fins ara en aquest debat. Massó opina que l’arrel del problema no està en la mala formació del professorat sinó que es té en compte que l’escola és una institució que té com a funció història la transmissió de coneixements. D’aquesta manera, els alumnes passen de curs sense arribar als mínims exigits i això acaba provocant el fracàs escolar.
Tot i que el senyor Cela no està no comparteix la mateixa idea ja que pensa que l’ instrucció i l’educació són conceptes diferents ja que pensa que l’escola és una institució d’acollida i d’acompanyament, per tant, és un ens educatiu i l’ instrucció forma part d’aquesta educació.
Aleshores, sorgeix una nova pregunta en aquest debat: què és el fracàs escolar?
La periodista Patricia Gabancho ens el defineix coom el nen que ha arribat al final de l’etapa obligatòria o no té el títol o ha abandonat abans. A més, tornant al tema anterior del desnivell del professorat, Patricia Gabancho afirma que és cert que hi ha professors molt bons i que també n’hi de tot el contrari però que també s’han de tenir en compte aquells que acabant llençant la tovallola perquè no estan prous motivats i acabant per no fer la seva feina.
A més, afegeix un problema més del nostre Sistema Educatiu: Quan l’’Administració s’ha plantejat el problema de la formació del professorat, ha incorporat al sistema molts mestres contractats formats a l’antiga que ja estan dintre el sistema i que s’hi hauran de quedar. I finalment, Patricia Gabancho afegeix una tercera idea que des del seu punt de vista és un altre dels problemes del nostre Sistema Educatiu: El sistema no avalua els professors i la nova llei diu que tota avaluació serà voluntària per a tots els mestres i professors.
El Catedràtic Serramona pren la paraula també en aquest debat per exposar la idea de que és hora de que comencem a fer propostes i una és la FP. Destaca també el fet de que Finlàndia és un dels països que surt més ben parat en les avaluacions internacionals i que segons ell, el seu secret és l’exigència dels criteris de la selecció del professorat. És doncs, aquest fet el que dona prestigi a aquesta professió. Així doncs, aquest és un altre dels punts febles del nostra Sistema Educatiu.
Finalment, apareix una nova qüestió dins d’aquest debat plantejada directament a l’Albert Batalla (Degà Facultat de Formació del Professorat UB): Quina és la nota de tall avui per entrar en la seva Facultat?
Batalla respon que en el cas, per exemple, de la carrera de Mestre d’Educació Infantil és una de les notes més elevades.
Aleshores, se l’hi planteja també a Albert Batalla una última pregunta per finalitzar el debat: Tothom que entra a la seva Facultat mostra més que capacitat, mostra vocació?
Albert Batalla afirma que la vocació no és quelcom imprescindible per ser, en aquest cas, un bon mestre, sinó que el és imprescindible és el compromís.